El Consell Jurídic Consultiu tanca la porta a les víctimes de la dana a reclamar als ajuntaments responsabilitat patrimonial

El Consell Jurídic Consultiu tanca la porta a les reclamacions de responsabilitat patrimonial dels Ajuntaments per la dana. L'òrgan estatutari, institució de referència en matèria jurídica a la Comunitat Valenciana, asienta un precedent amb un dictamen arran d'una veïna de Paiporta que va sol·licitar al consistori, dirigit pel PSPV, una indemnització de 40.000 euros per danys i seqüeles físiques i psicològiques. L'òrgan jurídic ha rebutjat que existeixi responsabilitat patrimonial de l'Ajuntament, atès que l'emissió d'alertes correspon a la Generalitat Valenciana, i recalca que el caràcter “extraordinari” del fenomen meteorològic no es podia preveure “amb els mitjans ordinaris d'informació meteorològica disponibles, en aquest concret cas, a la corporació local”.

A més de publicar les resolucions, el Jurídic informa sobre les reclamacions per responsabilitat patrimonial a les administracions locals i a l'autonòmica. Els seus dictàmens, resultat d'una anàlisi de la legislació vigent, poden servir en procediments judicials. En aquest cas, l'òrgan jurídic, desestima la petició de la veïna, en un dictamen emès al desembre i avançat pel diari La Razón.

En el cas analitzat, la ciutadana, que va ser rescatada per diversos veïns del municipi, responsabilitza directament l'aleshores alcaldessa, tant com a màxima dirigent local com per un missatge que va publicar a les seves xarxes socials demanant “calma i trellat”. La denunciant va al·legar que l'aleshores alcaldessa, Maribel Albalat, “va postar a la seva xarxa social d'Instagram que estiguéssim tranquils i féssim vida normal” i “Mentrestant, calma i trellat”, un missatge “al qual vaig fer cas i va comportar que gairebé perdés la vida”, segons consta en la resolució. La veïna va acudir en diverses ocasions a l'hospital i va demanar cobertura a la seva assegurança, que li la va denegar, assenyalant que la pòlissa no cobreix els danys derivats d'un esdeveniment catastròfic. La dona també al·lega en la reclamació que altres alcaldes, com el d'Utiel, van prendre mesures a primera hora del matí.

En el seu dictamen, el Consell Jurídic Consultiu considera que no consta nexe causal entre un deficient funcionament del servei públic municipal i el dany produït a la veïna. “La causa determinant del perjudici va ser la irrupció d'un fenomen natural extraordinari, imprevisible en el seu abast i aliè a l'àmbit de control de l'Administració local”, assenyala el document. Els juristes que componen l'òrgan subratllen en nombroses ocasions la imprevisibilitat del fenomen -especialment, amb els mitjans dels quals disposa un ajuntament- i el qualifiquen com “un esdeveniment extraordinari, sobtat i irresistible”. “L'existència d'un nivell general d'avís -com pot ser l'avís roig emès per AEMET- no implica automàticament que l'ajuntament pogués preveure, des de la seva capacitat tècnica i coneixement, un fenomen de naturalesa excepcional, inusual o d'intensitat molt superior a l'”ordinàriament“ associada a dit nivell d'avís”, prossegueix l'anàlisi.

Competències municipals i informació

Els consellers centren la seva anàlisi en les competències municipals en emergències i protecció civil, delimitades en una llei autonòmica específica. Són, entre altres i depenent de la mida de la població, activar plans territorials, coordinar un Cecopal o transmetre informació. I subratlla: “L'exercici d'aquestes funcions es basa o està condicionada, fonamentalment, a un pressupòsit essencial: l'existència d'un coneixement previ o almenys raonablement anticipable del risc i als diferents comunicats o alertes oficials per part de l'Administració competent”. I aquesta és l'administració autonòmica: “Les alertes són, per tant, competència de la Generalitat, en els termes de l'expressat Decret”, recalca, en referència al decret del Pla Territorial d'Emergència de la Comunitat Valenciana.

