El Consell Jurídic Consultiu tanca la porta a les víctimes de la dana a reclamar als ajuntaments responsabilitat patrimonial

El Consell Jurídic Consultiu tanca la porta a les reclamacions de responsabilitat patrimonial dels ajuntaments per la dana. L’òrgan estatutari, institució de referència en matèria jurídica a la Comunitat Valenciana, estableix un precedent amb un dictamen arran d’una veïna de Paiporta que va sol·licitar al consistori, dirigit pel PSPV, una indemnització de 40.000 euros per danys i seqüeles físiques i psicològiques. L’òrgan jurídic ha rebutjat que hi haja responsabilitat patrimonial de l’Ajuntament, atés que l’emissió d’alertes correspon a la Generalitat Valenciana, i recalca que el caràcter “extraordinari” del fenomen meteorològic no es podia preveure “amb els mitjans ordinaris d’informació meteorològica disponibles, en aquest concret cas, en la corporació local”.

A més de publicar les resolucions, el Jurídic informa de les reclamacions per responsabilitat patrimonial a les administracions locals i a l’autonòmica. Els seus dictàmens, resultat d’una anàlisi de la legislació vigent, poden servir en procediments judicials. En aquest cas, l’òrgan jurídic, desestima la petició de la veïna, en un dictamen emés al desembre i avançat pel diari La Razón.

En el cas analitzat, la ciutadana, que va ser rescatada per uns quants veïns del municipi, responsabilitza directament l’alcaldessa llavors, tant com a màxima dirigent local com per un missatge que va publicar en les seues xarxes socials demanant “calma i trellat”. La denunciant va al·legar que l’alcaldessa llavors, Maribel Albalat, “fer un apunt en la seua xarxa social d’Instagram en què deia estiguérem tranquils i férem vida normal” i “Mentrestant, calma i trellat”, un missatge “a què vaig fer cas i va comportar que quasi perdera la vida”, segons consta en la resolució. La veïna va acudir unes quantes vegades a l’hospital i va demanar cobertura a la seua assegurança, que li la va denegar, assenyalant que la pòlissa no cobreix els danys derivats d’un esdeveniment catastròfic. La dona també al·lega en la reclamació que altres alcaldes, com el d’Utiel, van prendre mesures a primera hora del matí.

En el seu dictamen, el Consell Jurídic Consultiu considera que no consta nexe causal entre un funcionament deficient del servei públic municipal i el mal produït a la veïna. “La causa determinant del perjudici va ser la irrupció d’un fenomen natural extraordinari, imprevisible en l’abast i alié a l’àmbit de control de l’Administració local”, assenyala el document. Els juristes que componen l’òrgan subratllen en nombroses ocasions la imprevisibilitat del fenomen —especialment, amb els mitjans de què disposa un ajuntament— i el qualifiquen d’“un esdeveniment extraordinari, sobtat i irresistible”. “L’existència d’un nivell general d’avís —com pot ser l’avís roig emés per l’Aemet— no implica automàticament que l’Ajuntament poguera preveure, des de la seua capacitat tècnica i el seu coneixement, un fenomen de naturalesa excepcional, inusual o d’intensitat molt superior a l’”ordinàriament“ associada a aquest nivell d’avís”, prossegueix l’anàlisi.

Competències municipals i informació

Els consellers centren la seua anàlisi en les competències municipals en emergències i protecció civil, delimitades en una llei autonòmica específica. Són, entre altres i depenent de la grandària de la població, activar plans territorials, coordinar un Cecopal o transmetre informació. I subratlla: “L’exercici d’aquestes funcions es basa o està condicionat, fonamentalment, a un pressupost essencial: l’existència d’un coneixement previ o almenys raonablement anticipable del risc i als diferents comunicats o alertes oficials per part de l’Administració competent”. I aquesta és l’Administració autonòmica: “Les alertes són, per tant, competència de la Generalitat, en els termes del decret expressat”, remarca, en referència al decret del pla territorial d’emergència de la Comunitat Valenciana.

L’avís roig “no implica automàticament que l’ajuntament poguera preveure un fenomen excepcional”

Se sap, prossegueix l’anàlisi, que el municipi de Paiporta operava sota un avís roig de l’Aemet, “cosa que determina una situació de vigilància reforçada”. “Però no consta que a aquest avís li seguiren alertes oficials sobre els riscos d’inundació a conseqüència de la dana i el possible desbordament del riu Poio, que va provocar els danys objecte de reclamació”, contínua. L’òrgan apunta que no hi ha proves —en l’expedient analitzat— que l’Ajuntament rebera cap alerta específica o predicció que anticipara el fenomen “clarament excepcional respecte del que calia esperar (...) fins i tot en un escenari d’avís meteorològic greu”.

“L’avís roig indica la probabilitat de fenòmens adversos, però no descriu ni garanteix l’ocurrència, ni molt menys permet saber —tret dels òrgans competents i especialitzats per a això— l’abast de la seua magnitud real, l’extensió territorial, la duració o el caràcter inusual”, assenyalen els juristes, que subratllen: l’avís roig “no implica automàticament que l’Ajuntament poguera preveure, des de la seua capacitat tècnica i el seu coneixement, un fenomen de naturalesa excepcional, inusual o d’intensitat molt superior a l’”ordinàriament“ associada a aquest nivell d’avís”. En altres paraules, que un Ajuntament per si sol tenia una capacitat escassa.

Així doncs, el CJC assegura que “l’existència d’un fenomen meteorològic extraordinari, imprevisible en la intensitat o inevitable en les conseqüències constitueix força major, amb l’exclusió de responsabilitat consegüent”. Sí que considera que hi hauria responsabilitat patrimonial en el supòsit en què s’acreditara “un incompliment concret en l’actuació administrativa, siga en infraestructures, manteniment, sistemes de drenatge, activació de protocols o compliment de deures normatius”.

Els missatges en xarxes “no alteren els mecanismes d’alerta oficials”

L’òrgan jurídic es deté a analitzar l’actuació concreta de l’alcaldessa i insisteix en la falta d’informació oficial al consistori. “No consta acreditat que la titular de l’Alcaldia de Paiporta haguera rebut comunicacions prèvies que obligaren a l’adopció de mesures excepcionals amb anterioritat al desbordament del barranc de Poio”, assenyalen els experts que elaboren el dictamen.

Sobre els missatges en xarxes socials difosos per càrrecs públics, considera el ple del CJC que “l’existència sense més d’aquesta mena de missatges no genera, per si mateixos i automàticament, deures jurídics per als ciutadans. Pel seu caràcter, no són resolucions, instruccions, bans, ni alertes; es tracta de comunicacions que no poden substituir els procediments previstos per a la gestió d’emergències, ni alterar els mecanismes d’alerta oficials. Per tant, la titular de l’Alcaldia, quan intervé en xarxes socials, no actua com a emissor d’alertes meteorològiques oficials”.

I en concret, des del punt de vista de la responsabilitat patrimonial, assenyalen que “un missatge genèric de ‘calma i trellat’ no constitueix una garantia d’absència de perill. El contingut va ser genèric, no específic ni tècnic. No indicava actuar d’una manera concreta en una zona concreta, ni assegurava la inexistència de risc”. “Com que era un missatge que només pretenia tranquil·litzar els veïns del municipi, però que no assegurava ni podia assegurar la inexistència d’un risc imprevisible —com la dana— en aquell moment. Un missatge genèric de calma no pot generar confiança legítima protegible, ni convertir-se, en aquest cas, en un títol d’imputació a l’entitat local, atesos els documents aportats a aquest expedient”, conclou l’òrgan assessor, que desestima la petició de la veïna.