Juristes Valencians demana a PP i PSOE votar l’esmena de Compromís per a incloure el dret civil en la reforma constitucional

L’Associació de Juristes Valencians reclama al Congrés que incorpore la recuperació del dret civil valencià en la reforma constitucional. La plataforma demana als grups parlamentaris del PP i el PSOE que donen suport a l’esmena de Compromís a la reforma de l’article 49, pactada pels dos grans partits per dignificar la terminologia referida a les persones amb diversitat funcional. El diputat valencianista Joan Baldoví ha presentat un escrit sol·licitant, com es va aprovar en les Corts Valencianes, que en la mateixa reforma s’afija una clàusula per a assegurar la capacitat legislativa del parlament autonòmic en matèria civil.

El 24 de gener passat PP i PSOE van acordar iniciar el procediment de reforma constitucional per a substituir el terme “disminuït” i blindar les polítiques de discapacitat. Els grups majoritaris es van comprometre a limitar la modificació, que requereix un extens procediment legislatiu, a fer aquesta correcció, davant la por que altres grups polítics volgueren introduir qüestions de més importància, que afecten l’estructura de l’Estat. L’acord entre la portaveu del PP, Cuca Gamarra, i el ministre de Presidència, Félix Bolaños, deixa fora de la reforma la reparació d’un greuge a la Comunitat Valenciana que tots dos partits s’han compromés a resoldre.

Per a resoldre el conflicte, l’entitat advoca per una reforma de la Constitució que reculla aquesta capacitat efectiva. En una roda de premsa, el president de l’associació, José Ramón Chirivella, ha reclamat als grups que donen suport a l’esmena de Compromís, avalada per l’associació, que introdueix un paràgraf en la disposició addicional segona de la Constitució, perquè diga: “La competència legislativa civil de les comunitats autònomes (...) s’estendrà a la recuperació i l’actualització del seu dret privat històric d’acord amb els valors i els principis constitucionals”.

Chirivella, promotor de la recuperació d’aquesta capacitat normativa des de la plataforma, que compta amb el suport dels col·legis d’advocats valencians, ha instat PP i PSOE a posicionar-se sobre la reforma amb el seu vot en la tramitació, que es veurà d’ací a unes setmanes. “L’única cosa que han de dir és si accepten l’esmena o no”, ha incidit. A més, ha citat els diputats valencians d’aquests dos partits a “influir” perquè les seues formacions a escala estatal voten a favor i ha advertit que, si no és així, votarien “en contra de l’autogovern”. Per part de Podem, segons ha traslladat, es donarà suport a aquesta mesura.

Juristes Valencians manifesta la seua “decepció” i el seu “cansament” davant els “incompliments constants” de totes dues formacions, i retrau als seus dirigents, tant nacionals com autonòmics, no complir la seua paraula. Alberto Núñez Feijóo, recorden, va plantejar una posició favorable, com el president de la Generalitat, Ximo Puig, a qui reclamen un paper més actiu en aquesta reivindicació d’autogovern que està recollida en el Pacte del Botànic. Dijous Puig respondrà sobre aquesta qüestió en la sessió de control, davant una pregunta de la síndica de Compromís, Papi Robles, que considera un “atac” a l’autogovern valencià l’acord dels dos partits.

Dimarts els dirigents del PPCV i el PSPV han insistit que defensen la reforma, però creuen que no hi haurà acord a escala estatal. Preguntat per aquesta qüestió a Alacant, el president valencià ha remarcat el compromís, que emmarca en una negociació complexa. “Ho continuarem exigint, sabem de la dificultat en aquests moments, perquè hi ha moltes esmenes i, pel que es veu, ací s’articularà una discussió difícil per a harmonitzar un acord”, ha apuntat Puig, mentre que Carlos Mazón, president del PP valencià, ha justificat la por del seu partit en una “ofensiva separatista”. “Comprenc que calga ser cautelosos amb Pedro Sánchez en la Moncloa (...) Estaria molt més tranquil si Alberto Núñez Feijóo fora el president, perquè té un compromís amb aquest tema”, ha assegurat, en declaracions recollides per Europa Press.

El que habitualment s’ha denominat dret civil valencià és en realitat una manera de fer efectiva una capacitat reconeguda en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, que recull el dret foral. Això habilita les Corts Valencianes, com fan sis parlaments autonòmics més sobre la base dels seus antecedents històrics, a redactar una normativa concreta sobre alguns aspectes de les relacions humanes; en concret, sobre parelles de fet, separacions, custòdia compartida, herències o transmissions patrimonials en empreses familiars. La capacitat legislativa es va perdre amb tres sentències del Tribunal Constitucional, que, per recursos successius interposats pel PP, van declarar contràries a les competències autonòmiques sengles lleis valencianes. Els juristes recorden que en autonomies com Galícia, que Feijóo ha presidit durant tres legislatures, tenen aquesta capacitat efectiva per a legislar, i recalquen que no ha suposat cap problema de convivència amb la resta d’Espanya. La plataforma prepara una mobilització per al 26 de febrer i reitera que hi ha “unanimitat gairebé absoluta en la societat civil i les institucions”.