La Justícia descarta anul·lar la liquidació del Consorci València 2007 i la Marina mantindrà la gestió privada

La Marina de València continuarà sent de gestió privada, en concret, per part de la unió temporal d’empreses (UTE) Serveis Marítims Port Eivissa SL i Ocibar SA. Aquesta és la principal conseqüència de la desestimació del recurs judicial interposat pels exempleats del Consorci València 2007 contra la liquidació de l’ens públic que gestionava anteriorment l’espai.

Va ser l’1 de juliol de 2024 quan el Consell d’Administració de l’APV va proposar atorgar a la UTE la concessió administrativa per a l’adequació i explotació de les instal·lacions nauticoesportives de la zona nord de la Marina.

Fins a aquell moment, el recinte l’havia gestionat el Consorci, organisme integrat per l’Ajuntament, la Generalitat Valenciana i el Govern. El 2022 es va acordar la seua dissolució després d’assumir l’Estat el deute generat per la Copa Amèrica, cosa que va provocar que el representant de l’Executiu central l’abandonara. No obstant això, 14 empleats que s’anaven a veure afectats per acomiadaments van impugnar tant el procés de tancament del Consorci, que es va prolongar durant dos anys, com l’adjudicació de la concessió al gestor privat.

El segon dels assumptes ja va quedar arxivat i el primer ha seguit la mateixa sort. La raó és que la Secció Contenciosa Administrativa del Tribunal d’Instància de València ha conclòs que els demandants, els 14 exempleats del Consorci València 2007, manquen de legitimació per a tombar la seua dissolució, per la qual cosa la Sala no ha entrat a valorar el fons de la qüestió, és a dir, els motius al·legats per a sostindre la presumpta irregularitat.

En la seua demanda, els denunciants al·legaven que “no es distingeix a quina modalitat de liquidació s’ha sotmés el Consorci, sent especialment greu la no publicació de l’acord furtant el debat administratiu i judicial de contractistes, treballadors i ciutadans”.

I continuava: “Per la via dels fets, que no per la via de l’acord del Consell Rector del Consorci València 2007, s’ha sotmés l’entitat pública a un procés fraudulent de dissolució ‘amb liquidació’, quan també per la via dels fets totes i cadascuna de les activitats del Consorci han continuat desenvolupant-se amb normalitat fins al moment, sense haver arribat a complir els objectius marcats en els seus Estatuts, sent, a més, que aquestes activitats també continuaran sent exercides per la resta d’entitats consorciades, com si es tractara d’una dissolució ‘sense liquidació’”.

La denúncia considerava, per tant, nul “de ple dret” l’acord de dissolució del Consorci adoptat l’any 2022 a causa de “manifestos i greus errors” en continuar-se amb tota l’activitat consorciada entre el Port de València i l’Ajuntament mentre es van extingir “il·lícitament” els contractes laborals dels empleats mitjançant un expedient de regulació d’ocupació per al qual no hi havia acord.

No obstant això, la resolució judicial conclou que “és procedent convindre amb la part demandada que els recurrents manquen d’interés legítim en la impugnació de l’acord del Consell Rector de 22 de maig de 2022 [liquidació], atés que, fins i tot en cas que aquesta prosperara, o, pel que fa a l’objecte d’actuacions, s’acordara que és procedent admetre el recurs extraordinari de revisió, cap utilitat jurídica o avantatge se’n derivaria per als recurrents”.

I això perquè “part dels demandants han sigut subrogats en l’empresa concessionària, respectant els seus drets adquirits, per la qual cosa una eventual anul·lació de l’acord de dissolució en res afectaria la seua situació jurídica, perquè la concessió administrativa atorgada a les adjudicatàries continuaria sent vàlida, com també la relació laboral entre els demandants i el seu nou ocupador, mancant l’anul·lació d’efectes en la seua esfera jurídica”.

La sentència recorda, a més, que “en termes semblants escau pronunciar-se respecte dels demandants afectats per l’acomiadament col·lectiu, que ha sigut declarat conforme a dret per sentència, ja que, efectivament, fins i tot en l’hipotètic cas que s’estimara la demanda, l’acomiadament, com a extinció de la relació laboral, declarat conforme a dret per la jurisdicció laboral, en res es veuria afectat i els treballadors no veurien afectada la seua esfera jurídica o patrimonial a conseqüència de l’anul·lació”.

Del que s’ha exposat, afig la jutgessa, se’n desprén que, una vegada presa la decisió de separació del soci que representa el Govern central, “es produeix la dissolució i posterior liquidació del Consorci per declaració expressa dels estatuts del Consorci, llevat que les altres administracions adoptaren i publicaren un acord decidint continuar, cosa que no va succeir”. Aquesta conseqüència prevista en els Estatuts “no ha de ser negociada ni amb els representants dels treballadors ni amb aquests individualment considerats, per la qual cosa, en suma, els treballadors manquen de legitimació per a fiscalitzar la legalitat de l’acord de dissolució del Consorci, que és automàtica quan una de les administracions consorciades decideix separar-se, en aquest cas l’Administració General de l’Estat, donant compliment a qui preveu una norma amb rang de llei”.

Amb tot, la via judicial no està definitivament tancada en tot el que envolta la liquidació del Consorci València 2007 i l’acomiadament dels seus empleats. Els extreballadors que van denunciar davant el jutjat la improcedència del seu acomiadament van ampliar la demanda després de la investigació oberta per la Fiscalia Anticorrupció davant presumptes irregularitats en la col·locació d’alguns dels exempleats en l’Autoritat Portuària de València (APV) i en Visit València, fundació adscrita a l’Ajuntament. La Secció Social del Tribunal d’Instància de València va admetre a tràmit la demanda i va ajornar la vista al pròxim 11 de novembre.