L'avís roig “no implica automàticament que l'ajuntament pogués preveure un fenomen excepcional”

És sabut, prossegueix l'anàlisi, que en el municipi de Paiporta operava sota un avís roig d'AEMET, “el que determina una situació de vigilància reforçada”. “Però no consta que a aquest avís seguissin alertes oficials sobre els riscos d'inundació com a conseqüència de la DANA i el possible desbordament del riu Poyo, que va provocar els danys objecte de reclamació”, continua. L'òrgan apunta que no existeixen proves -en l'expedient analitzat- que l'Ajuntament rebés cap alerta específica o predicció que anticipés el fenomen “clarament excepcional respecte al que calia esperar (...) fins i tot en un escenari d'avís meteorològic greu”.

“L'avís roig indica la probabilitat de fenòmens adversos, però no descriu ni garanteix l'ocurrència, ni de lluny permet conèixer -a excepció dels òrgans competents i especialitzats per a això- l'abast de la seva magnitud real, extensió territorial, durada o caràcter inusual”, assenyalen els juristes, que subratllen: l'avís roig “no implica automàticament que l'ajuntament pogués preveure, des de la seva capacitat tècnica i coneixement, un fenomen de naturalesa excepcional, inusual o d'intensitat molt superior a l'”ordinàriament“ associada a dit nivell d'avís”. En altres paraules, que un Ajuntament per si sol tenia escassa capacitat.

Així, el CJC assegura que “l'existència d'un fenomen meteorològic extraordinari, imprevisible en la seva intensitat, o inevitable en les seves conseqüències constitueix força major, amb la consegüent exclusió de responsabilitat”. Sí que considera que existiria responsabilitat patrimonial en el supòsit en què s'acredités “un incompliment concret en l'actuació administrativa, ja sigui en infraestructures, manteniment, sistemes de drenatge, activació de protocols o compliment de deures normatius”.

Els missatges a les xarxes “no alteren els mecanismes d'alerta oficials”

L'òrgan jurídic es deté a analitzar l'actuació concreta de l'alcaldessa i insisteix en la manca d'informació oficial al consistori. “No consta acreditat que la titular de l'Alcaldia de Paiporta hagués rebut comunicacions prèvies que obliguessin a l'adopció de mesures excepcionals amb anterioritat al desbordament del Barranc del Poyo”, assenyalen els experts que elaboren el dictamen.

Sobre els missatges a les xarxes socials difosos per càrrecs públics, considera el ple del CJC que “l'existència sense més d'aquest tipus de missatges no genera, per si mateixos i automàticament, deures jurídics per als ciutadans. Pel seu caràcter, no són resolucions, instruccions, bans, ni alertes; es tracta de comunicacions que no poden substituir els procediments previstos per a la gestió d'emergències, ni alterar els mecanismes d'alerta oficials. Per tant, la titular de l'Alcaldia, quan intervé en xarxes socials, no actua com a emissor d'alertes meteorològiques oficials”.

I en concret, des del punt de vista de la responsabilitat patrimonial, assenyalen que “un missatge genèric de ”calma i sentit comú“ («calma i trellat») no constitueix una garantia d'absència de perill. El seu contingut va ser genèric, no específic ni tècnic. No indicava actuar d'una manera concreta en una zona concreta, ni assegurava la inexistència de risc”. “En ser un missatge que només pretenia tranquil·litzar els veïns del municipi, però que no assegurava ni podia assegurar la inexistència d'un risc imprevisible -com la DANA- en aquest moment. Un missatge genèric de calma no pot generar confiança legítima protegible, ni convertir-se, en aquest cas, en un títol d'imputació a l'entitat local, atenent als documents aportats al present expedient”, conclou l'òrgan assessor, que desestima la petició de la veïna.