LLEGIR EN CASTELLÀ
La Diputació de València ha presentat dilluns la col·lecció Biblioteca de Filologia Valenciana de la Institució Alfons el Magnànim, editorial de la corporació provincial, “per a acostar el valencià a la ciutadania i reflexionar sobre aquesta llengua”. La recopilació d’estudis lingüístics pretén de manera científica acostar els tres models lingüístics que, per als seus impulsors, conviuen en la societat valenciana: “els documents de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, els llibres d’estil de les universitats públiques i el model de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana”.
En la presentació de la col·lecció, el director, el capellà Antoni López i Quiles ha fet una verdadera declaració d’intencions: La unitat de la llengua catalana i valenciana “se sosté per quatre regles ortogràfiques”. López i Quiles ha reflexionat sobre el fracàs de les polítiques lingüístiques impulsades per la Generalitat Valenciana en els últims 30 anys. “La col·lecció intenta abordar la llengua des de dos punts de vista: l’intern, què és la llengua i com és, i el punt de vista extern, dels seus usuaris que fins ara no han sigut tinguts molt en compte”, ha explicat en una crítica oberta als “factòtums” que han reglat la llengua en els últims anys. “En les universitats hi ha dogmatisme i, quan la llengua es fa sense els parlants, no ix bé”.
El primer llibre que publicarà la col·lecció és Sistema d’accentuació (valencià, castellà, italià, s. XIX–XX), de l’acadèmic de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Abelard Saragossà. L’obra és una crítica a les normes d’accentuació de l’AVL per considerar-les poc coherents i elitistes. Saragossà serà la cara visible d’aquesta col·lecció, ja que el segon llibre que es publicara també serà seu i versarà sobre l’accentuació del topònim de la ciutat de València, que l’autor defensa que siga amb accent tancat.
A preguntes dels periodistes si la col·lecció pot acollir tesis secessionistes, Saragossà ha defensat que la recopilació “se sustenta en les investigacions, i les investigacions no estan ni dins de la unitat ni fora de la unitat de la llengua”. “Cada llibre tindrà un objecte d’estudi investigat científicament. Si és adequat, caldrà acceptar-ne els efectes i, si no és adequat, caldrà demostrar-ho. La ciència avança d’aquesta manera”, ha sostingut. “En la societat valenciana hi ha tres models lingüístics. El que figura en els documents de l’Acadèmia, el model lingüístic de les universitats i el model lingüístic de la RACV. En una societat, això no és possible. No hauria d’existir. Davant aquesta tessitura, què hem de fer, davant cada norma que hi haja, fer una investigació i veure on està la raó. Els valencians no podem continuar en aquesta situació, i la col·lecció de Filologia Valenciana té la intenció d’anar reduint aquestes divergències”, ha manifestat, deixant caure que la col·lecció pretén ser una mena d’àrbitre científic entre els tres models.
El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, ha afirmat que la col·lecció “obri un espai per a reflexionar sobre el nostre principal senyal d’identitat, el valencià”. La col·lecció “no naix des de la nostàlgia ni des de la voluntat d’imposar veritats absolutes, naix des de tres valors profundament democràtics: la responsabilitat, la intel·ligència col·lectiva i la voluntat de reconciliació, i convida a pensar, escoltar, comprendre i dialogar, amb rigor, llibertat i humilitat”, ha afirmat.
Mompó ha exposat la voluntat d’apostar per “les formes més nostres: volem un valencià més viu, volem apostar pel camí del mig; volem escoltar vacacions i no vacances, arreplegar i no recollir, gasto en compte de despesa o eixir i no sortir, perquè aquestes paraules estan dins de la nostra història, de la nostra terra, de la nostra manera de ser”. Totes aquestes excepcions plantejades per Mompó ja van ser acceptades fa anys per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que dona per bons els termes vacacions, arreplegar o gasto en el seu Diccionari normatiu.
Aquest “camí del mig”, ha assegurat, no exclou ni els normativistes ni els populars, “el que entén que el valencià no pot ser patrimoni d’una elit ni bandera ideològica, perquè el valencià no és de cap partit polític, és patrimoni comú, identitat compartida, la llengua del poble”.
Ha considerat que en els últims anys les polítiques lingüístiques han sigut “un fracàs”, perquè l’ús quotidià del valencià no ha augmentat. “Les lleis no han connectat amb la realitat dels pobles i de les ciutats. S’ha legislat molt, però s’ha escoltat poc, i això ha generat desconnexió, desafecció i fins i tot rebuig”, ha opinat.
Ha defensat que el valencià “no creixerà des de la trinxera, no es transmet des de la por ni des de la superioritat moral, una llengua viu i viurà gràcies als que l’estimem, gràcies al respecte profund cap als que la parlem”, i ha afegit que la Diputació de València vol “tornar a fer del valencià un espai de totes i tots”.
Amb aquesta col·lecció, la Institució Alfons el Magnànim torna a ser una editorial pública “al servei del pensament lliure, de l’anàlisi profunda, de les preguntes que incomoden i, per tant, ens fan avançar”, ha manifestat.