Els tres mesos en què dues multinacionals xineses van 'rescatar' la indústria automobilística valenciana

El 1974, Henry Ford II es va plantar a Almussafes, València, per a posar la primera pedra de la seua única factoria a Espanya i la més gran d'Europa, en el que seria el símbol del desembarcament de la multinacional automobilística nord-americana en una dictadura que agonitzava. Una prova, amb una inversió de milers de milions, que els nord-americans eren els amos del món capitalista i el premi a un règim que havia cooperat en la lluita contra el comunisme i que oferia mà d'obra més barata que la resta del continent. Des d'aquell dia, centenars de milers de valencians han format part de la història de la marca de l'oval.

El 2022, la multinacional alemanya Volkswagen designava Sagunt, a 30 quilòmetres d'Almussafes, com la primera pota de la seua cadena de subministrament en territori europeu per a la seua electrificació. Centenars de milions d'euros dels fons Next Generation per a esmorteir la crisi provocada per la COVID-19 i que havien de servir per a la reindustrialització del continent i crear uns 3.000 llocs de treball directes en la fabricació de cel·les de bateries. Una vegada més, València tornava a estar en els plans de futur de les potències occidentals per la seua potent i estratègica indústria automobilística.

Entre juliol i setembre de 2026, les multinacionals xineses Geely i Gotion han desembarcat a València per a rescatar, amb inversions milionàries i la meitat del pastís, els projectes de Ford i Volkswagen que els canvis geopolítics i aranzelaris dels últims tres anys havien posat en qüestió i amenaçaven de reduir les seues produccions previstes a xifres testimonials. En aquest nou entorn, batejat per les escoles de negocis com a PLUTO —polaritzat, líquid, unilateral, tens i omnirelacional—, la Xina comunista i les seues companyies globals han arribat per a salvar el que van ser les dos joies de la corona industrial de la província de València.

Però l'operació de desembarcament del capital xinés a València no ha arribat de la nit al dia. Com va passar amb grecs i cartaginesos fa tres mil·lennis, la influència del gegant asiàtic va entrar per mar. Pel Port de València, el primer enclavament en trànsit de contenidors d'Espanya i del Mediterrani. Primer, com a porta d'entrada dels productes importats per la indústria tradicional valenciana després de la deslocalització dels anys noranta del segle passat —calçat, joguet o tèxtil— i, després, comprant directament la infraestructura. Així, fins que la terminal nord del port, propietat de MSC i actualment en construcció, s'inaugure, la xinesa Costco gestiona la terminal de contenidors més gran i ja n'ha demanat una pròrroga fins al 2070. Una data gens menyspreable perquè, aleshores, si es compleixen les previsions del Partit Comunista Xinés (PCX), la Xina serà la primera potència mundial.

El Port de València ha sigut fonamental perquè Geely i Gotion desembarquen a Almussafes i Sagunt. És el port d'Espanya amb més connexions amb el gegant asiàtic i una peça clau en la cadena de subministrament global de les grans fàbriques d'automòbils europees repartides per tot Espanya. Però no és l'únic factor. La guerra aranzelària global iniciada pels EUA —va ser Trump, però Biden no la va parar— ha arrossegat la Unió Europea a protegir-se de la mateixa manera, responent als nord-americans, però també a la Xina, sobretot a la seua indústria automobilística i de bateries, que la Unió Europea considera dopada de manera deslleial amb ajudes públiques. La solució: aliar-se amb Ford i Volkswagen per a fabricar a València i poder així exportar cotxes i cel·les sense aranzels al sucós mercat comú.

La posició d'Espanya com a país «neutral» en la competició sense fi entre la Xina i els EUA i el baix cost de l'energia i de la força laboral, en comparació amb la majoria de països de la UE, també han convertit el Mediterrani en un enclavament més que atractiu per a aquestes inversions milionàries.

Gotion ha comprat per més de 1.000 milions d'euros el 49% de la gigafactoria de bateries de Volkswagen a Sagunt i permetrà que la indústria de fabricació de cel·les per a bateries arranque amb una potència de 30 GWh, quan la idea dels alemanys era començar a poc a poc amb 20 GWh. Els productes elaborats a la fàbrica valenciana, que necessiten una gran quantitat de matèries primeres que entraran pel port, es destinaran prioritàriament a satisfer la demanda de Volkswagen a Europa. Aquestes cel·les made in Europe, amb capital xinés, no suposaran cap recàrrec aranzelari per als vehicles finals.

A més, Gotion és el principal rival de CATL, el productor mundial més gran de bateries i la companyia xinesa que ja construeix una gigafactoria a mitges amb Stellantis a Figueruelas (Saragossa).

El passat 26 de juliol es va materialitzar l'acord entre Ford i Geely per a compartir la factoria d'Almussafes, una fàbrica que va arribar a superar els 450.000 vehicles el 2004 i que actualment només tenia assegurada la fabricació de dos models elèctrics. L'aliança sino-nord-americana pretén assemblar 300.000 cotxes el 2029. En l'aliança d'empreses forjada a Almussafes, Ford posseirà el 66% i Geely el 34%. L'acord garanteix els llocs de treball i les condicions laborals dels seus 4.296 operaris i, alhora, mantindrà viva la indústria auxiliar, que supera els 15.000. El mateix Trump s'ha queixat d'aquest acord entre la multinacional nord-americana i el seu principal rival geopolític.

El món està canviant i València n'és un exemple. La Xina ha arribat per a quedar-se.