Ramon Lapiedra, rector clau en la renovació de la Universitat de València, mor als 86 anys

Ha estat un personatge històric. Es va convertir en rector de la Universitat de València l'any 1984, en les primeres eleccions democràtiques celebrades en la institució académica després del final de la dictadura franquista. Ramon Lapiedra Civera, catedràtic de Física Teòrica, va emergir aleshores de l'anonimat al capdavant d'un moviment universitari que va rebre el nom de Bloc Progressista (el nom concret era Bloc per una Universitat Progressista, Moderna i Valenciana), un corrent que marcaria, amb una orientació d'esquerres i valencianista, la renovació del vell Estudi General, tot representant una nova generació de professors i estudiants que va aconseguir que la Universitat es convertira en un factor de modernització de la societat.

Nascut a Almenara l'any 1940, encara que va passar la seua infantesa a Sagunt, Lapiedra ha mort als 86 anys a Alcossebre, on tenia una casa en què passaven les vacances ell i la seua esposa, la pintora Carme Vidal. “No hi ha només els problemes materials, sinó també els de la cultura i el coneixement de la nostra història, de la salvaguarda del patrimoni natural i de la pròpia llengua”. Així resumia, en una entrevista només ser elegit rector, els que serien els eixos de l'actuació que va mantindre al capdavant del rectorat de la Universitat de València fins al 1994 i, posteriorment, en una trajectòria pública que el va portar a jugar un paper clau en la conformació del que avui és l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, amb la seua participació rellevant des del Consell Valencià de Cultura en l'anomenat “pacte lingüístic”.

Amb una trajectòria caracteritzada per l'activisme cívic i la passió intel·lectual, home de conviccions socialdemòcrates, profundament compromés amb la història, les vicissituds i la llengua del País Valencià, els discursos d'obertura de curs de Lapiedra s'esperaven sempre amb expectació perquè abordava temes que es projectaven més enllà de l'àmbit universitari. Va esdevindre, així, en els anys vuitanta la “nova cara” de la Universitat i el representant d'un redreçament cultural de llarg recorregut, amb tots els adversaris i enemics que això comportava en una societat sotmesa a tantes tensions com la valenciana.

Llicenciat en Ciències Físiques per la Complutense de Madrid, entre 1963 i 1966 va estudiar a París amb una beca de l'Estat francés. Fou investigador al Centre Nationale de la Recherche Scientifique, del 1966 al 1969, quan es va doctorar a la Sorbona. Va viure el “Maig del 68” a París des de posicions típiques de la bulliciosa esquerra d'aquell moment per a incorporar-se com a professor de la Universitat de Barcelona entre els anys 1969 i 1978. Després fou professor a Santander entre el 1978 i el 1982, quan tornà a València, on havia guanyat una càtedra.

Trencant una certa tradició de rectors de les àrees de Dret o Medicina, Lapiedra procedia d'una de les especialitats més avançades de la Física, a la qual va tornar a dedicar la seua atenció acadèmica en deixar el rectorat, càrrec en què el succeí un altre representant del corrent que li havia donat suport, l'historiador Pedro Ruiz Torres. L'astronomia era més que una dedicació professional per a ell, que va escriure llibres com Las carencias de la realidad (2008) o Els dèficits de la realitat i la creació del món (2020), en els quals reflexionava sobre els temes oberts per les dues grans revolucions de la Física al segle XX, la teoria de la relativitat i la mecànica quàntica.

Nomenat l'any 1993 doctor honoris causa per la Universitat Jaume I de Castelló, Lapiedra va rebre l'any 1995 la Medalla d'Or de la Universitat de València. Era també membre de l'Institut d'Estudis Catalans i fill adoptiu de Sagunt. Va ser president de la plataforma cívica Valencianes pel Canvi i no va defugir mai l'acció en l'àmbit polític o cultural, però sempre va insistir a donar relleu al seu treball com a científic. “És una obligació, però al mateix temps una font enorme de satisfacció”, deia en una entrevista sobre la física quàntica. “M'ha donat unes hores, uns dies i unes experiències de gratificació molt rellevants”.