L'escola en flames

La mobilització educativa supera l'estratègia del Consell de Pérez Llorca 

El PP esperava que la vaga del professorat derivara en un problema d'ordre públic

La ruptura de la unitat sindical, en acceptar CSIF i ANPE de forma unilateral la pujada de 200 euros proposada per la Conselleria d'Educació, havia de ser un punt d'inflexió. Les diferències i el desgast haurien de provocar la desmobilització del professorat, el fracàs de la vaga indefinida i, en definitiva, la consunció de les reivindicacions de l'educació pública. Paral·lelament, com a fenòmen subsidiari, la protesta derivaria en un problema d'ordre públic.

És en aquest hipotètic escenari de descrèdit en què la consellera Carmen Ortí va donar per finalitzada la negociació sense acords amb l'STEPV, CC OO i UGT i en què el president de la Generalitat, Juan Francisco Pérez Llorca, va endurir el to contra els professors, amb les proves d'accés a la universitat com a element de pressió. En aquest hipotètic escenari s'han produït els últims episodis d'un conflicte els protagonistes del qual insisteixen una vegada i una altra que no va només de reclamar una pujada de sou sinó de revertir retallades, aconseguir recursos, reforçar les plantilles, modernitzar els centres i obtindre, en general, un tractament digne de l'escola pública.

No obstant això, la pretensió d'una ruptura en el si del col·lectiu mobilitzat va quedar frustrada immediatament per la votació molt majoritària del professorat per rebutjar la proposta de la conselleria subscrita per sindicats minoritaris i mantindre la vaga. L'abatiment de les protestes tampoc s'ha produït. Al contrari, les professores i professors han protagonitzat noves manifestacions multitudinàries, mentre els sindicats docents exigien al Consell reobrir la negociació específicament sobre els salaris i sobre el valencià en l'ensenyament per a acabar amb la vaga.

Pel que fa a l'ordre públic, l'energumen amb uniforme de policia nacional que va agredir una professora durant les protestes davant les portes tancades del recinte on hi ha la seu de la Conselleria d'Educació va portar al màxim la indignació del professorat i de la ciutadania en general. Una indignació atiada per la fatxenderia de dos sindicats policials que es van afanyar a desafiar la delegada del Govern, Pilar Bernabé, quan va anunciar la decisió d'obrir expedient a l'uniformat. Alguns es van afanyar a assenyalar també el perill que unes certes maniobres de protesta, escarnis inclosos, sobrepassaren als sindicats convocants de la vaga, mentre l'exconseller d'Educació, ara titular d'Hisenda, José Antonio Rovira, sollevava tothom amb la seua poca gràcia.

El Defensor del Poble va preguntar a la Policia per l'agressió, atès que el Tribunal Suprem ha establert límits a l'ús de la violència policial. I la Universitat de València i la Universitat Jaume I van expressar el seu suport a la docent agredida i van demanar avanços en la negociació. Però a les Corts Valencianes el PP i Vox estudiaven la possibilitat de portar a la Fiscalia per un delicte contra les institucions de l'Estat tres docents que van protestar en un ple. I l'alcaldessa de València, María José Catalá, amb l'excusa que obstaculitzaria la processó del Corpus, posava el focus sobre l'acampada de mestres instal·lada a la plaça de la Mare de Déu, prop del Palau de la Generalitat Valenciana.

El sorprenent desconeixement que mostren els dirigents del PP sobre el món de l'educació pública valenciana, que els fa veure el professorat en vaga com un col·lectiu aliè, ha portat a una estratègia davant la protesta que s'ha estavellat repetidament contra la realitat. L'acampada educativa s'ha reubicat temporalment sense problemes per no interferir amb la celebració del Corpus. Els seus protagonistes van explicar, en un reportatge de Raquel Lavara, que “no para d'acostar-se gent” a les tendes de campanya per portar-los aigua i aliments i expressar-los la seua solidaritat.

Sens dubte el factor humà és important en qualsevol vaga, però adquireix un caràcter ciutadà i generalitzable quan afecta un àmbit com l'ensenyament, en què estan implicats uns 800.000 estudiants i les seues famílies respectives. Precisament les famílies, no només han estat donant suport majoritàriament a les mestres i els mestres dels seus fills, que reclamen unes condicions dignes, sinó que han fet un pas endavant, en aquesta fase del conflicte, en implicar-se a través de les seues organitzacions en una convocatòria de vaga, el divendres 5 de juny, realitzada per la Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic amb la crida als pares i mares perquè no portaren els fills i filles als centres educatius i que fora el professorat el que acudira als llocs de treball. L'objectiu era pal·liar els efectes econòmics de les aturades sobre les butxaques dels docents després de quatre setmanes de resistència.

L'escola pública està en flames, encara que les protestes, contra el que alguns hagueren desitjat, no s'escapen del marc previsible en una societat civilitzada. Quan escric aquestes línies, la consellera ha convocat una nova reunió de negociació per buscar una eixida al conflicte mentre els docents amenacen de reprendre les mobilitzacions al setembre. Un final de curs tan calent com les aules a més de 30 graus.

La versió en valencià d'elDiario.es

Tota la informació sobre la vaga del professorat i les reivindicacions de l'escola pública és accessible, juntament amb altres notícies polítiques, socials i culturals, en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací. 

També pots seguir-nos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok i el canal de WhatsApp.