Dues sentències tomben el precinte “prospectiu” de caixes de seguretat d’empresaris sospitosos d’ingressar en B

Un matrimoni, establit a Castelló de la Plana i dedicat a negocis d’exportació i importació amb l’Orient Mitjà en el sector de la construcció, ha aconseguit que sengles sentències deixen lliure el camí perquè les seues quatre caixes de seguretat en una entitat bancària siguen desprecintades. Els cònjuges han guanyat la partida (jurídica) a l’Agència Tributària per prevaldre el dret a la intimitat, garantit constitucionalment.

La delegació especial de València d’Hisenda va acordar la mesura cautelar de precinte de diverses caixes de seguretat de la família en el Banc Sabadell en el marc de les comprovacions en relació amb la declaració de l’IRPF entre els exercicis 2018 i 2021, després de detectar un “nombre important” de contribuents del sector de la construcció que amagava una part dels seus ingressos. El matrimoni, juntament amb un altre familiar, administra quatre empreses dedicades a l’exportació de materials de construcció i al comerç a l’engròs de fusta, materials de construcció i aparells sanitaris. Totes les societats, domiciliades a Castelló i Benicàssim, són clientes i proveïdores entre si.

La inspecció d’Hisenda considera “significatives” les xifres de les mercantils: “El volum d’entrades en comptes bancaris en totes les societats analitzades és molt superior als ingressos declarats”. Una d’aquestes arriba a una diferència de tres milions d’euros el 2021 i de sis milions l’any següent (un 30% en relació amb els imports declarats), segons l’Agència Tributària. En una altra de les firmes hi hauria una diferència d’entre un milió d’euros i dos.

Com que són firmes vinculades entre elles, Hisenda sospita que podria haver-hi “ocultació” d’ingressos o “manipulació” dels aprovisionaments i de les existències. “Tenint en compte que es facturen entre si”, al·lega, “si calculem la mitjana dels marges de totes, s’observa un percentatge inferior al 10%, i resultant estrany constituir i mantindre empreses que facturen uns quants milions d’euros i obtindre després un marge tan reduït”.

Els socis i els seus cònjuges, segons l’Agència Tributària, tenen un “nivell de vida elevat” i disposen de quatre caixes de seguretat en l’entitat bancària. Així doncs, “el fet de fer ús de tantes caixes de seguretat és un indici de la possible existència d’actius ocults, com podrien ser els diners en efectiu procedents de vendes efectuades en B”, afirma la inspecció. Hisenda sosté que hi ha un “risc elevat tributari” de compres i vendes “en B” (no declarades).

La inspecció va sol·licitar l’accés al contingut de les caixes de seguretat per sospitar que amaguen elements de prova de la pretesa defraudació. També per a evitar la “substitució o alçament” de documentació sobre pretesos comptes bancaris a l’exterior, depòsits o contractes.

No obstant això, tots dos cònjuges van recórrer contra la decisió per la via especial del procediment per a la protecció dels drets fonamentals per vulneració del dret a la intimitat, reconegut en la Constitució. La mesura del precinte, segons l’Administració Tributària, era cautelar, per la qual cosa no afectaria “en absolut” el dret a la intimitat.

En el cas de la dona, l’Advocacia de l’Estat al·legava que el marit figura com autoritzat en el contracte de la caixa de seguretat en el Banc Sabadell, mentre que el ministeri fiscal donava la raó al matrimoni per considerar que la mesura tenia un “caràcter merament prospectiu”, de cerca de proves “a partir de la sospita genèrica sobre la titular, derivada del parentiu amb socis de diverses societats”.

“Cerca anticipada de proves”

La secció tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha estimat tots dos recursos, en sengles sentències molt similars. Les sentències, que no són fermes, conclouen que “més aïna sembla que el precinte va tindre un caràcter prospectiu, de cerca anticipada de proves sobre la base d’una molt inicial sospita genèrica sobre que [la contractació d’] una caixa de seguretat només pot deure’s a l’ocultació de diners efectius o proves ocultes de les preteses vendes en efectiu i sense declarar”.

Es tracta, al capdavall, d’una “mesura prospectiva”, ja que no hi ha prou justificació “per a la ingerència en el dret constitucional a la intimitat dels recurrents”. Hisenda tampoc va motivar “per què considera que aquesta mesura és necessària per a esbrinar” la pretesa defraudació.

“Fins i tot estem a l’espera de trobar alguna dada o indici rellevant que poguera motivar la mesura cautelar, perquè tracta de traslladar la possible existència de diners B de les empreses del grup familiar a la possibilitat que aquests diners estiguen en les caixes de seguretat, tot i que el ben cert és que la inspecció disposa d’altres mitjans de prova per a acreditar que les empreses del grup fan vendes en B”, diu una de les sentències.

El TSJCV també recorda que els empresaris no neguen que en els comptes de les societats es produeixen més entrades d’efectiu que les vendes declarades. La sentència repassa la jurisprudència específica sobre caixes de seguretat i dret a la intimitat personal. I conclou: “Com és conegut, usualment, la contractació de les caixes de seguretat, a més de la pura finalitat de protecció, és determinada pel desig o interés del seu titular d’obviar-ne el coneixement per tercers, això és, de preservar aspectes de la intimitat”.