El Consell impulsa d'urgència la nova Llei del Sòl que permet usos turístics en sòl no urbanitzable protegit

Per la via d'urgència i, per tant, limitant de manera significativa la participació ciutadana en forma d'esmenes. Així ha decidit tramitar la Mesa de les Corts, a petició del Govern valencià, la Llei del Sòl de la Comunitat Valenciana, un text de 400 articles que ha rebut 53 observacions essencials del Consell Jurídic Consultiu (CJC), és a dir, disposicions que directament eren contràries a dret. D'aquesta manera, les persones interessades disposaran...

En resposta a aquest dictamen emés el passat 16 de setembre, la Direcció General d'Urbanisme va emetre un informe una setmana després en el qual va afirmar haver assumit totes les observacions essencials del CJC per a adequar la nova legislació a totes les normatives vigents.

La nova Llei del Sòl —document complet al final de la informació— substituirà íntegrament el Text Refós de la Llei d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (TRLOTUP), aprovada el juny de 2021 pel Govern del Botànic.

Entre les qüestions més rellevants que ha hagut d'esmenar la Conselleria de Territori que dirigeix el vicepresident tercer, Vicente Martínez Mus, davant els inconvenients plantejats pel CJC, està el nou règim d'usos en sòl no urbanitzable regulat en els articles 62 i 63.

Així, l'article 62 permet implantar en sòl no urbanitzable comú determinats usos industrials, productius, terciaris, turístics i de serveis mitjançant una Declaració d'Interés Comunitari (DIC) quan no estiguen expressament prohibits pel planejament i concórreguen les condicions legals.

A més, estableix que “en sòl no urbanitzable protegit només podran autoritzar-se els usos o els aprofitaments dels assenyalats en els dos articles anteriors [turístics o industrials] que estiguen expressament previstos en la legislació sectorial que n'haja motivat la protecció o en el planejament urbanístic, que quedaran subjectes a llicència o a declaració d'interés comunitari, segons corresponga”. A més, afig que “quan la protecció derive de la legislació sectorial, els usos i els aprofitaments hauran d'ajustar-se, en tot cas, al règim establit per aquesta i els actes d'alteració de l'estat natural dels terrenys únicament podran autoritzar-se en els termes expressament permesos per aquesta legislació”.

Un altre dels aspectes més importants i nous és que la figura de les DIC, regulada en els articles 72 i 73, passa de tindre un caràcter temporal d'un màxim de 30 anys a permanent, una qüestió que el CJC va demanar que es justificara de manera clara.

Aquest canvi pot ser molt rellevant econòmicament, ja que una DIC deixaria de ser, amb caràcter general, una autorització amb una vigència limitada a 30 anys i passaria a constituir un títol de duració indefinida, excepte en els supòsits en què la llei mantinga el caràcter temporal. Això pot reforçar considerablement la seguretat jurídica del promotor d'una activitat implantada en sòl rústic, que al mateix temps podria veure incrementat el seu valor.

A més, la disposició transitòria catorzena manté les DIC concedides conforme a la legislació anterior i permet que les de caràcter temporal puguen prorrogar-se conforme a la normativa anterior o convertir-se en una autorització permanent quan l'actuació puga tindre aquest caràcter conforme a la nova llei.

Habitatge protegit “sobre qualsevol classe de sòl”

D'altra banda, la nova normativa crea la figura del Pla Especial, regulada en l'article 107, l'objectiu de la qual és la “creació i definició de dotacions públiques o infraestructures, com també la protecció, integració, millora o assegurament de la seua funcionalitat; la urbanització i l'edificació d'àmbits subjectes a actuacions urbanístiques singulars; la protecció d'elements integrants del patrimoni cultural; l'ordenació de nuclis rurals tradicionals”.

La clau d'aquesta nova ferramenta urbanística és que podrà modificar “les determinacions establides en la resta dels plans, inclòs el pla general, en els termes i amb l'abast previstos en aquesta llei”, és a dir, podran funcionar sense tindre en compte els plans generals dels ajuntaments, que haurien d'adaptar-se a posteriori. D'aquesta manera, s'agilitzen els tràmits, encara que també es redueix el control i la tutela municipal de l'urbanisme.

Al mateix temps, aquests nous plans especials serviran per a generar sòl per a habitatge protegit, tal com recull l'article 108: “En atenció a necessitats d'habitatge degudament justificades, podran aprovar-se plans especials d'iniciativa pública per a la creació i l'ordenació detallada d'àmbits de sòl residencial en el terme municipal d'un sol municipi, en qualsevol de les classes de sòl, amb la finalitat d'incrementar l'oferta d'habitatge. No podran incloure's en aquests àmbits els sòls no urbanitzables protegits per la legislació estatal bàsica, per la normativa europea o per règims sectorials de protecció incompatibles amb la seua transformació urbanística”.

Crítiques del PSPV i Compromís

Sobre aquesta qüestió, la diputada del PSPV María José Salvador ha manifestat la seua oposició “enèrgica” al projecte de Llei del Sòl “per la manera com s'està tramitant i pel fons, en haver rebut més de 50 observacions del CJC, a més de les realitzades per l'Advocacia de la Generalitat”.

Així, ha qualificat d'“inacceptable” la tramitació per urgència d'una llei tan important per al futur del territori: “És una llei que canvia el paradigma sobre l'urbanisme i l'ordenació del territori. El PP torna al de sempre, al tot urbanitzable i a l'ús especulatiu del sòl, s'atreveix fins i tot a declarar el caràcter permanent de les Declaracions d'Interés Comunitari (DIC), cosa que, al nostre entendre, és una reclassificació encoberta de sòl no urbanitzable. Al mateix temps permeten atorgar tot el poder als promotors, a la iniciativa privada, fins i tot sobre un Pla General municipal”.

Salvador ha criticat que “el PP confon agilitzar amb reduir controls i garanties jurídiques” i ha advertit que es creen “figures de qualificació de tota classe de sòl davall l'excusa de construir habitatge, quan han eliminat la qualificació permanent de l'habitatge protegit i, a més, estan per davall dels estàndards que marca la Llei estatal d'habitatge, que preveu reservar un 50% per a la construcció d'habitatge de lloguer”.

Per la seua banda, la portaveu adjunta de Compromís en les Corts, Paula Espinosa, ha denunciat la decisió del Consell del PP de tramitar la Llei del Sòl pel procediment d'urgència, reduint les garanties i el termini perquè entitats, col·lectius professionals i ciutadania presenten esmenes i propostes de compareixença, establit en tres dies hàbils i que acabarà aquest dilluns 5 d'octubre.

Per a Espinosa, “és escandalós que la llei que decidirà on i com es construeix al País Valencià durant les pròximes dècades es tramite amb un procediment previst per a allò que és excepcional. Aquesta urgència no respon a cap necessitat real en benefici de la nostra societat, sinó a la pressa que té Pérez Llorca per deixar-los els negocis ben arreglats als amics abans que s'acabe la legislatura”.