L'altra factura de l'ampliació del Port de València: 35 milions més de diners públics per a regenerar les platges del Saler i el Perelló

Les platges del Perelló, el Pouet i les Palmeres (Sueca) es troben en la recta final dels treballs de regeneració que des de principis de juny escomet el Ministeri per a la Transició Ecològica (Miteco), cosa que ha propiciat que hagen estat tancades al bany. Amb l'aportació i la distribució d'arena ja finalitzades, la previsió és que es vagen obrint de manera progressiva entre aquesta setmana i la que ve, mentre finalitzen la resta d'actuacions relacionades amb la regeneració de les dunes.

La situació d'aquesta franja litoral, així com la de Pinedo, el Saler i el Perellonet, ha estat crítica per la forta erosió patida en els últims anys, amb el risc que comporta per a l'Albufera, entre altres qüestions, per la possible salinització.

La magnitud de les obres que es realitzen a la costa de Sueca (també s'estan escometent a Cullera i Sagunt) ha posat novament el focus sobre l'ampliació del Port de València com un dels principals causants de la regressió de les platges del Parc Natural de l'Albufera, i fins i tot de les de Sueca, com apunten diversos informes.

En el cas de la costa del Perelló, el Pouet i les Palmeres, la inversió de 7,6 milions d'euros permetrà recuperar una amplada de 22 metres de platja mitjançant l'aportació de 700.000 metres cúbics d'arena al llarg de tres quilòmetres de costa.

Anteriorment, el 2023, el Miteco va invertir 28 milions d'euros més per a finançar el vessament mitjançant draga de més de tres milions de metres cúbics de sorra al llarg de 7,1 quilòmetres de la costa compresa entre Pinedo i la Gola del Pujol, i va aconseguir ampliar l'arenal 75 metres.

En total, el Miteco ha realitzat una inversió pública de 35,6 milions d'euros en aquesta franja de costa, dels quals l'Autoritat Portuària de València (APV) no ha injectat ni un sol euro, tot i ser el principal causant de l'erosió. L'APV sí que finança, també amb fons públics, els 542,6 milions d'euros que costen els molls de l'ampliació nord, les obres de la qual avancen amb la destrucció d'un contradic que en el seu dia es va costejar amb 74 milions d'euros de fons europeus.

“Amenaça per a l'Albufera”

Segons va informar elDiari.es, l'estudi d'impacte ambiental realitzat l'any 2018 necessari per a donar el vistiplau al projecte, apunta al Port de València com un dels causants del procés de regressió que pateixen les platges del sud, cosa que, al seu torn, posa en risc el Parc Natural de l'Albufera. En concret, afirma que “la supressió de les fonts d'alimentació al front litoral objecte d'estudi, com a conseqüència del dèficit d'aportacions del Túria i de l'efecte barrera del Port de València, unida a l'ocupació de les seues dunes en algunes parts del tram per obres d'infraestructures i edificacions, ha tingut com a conseqüència la regressió de la franja costanera nord i la degradació d'un espai litoral considerat espai natural protegit”.

A més, afig que el fenomen erosiu s'ha anat propagant cap al sud amb el pas del temps, afectant una longitud de costa cada vegada més gran: “En l'actualitat, el procés regressiu amenaça, de manera especial, els ecosistemes de la Devesa, per l'estretament de la restinga que tanca l'Albufera, amb la qual cosa es fa necessària la intervenció per a evitar que continue el seu desgast, fet que suposa un risc imminent per a la conservació dels hàbitats que constitueixen l'ecosistema del Parc Natural de l'Albufera. Fins al moment, les actuacions escomeses en el tram de costa han consistit en successives aportacions de material que han tingut caràcter puntual i únicament han suposat solucions a curt termini, sense arribar a abordar globalment el problema”.

El comitè científic conclou que el Port és “la principal causa de l'erosió”

D'altra banda, el Comitè Científic del Parc Natural de l'Albufera i a instàncies de la Junta Rectora celebrada el juliol del 2021, va emetre un dictamen en relació al Port de València.

El document del qual va informar elDiario.es analitza el possible impacte de l'ampliació nord del Port de València, ja en obres, sobre les platges situades dins del Parc Natural, i està signat per Josep E. Pardo (catedràtic de la Politècnica), Pablo Vera (doctor en Biodiversitat), José Serra (catedràtic de la Politècnica), Eulàlia Sanjaume (doctora de la Universitat de València), Francesc La Roca (doctor de la Universitat de València) i Ernest García (professor emèrit de la Universitat de València).

En primer lloc, el dictamen afirma que “el Port de València és la principal causa dels problemes d'erosió de la restinga de l'Albufera de València”, ja que causa “una interrupció del flux natural de sediments transportats pel corrent de deriva litoral i ha generat una forta regressió”. Aquestes circumstàncies “són independents de la modificació del moll previst actualment, però continuen manifestant-se, i es veuen agreujades per la reducció del subministrament fluvial i l'ascens del nivell marí associat als processos d'escalfament global”.

En segon lloc, posa de manifest que “el Port de València mai no ha efectuat cap acció per a compensar o reparar aquests danys”. És imprescindible que l'APV pose en marxa actuacions “per a restablir la connectivitat litoral que va alterar des de les primeres etapes constructives, però molt particularment, les causades per l'ampliació de la dàrsena sud (1992-93)”, unes accions que “haurien de comptar amb el suport de la comunitat científica”. A més, “de la mateixa manera que la legislació considera en altres sistemes naturals, en el futur s'haurà de tindre en compte la possibilitat de desmantellar infraestructures sobre la línia de costa que hagen perdut la seua funcionalitat”.

Respecte de la dimensió i la magnitud del material subaquàtic que s'extraga per a omplir la zona que s'ha d'ampliar, és a dir, els molls sobre els quals s'ubicarà la futura terminal, “el seu impacte ve determinat per la profunditat a què es faça; el límit crític s'hauria d'establir en els 20 metres de profunditat”. Per davall d'aquesta profunditat “no hi hauria impactes sobre la dinàmica sedimentària, però, si es produïra a menys profunditat, acabaria afectant el sistema de platges”. Per tant, entenen els signants del dictamen que “els promotors de l'actuació haurien de presentar un estudi que mostre i avalue els efectes sobre el règim d'onatge d'aquestes extraccions subaquàtiques per a assegurar que no es modificarà substancialment la direccionalitat de les onades i, com a resultat, el transport natural de sediments a les platges”.

Finalment, afegeix que la modificació del moll nord persegueix un increment de la capacitat operativa del Port de València i, en conseqüència, un increment del trànsit marítim: “Els impactes sobre la biodiversitat causats per l'augment del trànsit no han estat considerats per declaracions d'impacte anteriors. Aquests impactes, en compliment de la legislació ambiental vigent, requereixen una avaluació rigorosa”.

Com ha anat informant aquest diari, la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) davall la qual es construeix la terminal nord és de l'any 2007 i no ha tingut en compte les modificacions que s'han implementat en el projecte, que, com ha quedat acreditat, requereix més recursos i material de rebliment. La validesa de la DIA està pendent d'una resolució judicial.