La insuficient plantilla de bombers forestals obliga la Generalitat Valenciana a recórrer a voluntaris i hores extres

La gestió de la plantilla de la Societat Valenciana de Gestió Integral dels Serveis d'Emergències (SGISE) s'ha convertit en el centre d'un intens debat polític i operatiu a la Comunitat Valenciana en ple període estival. La situació es produeix en un escenari d'emergència climàtica, amb un avís roig per altes temperatures en gran part del territori valencià que eleva el risc que es declaren focs en plena muntanya i poques setmanes després del gran incendi forestal de la Vall d'Uixó, que va arrasar més de 9.000 hectàrees a finals del passat mes de juliol.

La Comunitat Valenciana compta actualment amb 4.400 professionals destinats a la prevenció i extinció d'incendis, una xifra que suma els bombers forestals de la Generalitat, els efectius dels consorcis provincials i municipals, els voluntaris i les brigades de diferents administracions. Es tracta, en paraules del president Pérez Llorca, del “major operatiu de la història” dedicat a aquestes tasques. D'aquest total, la SGISE compta amb 1.133 bombers forestals dins d'una plantilla global de 1.259 treballadors.

No obstant això, la necessitat de recórrer a bombers forestals voluntaris fora del seu torn habitual per a reforçar les brigades ordinàries posa de manifest la tensió que pateix el servei d'extinció, la plantilla del qual requereix més personal segons reclamen els mateixos professionals. Tal com denuncia la diputada socialista Alicia Andújar, la utilització recurrent de personal fora de servei és “el peix que es mossega la cua”. Atés que la normativa exigeix un descans de 12 hores després de prestar servei, les unitats mobilitzades un dia no poden reincorporar-se a la jornada següent. Aquesta circumstància redueix l'operativitat del dispositiu en les jornades posteriors, segons alerta la parlamentària, que apunta que farien falta uns 300 bombers forestals més.

Dotacions incompletes

Andújar posa com a exemple la situació dels bombers forestals a la província de Castelló, la més afectada pel foc aquest estiu, on les 18 unitats desplegades pateixen un dèficit de pràcticament un terç de la dotació necessària. D'aquesta manera, assenyala que, de les 18 unitats (dissenyades en teoria per a comptar amb cinc components cadascuna), únicament dues disposen del personal complet. En canvi, set tenen quatre components, altres set disposen de tres persones i dues brigades únicament sumen dos bombers. En total, farien falta 27 bombers per a completar el contingent castellonenc.

A més, alerta que la bretxa és major en les unitats helitransportades: una de les dues bases, la de Tírig, presta servei amb només tres bombers dels nou que pot arribar a acollir. Aquesta minva operativa va provocar que el passat 8 d'agost a Tírig huit de les 18 unitats quedaren inoperatives, un problema que va obligar a desplaçar mitjans des d'Alacant per a cobrir el territori, segons assegura la parlamentària del PSPV. La parlamentària socialista acusa el conseller Juan Carlos Valderrama d'“explotar” les persones que treballen en el servei d'extinció d'incendis forestals a la Comunitat Valenciana: “A penes ha sigut capaç d'incrementar la plantilla en dos efectius el 2025, i ara recorre a saturar físicament la plantilla, amb el risc que comporta per a la seguretat dels bombers”.

De la mateixa manera, Andújar subratlla la pràctica que ha dut a terme la Generalitat en focs com els de Tales o la Vall d'Uixó, on la falta d'efectius autonòmics immediats va accelerar la sol·licitud d'intervenció a la Unitat Militar d'Emergències (UME). Així, sosté que el Govern valencià activa el nivell dos d'emergència quan un foc es complica, a penes unes hores després del seu inici, per a pal·liar la falta d'efectius autonòmics amb militars de l'UME, que cobreixen “el 75% del personal mobilitzat”.

“Resposta extraordinària, no dèficit estructural”

La Conselleria d'Emergències rebutja les acusacions del PSPV, a qui acusa de “confondre deliberadament el completament d'una unitat amb el reforç extraordinari d'un operatiu”. Fonts d'Emergències defensen que l'ús de la jornada complementària i la mobilització de personal fora de torn no responen a un dèficit estructural ni a mancances en el torn ordinari, sinó a una “eina de flexibilitat” acordada amb la representació sindical.

“S'està reforçant voluntàriament el dispositiu perquè el risc és extraordinari i requereix mesures extraordinàries. Un servei sense capacitat tindria problemes per a cobrir l'ordinari; aquest servei cobreix el dia a dia i incrementa els seus efectius quan les circumstàncies ho exigeixen”, sostenen des del departament que dirigeix Juan Carlos Valderrama.

La Generalitat replica que les xifres de gestió avalen el compromís amb el servei i defensa la incorporació de més de 250 professionals al sistema global d'emergències en el que va de mandat. A més, subratlla la consolidació del caràcter permanent de 56 unitats operatives durant els 365 dies de l'any, com també l'augment del pressupost i dels mitjans materials per a la prevenció i extinció d'incendis forestals.

Emergències conclou que el desplegament realitzat davant d'episodis d'alt risc constitueix “prevenció i fortalesa operativa”, alhora que acusa els socialistes de “fabricar titulars i generar alarma infundada” en lloc de valorar l'esforç de la plantilla durant la temporada estival.

Amenaça de vaga a Vaersa

D'altra banda, els sindicats STAS-Intersindical, UGT i CCOO han convocat una vaga del personal vigilant-operari de prevenció d'incendis forestals a l'empresa pública Vaersa per als dies 30 i 31 d'agost. Les aturades formen part d'una sèrie de mobilitzacions —que inclouen protestes davant del Palau de la Generalitat— motivades, segons les centrals sindicals, per la falta d'una resposta efectiva de l'Administració autonòmica a les seues demandes després de successives reunions sense acord.

Les organitzacions sindicals reclamen un canvi en el model de prevenció que garantisca més estabilitat i l'ampliació anual del servei, fixant dotze mesos per a les unitats mòbils i un mínim de nou per als observatoris forestals. Així mateix, exigeixen condicions laborals dignes mitjançant jornades de set hores continuades, el condicionament dels llocs, la classificació professional en el grup D/C2 i el reconeixement econòmic de la penositat, perillositat i dedicació que requereix la seua labor.