Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Andalucía destina 120 millones más en contratos a dedo para derivar a la privada
El asesor de Ábalos usó el cargo para ofertar mascarillas en plena pandemia
Opinión - ¿Qué era y qué es la izquierda? Por Neus Tomàs

El Defensor del Poble investiga València, Castelló i Elx per la “reversió” de restriccions en la zona de baixes emissions

Contaminació per trànsit.

Carlos Navarro Castelló

0

El Defensor del Poble ha iniciat actuacions d’ofici amb 33 ciutats, entre les quals València, Castelló, Alacant, Oriola i Elx, pel retard que està produint-se en la implantació de les Zones de Baixes Emissions (ZBE), exigides per la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica.

Com ha recordat la institució que dirigeix Ángel Gabilondo, l’article 14 de la norma esmentada estableix les mesures i els terminis concrets perquè les administracions públiques promoguen la millora de la qualitat de l’aire mitjançant la reducció de les emissions a l’atmosfera. D’aquesta manera, els municipis de més de 50.000 habitants havien d’haver establit ZBE abans de l’1 de gener de 2023.

Pel que fa a les actuacions d’ofici, la institució ha informat elDiario.es que segueixen dos criteris. Per raó del nombre de persones afectades per la contaminació i el nivell de retard en la tramitació, s’investigaran els municipis de més de 50.000 habitants els ajuntaments dels quals no han iniciat encara els tràmits per a declarar les ZBE, com és el cas d’Aranjuez, i els municipis de més de 300.000 habitants que encara no les han aprovades, malgrat estar en tràmit.

El segon supòsit, segons l’entitat, “es refereix als municipis en què s’han revertit o es revertiran els passos fets per a l’adopció de les ZBE, de la qual cosa aquesta institució té coneixement a través dels mitjans de comunicació, basats en les declaracions formulades pels òrgans representatius del municipi, pels òrgans competents en matèria de medi ambient, representants polítics o per altres anàlegs”. En aquest grup estan València, Castelló i Elx.

En el cas de l’Ajuntament de València, el bipartit del PP i Vox només tindrà en compte els resultats de les sis estacions de qualitat de l’aire municipals, situades la major part en parcs, per a evitar aplicar restriccions de trànsit en la zona de baixes emissions, deixant de banda l’informe de la Universitat Politècnica, els autors del qual demanen “rigor científic”.

El regidor de Mobilitat, Jesús Carbonell, va comentar després de tindre coneixement de la investigació que el Defensor els ha demanat que contesten a una sèrie de preguntes sobre si complirem o no el que estableix la normativa: “Òbviament, ho complirem, per tant, no té per què haver-hi cap problema. Estem amb els informes tècnics per a decidir les mesures a adoptar i just m’acaba d’arribar l’informe sobre els nivells de contaminació i a partir d’ací ja puc elaborar escenaris per a poder regular en una ordenança els diferents supòsits. L’ordenança estarà com més prompte millor”, va dir l’edil, encara que és quasi impossible que puga estar aprovada abans del 31 de desembre, ja que requereix un termini d’exposició pública per a la presentació d’al·legacions.

L’informe a què es refereix Carbonell encara no s’ha fet públic i tan sols es coneix que l’ha elaborat l’empresa Suez Air Quality & Climate i que, segons el regidor, “no cal aplicar sacrificis rellevants associats a la normativa de ZBE a la ciutat, ja que no se superen els llindars estipulats per la norma”.

La realització d’aquest estudi s’ha fet sobre la base de les estacions oficials mesuradores de qualitat de l’aire de la ciutat, que pertanyen a la Xarxa de Vigilància i Control de la Contaminació Atmosfèrica (XVCCA) i que se situen a l’avinguda de França, al Bulevard Sud a l’altura del cementeri municipal, a l’avinguda Pío Baroja, al carrer de les Filipines, al Camí de Vera, als Jardins Municipals de Vivers i a la plaça de l’Ajuntament.

No obstant això, un estudi de la Universitat Politècnica, dels professors José Vicente Oliver i Edgar Lorenzo, del grup d’investigació contra el canvi climàtic de l’Institut de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, basat en mesuraments fets amb una xarxa de sensors de dosimetria passiva amb més de 600 unitats distribuïdes per tota la ciutat, en les dades oferides per les estacions fixes i en l’aplicació de sistemes de teledetecció satel·litària del programa Copernicus. Sobre la base d’aquestes dades, es conclou que “el 49% dels mesuraments fets van superar els límits fixats i això implica que, hui dia, la població de 34 dels 70 barris monitorats viu en zones en què la qualitat de l’aire representa un risc seriós per a la salut”.

Etiquetas
stats