La salut mental durant el confinament: “Tenim l’obligació entre tots d’atendre les persones aïllades”

Des que es va decretar l’estat d’alerta pel coronavirus, els dubtes sobre com portar l’aïllament, el tancament sol o acompanyat, i les consultes sobre l’ansietat es multipliquen. No obstant això, en urgències baixen les atencions no urgents i les consultes presencials, almenys a les sales dels hospitals públics valencians. Julio Sanjuán és professor de Psiquiatria en la Universitat de València i coordinador de la Unitat de Primers Episodis Psicòtics de l’Hospital Clínic de València i explica que l’ansietat “és una resposta fisiològica que tenim davant un perill; és un mecanisme imprescindible per a la supervivència en els animals amb sistema nerviós”.

Però, a diferència de la resta dels animals, “els humans tenim un mecanisme que genera perills imaginats. Quan es donen situacions de risc, de perill real, tindre un grau d’alerta és normal, el que no és normal és que et bloquege”, expressa el professional, que indica que pot donar-se un augment en persones que no són usuàries dels sistemes de salut mental, però, paradoxalment, en les que sí que ho són es nota una millora. La gent amb trastorn obsessivocompulsiu o hipocondríaca “millora perquè veu que les seues obsessions ara tenen sentit. L’hipocondríac, quan rep una mala notícia de debò, normalment millora. Per exemple, el que ja es llavava molt les mans, es veu reforçat”, comenta. Per als pacients amb quadres lleus, els serveis públics valencians presten atenció telefònica.

En el cas de pacients greus, ja integrats en el sistema de salut, l’Hospital Clínic treballa des de fa un any amb una aplicació mòbil que permet fer seguiment i prevenció dels possibles quadres psicòtics que permeten el monitoratge del pacient. Aquests casos, adverteix, sí que poden augmentar davant la por al coronavirus.

El tancament, explica, afecta de manera diferent els que es veuen involucrats en la malaltia, siga perquè la pateixen, perquè tenen algun familiar infectat o per haver de cuidar persones en grups de risc, que els que no la pateixen, que s’enfronten a l’aïllament per primera vegada i experimenten sensacions incòmodes. “Hi ha una paradoxa, que és interessant d’analitzar a poc a poc quan passe açò, que és que l’epidèmia que patíem és de soledat i aïllament. Molta gent vivia sola i això provocava un augment de quadres depressius, temptacions de suïcidi... Ara, pel coronavirus, [l’aïllament] no sols està potenciat, sinó que es fa per llei. Cal diferenciar aïllament de soledat. Crec que és una oportunitat que tenim en aquest moment per a telefonar a les persones que abans no telefonàvem, millorar la comunicació amb les persones que no tenen éssers humans a prop. Telefonar-se, veure les cares, sentir les veus... Tenim una obligació entre tots d’atendre les persones aïllades”, assenyala Sanjuán, reivindicant les cures.

Per a portar la quarantena, prolongada per temps indefinit, l’especialista recomana comunicar-se amb els familiars i els éssers estimats; atendre les persones que, pel nostre ritme de vida accelerat, no tenim en compte diàriament. Però, adverteix, la comunicació en la llar o a través de xarxes socials tampoc ha de ser excessiva: “Aquesta és una oportunitat per a valorar el silenci, i aprendre a valorar l’avorriment; és una font de reflexió sobre allò que en la vida quotidiana no tenim oportunitat”.

Regular la informació i la dependència tecnològica

Sobre com portar el dia a dia en la llar, ressenya la importància de les rutines, siguen de faena o no. “Som animals de rituals i de rutines i amb tot açò ens les han trencades. Ens porta a tindre un full blanc en què hem de posar imaginació, és important marcar-se objectius del dia a dia i traure profit de l’avorriment en el millor sentit”, indica l’especialista. Per a obtindre idees en què invertir el temps, les xarxes socials són una bona forma de comunicació, encara que hem de prendre-la amb cautela per no saturar-nos amb l’agenda digital. No fer res i plorar també és humà.

“Parlar tothora està sobrevalorat. Vivim en una societat en què allò que anomenem felicitat és estar contínuament exaltats. Per als orientals, la felicitat és l’assossec, regular els estímuls; són més estoics”, indica. Les xarxes i la sobreinformació sovint van de la mà, per la qual cosa recomana fer un detox tecnològic: “Seria un bon moment per a reduir el nostre grau de dependència tecnològica. Estem una mica sobresaturats d’informació. És molt difícil no estar escoltant quasi tota l’estona les mateixes notícies. Cal posar-se normes d’higiene mental i donar-se un temps de descans de notícies, intentar fer-ho de manera regulada”, recomana.

Les seqüeles per al personal sanitari

Una de les pitjors parts de la crisi és com afrontar la malaltia o la mort d’una persona pròxima a distància, sense poder veure-la o comunicar-se amb ella. A més, Sanjuán adverteix de les seqüeles del fet el personal sanitari que haurà de fer front a dilemes morals molt prompte, entre els quals triar quines vides cal salvar. “No hi ha una altra via que ajudar un ésser humà que està greu. En altres moments tenim protocols i criteris, però ací el problema no són només els malalts de coronavirus, són també altres patologies que continuen estant ací i tindran el problema de no tindre l’atenció que caldria. Aquesta situació ens porta a considerar com d’important que és la vida de les persones”, conclou.