La portada de mañana
Acceder
La solución que plantea el PP sobre las nucleares no alivia el ahorro energético
Somos una sociedad 'alcoholocéntrica' y los abstemios lo sufren
Opinión – La ‘sentá’ del rey, por Marco Schwartz

Cércol del Govern valencià a les llanxes que assetgen les balenes: poden rebre multes fins a 200.000 euros

Varias embarcaciones de recreo 'acechan' a una ballena frente a las costas de Xàbia y Dénia.

Les costes de Dénia i Xàbia són de les més freqüentades per balenes i dofins de tota la Comunitat Valenciana i, al seu torn, són de les més turístiques. Les seues cales i les seues aigües cristal·lines són un reclam especialment per als que disposen d’embarcacions d’esbarjo, siga pròpies o llogades, cosa que suposa un greu trastorn per a aquests animals.

Tal com va informar elDiario.es, Ecologistes en Acció va denunciar fa poc que el dissabte passat 26 de juny un grup de balenes rorquals es van veure en la costa de la Marina Alta i “de seguida un grup d’embarcacions es van posar a perseguir-les com si es tractara d’una diversió o d’un espectacle de consum i sense pensar en les conseqüències que un comportament d’assetjament pot provocar, almenys estressar els animals”.

El divendres 25 de juny a les 12.00 del matí en la cara nord del cap Prim davant de Xàbia i a uns 20 metres de profunditat, integrants d’un centre de busseig es van trobar un peix lluna (nom científic: Mola mola) mort. Segons els bussos que el van trobar, tenia marques d’hèlices i signes evidents d’haver sigut envestit per una embarcació de motor.

Per previndre aquestes situacions, la consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, va instar dimecres creat recentment Servei de Vigilància Marina que controle les embarcacions per garantir la protecció i el comportament responsable amb les balenes en les costes de la Comunitat Valenciana.

Mollà, que ha participat a Lisboa en la Conferència de l’ONU sobre els Oceans, ha sol·licitat a aquest servei pioner de conservació de les prades de posidònia que grave i documente les presumptes infraccions dels vaixells d’esbarjo i que incloga, entre els seus treballs d’educació ambiental, informar sobre la normativa de protecció dels rorquals per evitar la mala praxi.

En cas de situacions especialment greus, el servei podria denunciar els fets documentats davant el Servei de Protecció de Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil o davant els guardacostes. Segons la normativa, les embarcacions no poden acostar-se a menys de 60 metres dels animals i, en cas d’incompliment, la sanció pot oscil·lar entre 3.001 i 200.000 euros, segons la Llei de patrimoni natural.

La consellera va anunciar, a més, que convocarà una reunió amb el conjunt del sector nàutic per promoure el compliment de la legislació que prohibeix la persecució de cetacis (balenes, dofins i marsopes).

La titular de Transició Ecològica es va referir així al presumpte assetjament d’alguns navegants en el marc d’una taula redona sobre la Mediterrània nord-occidental, inclosa en el programa complementari de la Conferència.

En la seua intervenció, al costat dels seus homòlegs a Catalunya i les Illes Balears, Teresa Jordà i Miquel Mir, respectivament, va demanar reduir la velocitat de les embarcacions a la Mediterrània per rebaixar a la meitat el risc de col·lisió amb un cetaci i les emissions de CO2 més d’un 10%. “Desaccelerar mitiga el punt negre de soroll submarí en favor de la supervivència dels animals, a més de lluitar contra l’impacte de l’emergència climàtica en el medi marí”, va indicar.

“Quan els informes de l’IPCC (Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic) apunten a la Mediterrània com l’epicentre del canvi climàtic, hem d’observar-ne l’impacte no sols en el litoral, sinó també en l’ecosistema marí”, va argumentar Mollà.

En aquesta línia, va exposar l’estratègia valenciana de conservació de la posidònia, que compta amb un decret per a mantindre i recuperar aquests boscos submarins; fonts de biodiversitat i potents embornals de carboni.

El decret, aprovat el 20 de maig passat, estableix un règim de protecció basat a augmentar la informació sobre les prades, regular els abocaments i els fondejos i elaborar, de manera coordinada amb els municipis, un pla de seguiment i bones pràctiques en la gestió dels arribatges que arriben a les platges.

El corredor de migració de cetacis de la Mediterrània ocupa més de 46.300 quilòmetres quadrats davant de les costes valencianes, de Catalunya i les Illes Balears. Aquest espai compartit va motivar la recent I Cimera Mediterrània pel Medi Ambient i el Clima, en què els tres governs autonòmics van signar una declaració conjunta instant el Govern d’Espanya a “accelerar, a través de polítiques transversals, la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic, davant el context d’emergència climàtica, especialment acusada en la conca mediterrània”.

La Comunitat Valenciana va ser pionera en protecció del medi marí, amb les primeres Reserves Marines de Tabarca (1986) i els Columbrets (1990), seguides pels espais marins litorals inclosos en la Xarxa Natura 2000. La salvaguarda de la mar valenciana es va completar el 2018 amb el corredor de cetacis més gran de la Mediterrània. Ha impulsat també un dels primers programes de recuperació de tortugues.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats