La censura prèvia de l’alcalde del PP al festival d’art de Fanzara: una “violació flagrant” de la llibertat d’expressió

Una “violació flagrant” dels preceptes constitucionals que avalen la llibertat d’expressió i artística. És la conclusió d’Andrés Boix, professor de dret administratiu de la Universitat de València, sobre l’ordenança municipal de l’alcalde del PP de Fanzara que imposa la censura prèvia a les obres del festival internacional del Museu Inacabat d’Art Urbà (MIAU) de la petita localitat de l’interior de l’Alt Millars.

L’ordenança, que posa en perill greu la continuació de l’esdeveniment, imposa que “totes les intervencions artístiques o obres d’art que hagen de ser pintades, seran supervisades prèviament per l’ajuntament”, governat pel popular Marc Diago des de les eleccions municipals del 28 de maig passat.

També obliga a presentar un “esbós de la intervenció” per a obtindre l’autorització i prohibeix “frases, dibuixos o similars de caràcter polític”. La decisió municipal, susceptible de ser recorreguda per la via contenciosa administrativa, suposa poc menys que tornar al període anterior a la llei impulsada per Manuel Fraga que va abolir la censura prèvia en una data tan llunyana com el 1966, en plena dictadura franquista.

L’ordenança “col·lideix amb el dret a la llibertat d’expressió i no crec que siga admissible en el nostre marc constitucional”, assevera Joan Feliu, professor associat d’història de l’art de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló, que ha estudiat el fenomen internacional del festival MIAU de Fanzara.

La polèmica decisió ha sigut criticada pel PSPV-PSOE i per Compromís, que emmarquen l’ordenança en el terreny de la censura. Per part seua, l’Ajuntament de Fanzara va expressar la seua voluntat de “no erradicar” el *MIAU, un projecte “vital” per a la localitat. “Des de l’Ajuntament donem suport al MIAU, el turisme i l’art, i així continuarem fent-ho”, diu el comunicat.

El consistori, governat pel PP, al·ludeix com a origen de l’ordenança un mural de l’artista Elías Taño, del qual destaca que “té censurades algunes de les seues obres a causa del seu caràcter polític”. “El projecte MIAU va nàixer per a unir els veïns de Fanzara, no obstant això, aquesta mena d’obres, provoquen l’efecte contrari”, assegura.

L’ordenança, argumenta el consistori, imposa que els artistes hagen de presentar un esbós per a obtindre una autorització prèvia amb vista a “evitar problemes de convivència veïnal” i “ordenar la conservació i l’ornament de les façanes”, encara que especifica que “en cap cas pretén censurar la llibertat dels artistes”.

El jurista Andrés Boix aclareix que “la prohibició constitucional de la censura prèvia impedeix a les administracions públiques fer qualsevol mena de control sobre continguts expressius per a determinar si caben o no en els límits a la llibertat d’expressió”. A més, es tracta d’un judici que, en tot cas, ha de ser sempre posterior a la creació per a “evitar que aquesta obligació de passar per una censura prèvia genere un efecte d’autorestricció no volgut i que està comprovat que passa sempre que hi ha aquest tipus de mecanismes”, afig Boix.

L’àmplia jurisprudència del Tribunal Constitucional (TC) des de la dècada del 1980, després d’una intensa batalla per la llibertat d’expressió durant la Transició, no deixa lloc a dubtes. “Qualsevol mecanisme de control o de supervisió, fins i tot burocràtic, que puga suposar un efecte equivalent de revisió prèvia per part de les autoritats d’un contingut expressiu s’hauria d’entendre també prohibit constitucionalment, per ser equivalent a la censura i per produir aquest efecte silenciador que la Constitució no vol en cap cas que es produïsca”, explica Andrés Boix.

Els marges amplis de la llibertat artística

A més, l’ordenança municipal al·ludeix a façanes tant municipals com privades. En el terreny de la protecció i la conservació del patrimoni i de la coherència estètica, el Tribunal Suprem ha avalat normatives municipals que regulen les façanes privades (també en àmbits com la publicitat). Ací acaba la potestat de l’autoritat municipal per a regular les façanes.

L’ordenança de Fanzara, segons el parer de Boix, “no va sobre conservació ni patrimoni de les façanes, va sobre el control dels missatges que es poden expressar en l’espai públic”. “És a dir”, postil·la, “una qüestió de llibertat d’expressió”. D’altra banda, la jurisprudència del TC eixampla i amplia encara més els límits de la llibertat artística per a incloure una acceptació més gran de l’experimentació, recorda Andrés Boix.

A més, en l’ordenança “no es determina de manera objectiva quins seran els criteris per a determinar què és polític o controvertit”, sosté Joan Feliu. En definitiva, els límits a la llibertat d’expressió (injúries i calúmnies o delictes d’odi) recauen en els jutges i en cap cas en les administracions municipals.

Boix precisa que hi ha normativa autonòmica que atorga certes competències a les administracions públiques per a revisar continguts, normalment missatges d’odi respecte a col·lectius vulnerables. “Però en aquest cas”, aclareix, “la competència tampoc és de l’ajuntament, és de la Generalitat, i de nou el control és a posteriori, no a priori”.

Un “valor reputacional incalculable”

Els organitzadors del MIAU han convocat una reunió amb els veïns, el pròxim 13 de gener, per a explicar els motius de la decisió de paralitzar el capdavanter festival. Es tracta d’una trobada anual que ha comptat en les seues huit edicions (durant dos anys es va interrompre per la pandèmia) amb 107 muralistes i escultors participants al llarg de la seua trajectòria i 160 intervencions acumulades dins del museu.

Els artistes conviuen cada any durant una setmana amb els veïns de Fanzara i plasmen la seua obra en les parets del municipi després de l’experiència. La iniciativa, que ha tingut ressò en mitjans internacionals i ha sigut premiada en multitud d’ocasions, ha avançat amb una “evolució molt bonica”, afirma el professor de l’UJI Joan Feliu. “Parteix d’un projecte molt senzill que ha anat creixent de manera insospitada per a tothom, de manera molt orgànica i natural”, explica Feliu, que recorda que, al començament, “ningú pensava que tindria l’abast que ha tingut ni que es convertiria en un referent internacional”.

“I potser”, aventura, “la raó de l’èxit és que sempre ha sigut un projecte pensat per a la gent de Fanzara, no per a generar corrents turístics, culturals o econòmics”. Més enllà de l’impacte del turisme que suposa per a una població de tot just 294 habitants situada en ple parc natural de la Serra d’Espadà, “el millor del MIAU és que ha aconseguit que la gent de Fanzara se senta orgullosa de pertànyer a aquesta petita comunitat”, amb un “valor reputacional incalculable”, sosté Joan Feliu.

L’ordenança del nou alcalde del PP suposa un autèntic torpede en la línia de flotació del festival, centrat en la llibertat artística dels muralistes de primera línia que han participat en el MIAU des de fa una dècada.