El TSJ rebutja el criteri del pèrit judicial que va designar i 'compra' els arguments del Port de València per a validar la macroampliació

“La problemàtica passa a ser, no si hi ha hagut modificacions sobre el projecte inicial —que sí que es constaten, i importants—, perquè la qüestió que cal resoldre d’acord amb els preceptes legals de referència és si ens trobem davant de projectes diferents o si estem davant d’un mateix projecte amb modificacions”.

Així s'expressa la resolució del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que avala la validesa de la declaració d’impacte ambiental (DIA) de l’any 2007 per al projecte d’ampliació nord del Port de València. Es tracta d’un dels aspectes clau de la sentència, ja que ve a desmuntar una de les principals proves d’Acció Ecologista-Agró, entitat que va denunciar la il·legalitat de les obres aprovades per l’Autoritat Portuària de València (APV), principalment per dos motius: en primer lloc, per considerar que la DIA estava caducada i, en segon, que, en cas d’estar vigent, no emparava les modificacions que es van introduir sobre el projecte inicial.

La raó és que l’informe pericial sol·licitat per l’organització i acceptat pel jutge, que va ser l’encarregat de designar un enginyer de camins per a la seua elaboració, va ser taxatiu en concloure que el projecte promogut per l’APV “és diferent de l’alternativa quatre seleccionada i aprovada mitjançant DIA favorable l’any 2007 i, per tant, no ha sigut avaluat a efectes mediambientals”.

El mateix informe dona una sèrie de raons: “Increment dels volums i àrees d’actuació dels dragatges necessaris; demolicions de l’actual contradic nord i dels molls de creuers; canvi d’ubicació de les esplanades i del moll d’atracada i és molt probable que s’hagen conformat comunitats marines en el nou hàbitat d’esculleres a causa del temps transcorregut entre la primera fase del projecte i la segona”.

En arribar a aquesta primera conclusió, és a dir, que el projecte avaluat el 2007 és diferent, el pèrit no va entrar a valorar la resta de qüestions que se li requerien en l’informe, cosa que finalment ha sigut un altre colp en contra dels demandants i a favor de l’APV.

En primer lloc, “considera la Sala no acreditat que estiguem davant d’un nou projecte a efectes mediambientals, ni tampoc davant d’una modificació substancial de l’originari, també a aquests efectes”. D’aquesta manera, el jutge deixa pràcticament sense efecte l’informe del pèrit, ja que, a més, com va apuntar en la seua defensa l’APV, “el dictamen [pericial] no es pronuncia sobre l’objecte de l’encàrrec, consistent a analitzar les emissions atmosfèriques del trànsit marítim i rodat associat, els increments en la utilització de recursos naturals, l’anàlisi dels abocaments al litoral ni la generació de residus i la hipotètica afecció al Parc Natural de l’Albufera, en l’escenari actual i futur”.

El tribunal posa de manifest, a més, la coincidència de gran part de l’informe elaborat pel pèrit designat pel mateix tribunal amb un altre presentat per la part denunciant: “No deixa de cridar l’atenció el fet que vinga a reiterar —literalment, en gran part— el que recull l’informe aportat per la demandant”.

D’aquesta manera, la Sala s’acull a altres informes aportats per l’APV per a concloure que el que va aprovar el consell d’administració de l’organisme portuari el desembre de 2022 no és un projecte nou a efectes de la Llei 21/2013, d’avaluació ambiental, sinó una modificació del projecte inicial. Per tant, la DIA no hauria caducat, ja que s’havia executat una primera fase de les obres, amb el dic d’abric. A més, el magistrat conclou que les modificacions no impliquen efectes adversos significatius per al medi ambient.

I tot això sustentat en una nota tècnica del director de Planificació i Desenvolupament i confirmada pel president de Ports de l’Estat, que, malgrat especificar l’autor que “no constitueix més que una opinió tècnica emesa davant una consulta realitzada per la mateixa Autoritat Portuària”, acaba afirmant que “no resultaria obligat procedir a una avaluació ambiental simplificada de la modificació del projecte”, ja que es va descartar la prolongació de 500 metres del dic d’abric i el dragatge del canal d’accés. La mateixa nota recomana en les seues conclusions que “en el projecte definitiu i davant un increment significatiu d’abocaments al litoral, el material sobrant procedent de les demolicions siga realment reutilitzat per al rebliment de les esplanades, de manera que no supose un increment significatiu de la generació de residus”.

L’altre informe en què es recolza la Sala és el de la consultora Hidtma, SL, encarregat i pagat per l’APV el 2022: “És pertinent plasmar els aspectes fonamentals del contingut de l’informe per la solvència que li reconeix la Sala tant en la seua metodologia com en les seues conclusions”.

Sobre l’ús de recursos naturals per damunt del que estableix la DIA per a obtindre material de rebliment per als molls, aquest informe afirma que “després d’homogeneïtzar les unitats a metres cúbics, el balanç conjunt dona com a resultat una disminució del consum de recursos naturals de 0,24 Mm³, que suposa un decrement de l’1,3%. Per tot això, es conclou que no sols no es produeix un increment significatiu en la utilització de recursos naturals, sinó que s’aconsegueix una disminució en la quantitat de recursos naturals que cal utilitzar”.

Quant a la generació de residus, “el projecte proposa el màxim aprofitament dels materials resultants de les demolicions que s’han de realitzar, del material procedent dels dragatges i de la retirada o desmuntatge d’instal·lacions ja existents (...)”, per la qual cosa conclou que no es produirà un increment de la generació de residus, igual que amb les emissions: “Es pot concloure que, durant la fase d’execució de les obres del projecte, es preveu una disminució de les emissions a l’atmosfera respecte del que preveia el projecte amb DIA de 2007, ja que, encara que hi ha un lleuger augment en la longitud de moll i en la superfície d’esplanada que cal executar, la longitud de dic és menor i, per tant, el material de pedrera que cal emprar en la solució final serà molt menor”.

En resum, la sentència ve a posar de manifest que la part demandant no acaba d’acreditar que es donen els requisits establits en l’article 7.2 c) de la Llei d’Avaluació Ambiental, de 9 de desembre de 2013, pels quals es podria exigir una nova DIA simplificada; en concret, que la modificació del projecte supose “un increment significatiu de les emissions a l’atmosfera; un increment significatiu dels abocaments a llits públics o al litoral; un increment significatiu de la generació de residus; un increment significatiu en la utilització de recursos naturals; una afecció a espais protegits de la Xarxa Natura 2000”.