La justícia investigarà la legalitat de les obres d’urbanització de la ZAL de València que van costar 4,4 milions

El Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de València ha admés a tràmit la demanda del col·lectiu ciutadà Per l’Horta que sol·licita la declaració de nul·litat de la reurbanització de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) autoritzada per l’Ajuntament de València i la recepció de les obres del sector. Les obres van ser impulsades per l’Autoritat Portuària de València (APV) i finançades per l’entitat de pública del sòl (Sepes) amb un cost de 4,4 milions d’euros.

El sòl ocupat per la ZAL continua sent d’especial protecció agrícola, tal com han repetit en diverses sentències tant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana com el Tribunal Suprem.

Segons el col·lectiu, la declaració de nul·litat d’aquestes actuacions suposaria la impossibilitat d’ocupació de parcel·les i de la construcció de naus en una zona que ha demostrat la seua inutilitat en haver estat desocupada més de vint anys, a pesar que les expropiacions i l’expulsió del centenar de famílies que cultivaven l’horta de la Punta es van dur a terme adduint una pretesa urgència en l’ocupació.

L’associació Per l’Horta, en la seua condició de membre de la plataforma Horta és Futur-No a la ZAL insisteix en la validesa de les sentències del Tribunal Suprem del 17 de juny de 2009 i del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) del 13 de març de 2013, confirmada de nou pel Tribunal Suprem el 25 de maig de 2015, que van anul·lar anteriors versions del Pla Especial de la Zona d’Activitats Logístiques del Port de València.

Aquella operació va suposar la reclassificació de més de 700.000 metres quadrats de sòl d’especial protecció agrícola en plena producció i l’expulsió al voltant d’un centenar de famílies que residien en la Punta i cultivaven aquells terrenys des de temps immemorial.

Antonio Montiel, advocat i membre del col·lectiu, qualifica aquella actuació iniciada en temps de Rita Barberá d’“inútil en tant que aquesta zona logística mai ha sigut utilitzada i de monument al balafiament que va servir de pretext per a destruir amb diners públics un paratge d’horta secular en plena producció”.

L’enèsima versió d’aquell Pla, aprovada el 2018, va ser novament anul·lada per dues sentències consecutives del TSJ dictades el 31 de març i el 6 de juliol de 2022. Una circumstància que va portar Per l’Horta a instar diverses vegades l’Ajuntament de València a no admetre l’execució de noves obres de reurbanització de la ZAL, deteriorada després de dues dècades d’abandó per part del Port de València, per evitar un ús logístic que podria ser considerat il·legal a la llum d’aquestes noves sentències judicials.

“Amb un cúmul de decisions judicials en contra, resulta inexplicable l’obstinació del Port de València a prosseguir amb actuacions en la *ZAL que són contràries al pla general i que, si s’executen, podrien generar l’obligació d’indemnitzar després les empreses que s’establiren en un sòl que continua sent no urbanitzable i només apte per a ús agrícola”, afirma Antonio Montiel, membre de l’associació recurrent, que afig que “l’Ajuntament de València no hauria d’haver autoritzat mai les obres ni rebre la urbanització per a fer-se càrrec de la neteja, la seguretat i el manteniment”.

Segons van afirmar llavors fonts municipals, la recepció de les obres s’ha aprovat per indicació d’un informe dels serveis jurídics municipals segons el qual aquest tràmit “es limita a l’obligació municipal de conservació i manteniment, però no implica res que perjudique qualsevol decisió futura sobre l’àmbit de la ZAL”

El col·lectiu ciutadà vincula aquestes actuacions en la ZAL amb l’entestament de l’Autoritat Portuària per imposar, mitjançant una política de fets consumats, una macroampliació del port de València que també està recorreguda davant els tribunals i que qüestionen nombrosos experts, organitzacions socials i col·lectius ciutadans organitzats al voltant de la Comissió Ciutat-Port.

El col·lectiu Per L’Horta s’hauria dirigit diverses vegades a l’Ajuntament de València sense que aquest anul·lara l’autorització de reurbanització. De fet, l’Ajuntament va arribar a subscriure una acta de recepció de les obres que, segons el parer de l’entitat ciutadana, va ser absolutament irregular, cosa que l’ha duta a presentar aquest nou recurs contenciós administratiu amb la intenció que la justícia accedisca a la seua petició de nul·litat d’aquelles actuacions municipals i paralitze la instal·lació de qualsevol activitat en el sector.

Per l’Horta confia en una resolució judicial favorable a l’anul·lació de l’autorització de les obres de reurbanització i la recepció municipal d’aquestes davant les reiterades decisions judicials que, de manera constant, han declarat nul·les de ple dret les tres versions tramitades fins ara del Pla Especial de la ZAL

La reivindicació del col·lectiu és que els terrenys vacants que integren la que qualifica de ZAL “fantasma” siguen finalment destinats a constituir un element de connexió verda entre el parc natural del riu Túria i el Parc Natural de l’Albufera, reforçant la funció ambiental i patrimonial d’aquests enclavaments, així com a defensar un gran acord entre les autoritats competents i la societat civil per a la recuperació per a ús públic dels terrenys expropiats a la Punta fa ja més de vint anys i que no han sigut mai usats per a la finalitat industrial que va justificar la violenta expulsió dels seus veïns i llauradors.