Artur Heras, un dels grans referents de l'art contemporani valencià, mor als 81 anys

L'artista Artur Heras (Xàtiva, 1945) ha mort a Godella, on vivia, i amb ells se'n va un dels grans noms de la nostra cultura.  Dir Artur Heras és parlar d'un artista que va formar part d'una terna de noms imprescindibles de l'art valencià contemporani: Heras, Boix,  Armengol. És parlar d'un artista que va combinar la ironia i el joc, la referència als grans clàssics des del llenguatge del pop, que es va centrar en la pintura i el dibuix, sense deixar mai la il·lustració i el disseny. Però és parlar de molt més, perquè no va parar d'evolucionar fins a enfrontar-se a moltes més coses que estan en la societat, com l'Holocaust, en la seua última exposició Halt! Imatges que pensen, comissariada pel catedràtic d'Estètica de la Universitat de València Anacleto Ferrer, gran amic seu.

“Un individu agut i divertit, que mira les coses amb tendresa i de vegades amb l'explicable estupefacció que produeix comprovar que el món, si bé continua rodant en el sentit habitual —no sé si ara diuen els qui en saben que més lentament que solia— pot anar també cap enrere”. Així descrivia Francesc Pérez Moragon a Artur Heras, l'artista que va decidir enfrontar-se a les imatges de l'horror nazi amb la força  d'un creador de gran intensitat.

Heras va cursar estudis a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de València, on va entrar en contacte amb figures clau de la pintura valenciana de la segona meitat del segle XX, especialment Rafael Armengol i Manuel Boix, amb els quals compartiria exposicions i projectes i descobriria el pop-art.

Entre els anys 1980 i 1995 va fundar i dirigir la Sala Parpalló, de la Diputació de València. on va mostrar autors internacionals com Robert Frank, David Lynch, Robert Capa, Pierre Klossowski, Walker Evans o André Masson. Per aquella sala van desfilar figures de primer nivell internacional. 

Entre les seues exposicions destaquen Bandera, bandera, a la Fundació Joan Miró de Barcelona (1980), i l'antològica que li va dedicar l'IVAM el 1995. L'any 2016, La Nau de la Universitat de València li va dedicar una gran exposició retrospectiva, comissariada per Josep Salvador. 

Ja en els seus últims anys, la mostra Halt! Imatges que pensen reunia més de 200 obres que cridaven a enfrontar-se a fenòmens com l'auge de l'extrema dreta, les deportacions de migrants o els bombardejos de Gaza. Hi indagava també en la seua pròpia biografia, a través d'uns oncles seus exiliats després de la Guerra Civil que van embarcar a l'Stanbrook, rumb a Orà el 1939. 

L'alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, ha lamentat la seua pèrdua, destacant-lo com un dels grans artistes de la capital de la Costera i una de les figures rellevants de la plàstica al nostre país.