Tots els ‘rècords’ electorals del PP valencià, als tribunals
Que el PP ha guanyat eleccions a la Comunitat Valenciana “dopat” és una metàfora que han usat nombrosos polítics de l’esquerra autonòmica, inclosos els màxims representants actuals del Govern valencià, Ximo Puig (PSPV) i Mónica Oltra. Però després d’unes quantes majories absolutes en pràcticament totes les institucions públiques valencianes principals, el PP veu ara que els tribunals miren amb lupa com es van obtenir les collites de vots més importants a la Comunitat Valenciana.
L’última ha estat la de l’alcaldessa amb més majories absolutes i anys de govern en una capital de província espanyola: Rita Barberá. Les sospites de finançament irregular a través d’algun compte opac daten del 2006, compte per mitjà del qual s’haurien gestionat les donacions al grup popular i que s’hauria mantingut fins a les eleccions passades del 2015. Els millors resultats s’haurien obtingut el 2007 amb 21 regidors (235.158 vots, el 56,67% del total) i el 2011 amb 20 edils.
Aquell mateix any 2007 el PP també va aconseguir el seu rècord de vots en unes eleccions autonòmiques amb 1.277.458 sufragis (el 52,34% del total). D’aquesta època el PP arrossega el cas Gürtel pel qual s’investiga el possible finançament irregular a través d’Orange Market, que té encausat tota la cúpula del partit d’aquella època (excepte el mateix Camps), ja que el PP pretesament hauria rebut més de 3 milions d’euros en B per a finançar de manera presumptament il·lícita aquests comicis autonòmics i les generals del 2008, el rècord més alt de tots.
No obstant això, les sospites de finançament irregular es remunten al 1999, després de la primera majoria absoluta d’Eduardo Zaplana amb el PP. D’aquesta època daten les investigacions de la justícia a les concessions a José Adolfo Vedri, que hauria obtingut un total de 30 milions en contractes tant de la Generalitat com de les diferents diputacions provincials.
Tornant a Gürtel, el rècord absolut en unes eleccions van ser les eleccions generals del 2008 en què el PP va obtenir a la Comunitat Valenciana 1.415.793 vots (el 51,59%). Sobre aquests comicis plana l’ombra d’Álvaro Pérez, el Bigotes, i també la del constructor Enrique Ortiz, que va confessar haver finançat il·legalment el partit en les mateixes eleccions, igual que altres empresaris.
Entre les últimes investigacions que han esclatat durant els últims mesos, però, hi ha l’Operació Taula, que ha esguitat l’expresident de la Diputació de València, Alfonso Rus. Rus va ser elegit cap de la corporació provincial en les eleccions municipals en què el PP va obtenir dos rècords consecutius gairebé calcats: 635.321 vots el 2007 i 635.750 el 2011. L’expresident de la Diputació seria el presumpte capitost d’una trama de cobrament de comissions a empreses que anirien a parar tant a les butxaques dels presumptes partits corruptes com al finançament del partit, segons les gravacions del penedit Marcos Benavent, el ‘ionqui dels diners’.
Després de l’explosió dels casos de corrupció, el PP va patir un cert càstig en les institucions valencianes i el maig del 2015 va perdre la Generalitat, les tres capitals de província i la Diputació de València. No obstant això, sembla que el PP, després de les eleccions del 26J, comença a remuntar el daltabaix, mentre la presidenta del partit, Isabel Bonig, prova de desvincular-se d’aquesta època tan térbola i soterrar l’herència dels seus antecessors afirmant que tot això “pertany al passat”.
