El drac climàtic

El foc afecta la Serra d'Espadà i milers de persones confinades o desallotjades

Els megaincendis devoren milers d'hectàrees, el sentit comú d'alguns i la credibilitat d'altres

Com els mítics dracs, el canvi climàtic escup foc, però és real. Aquest estiu, les flames més voraces que puguen existir arrasen milers d'hectàrees a l'hexagone i a la península ibèrica. Quan escric aquestes línies, a França encara lluiten per controlar l'incendi iniciat a Bordeus que ja ha arrasat 42.000 hectàrees i ha obligat a evacuar 200.000 persones, mentre que en Àvila i Madrid s'han aixecat els confinaments que afectaven desenes de milers de persones. En territori valencià, el foc que es va iniciar a la Vall d'Uixó fa una setmana i que ha afectat el parc natural de la Serra d'Espadà continua actiu encara que amb l'expectativa de controlar-lo. Després d'haver cremat 9.300 hectàrees, manté confinats o desallotjats milers de veïns de les comarques de l'Alt Millars, l'Alt Palància i la Plana Baixa.

Es tracta de megaincendis alimentats per les altes temperatures, la falta d'humitat i l'abandonament de les tasques rurals com a conseqüència de la despoblació. Uns megaincendis que ja desborden amb virulència allò que denominen els experts la “interfície urbano-forestal”, és a dir, els límits de contacte de pobles i urbanitzacions amb àrees forestals. La seua intensitat, que no para de créixer any rere any en llocs tan distants com Austràlia, Califòrnia o Grècia i que sovint causa víctimes mortals, com a Los Gallardos (Almeria) on hi va haver 14 morts aquest mateix estiu, forma part del nou món que s'obre pas de la mà inflexible de l'escalfament global i fa vergonya que el PP, la dreta espanyola que aspira a governar, s'acoste a aquest negacionisme cutre dels ultres que al·leguen que sempre hi ha hagut canvis en el clima. Com si el fet que visquem en un període interglacial que anomenem Holocè (la última glaciació va ser fa desenes de milers d'anys i la pròxima s'espera per d'aci a uns milers més) poguera justificar que estiguem convertint el planeta en un forn.

“Mentre els incendis forestals colpegen Europa, Escòcia s'esforça per salvar un estimat parc nacional”, publica The New York Times, que en una altra informació reflexiona: “”L'escalfament del planeta i l'abandonament de l'agricultura han preparat el terreny per als incendis més grans al continent“. Supose que la dreta i l'extrema dreta espanyoles consideren aquests enfocaments manipulacions ideològiques. Per si serveix de res, recomane aquest article de José Manuel Vaquero en The Conversation: Pròxima glaciació o escalfament global, en què quedem? ”Els científics“, explica, ”portem dècades dient que estem observant un escalfament anòmal, no natural. I hem trobat la causa: estem emetent gasos d'efecte hivernacle. És a dir, estem fent un gran experiment amb el nostre planeta“.

De la màquina del fang han sorgit aquests dies, aprofitant la catàstrofe forestal i humana, altres insídies. Com les que ha denunciat l'alcaldessa de la Vall d'Uixó, Tania Baños, que “acusa l'ultradreta de difondre mentides per desacreditar les energies renovables després de l'incendi de la Serra d'Espadà i adverteix que emprendrà accions legals contra els que relacionen sense proves el foc amb les plaques solars o amb el projecte d'una empresa xinesa anunciat per l'Ajuntament”.

Veiem així com les flames devoren les nostres muntanyes alhora que el sentit comú d'alguns i la credibilitat d'altres. Aquest diari ha publicat aquests últims dies tres articles d'opinió sobre els incendis que recomane. Tenen enfocaments diferents, però complementaris, sobre un fenomen al qual cal prestar l'atenció necessària. Em referisc al de Carles Arnal, titulat La culpa dels incendis la té la realitat; al de Julio R. Gómez, Quan la muntanya ja crema, i al d'Antonio Ariño, que porta per títol Dels megaincendis als incendis globals. Pensar i debatre sobre l'assumpte amb racionalitat és imprescindible.

També ho és posar cadascú al seu lloc. Per exemple, deplorant la deixadesa de la Generalitat Valenciana, que manté des de 2024 sense director el parc natural de la Serra d'Espadà, el segon espai natural protegit més extens de la Comunitat Valenciana, ara amenaçat pel foc. O fent comparacions. L'agost del 2022, l'aleshores consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, demanava 86 milions perquè el Govern valencià del Pacte del Botànic fora “el primer a invertir més en prevenció que en extinció d'incendis”. Quatre anys després, el PP i Vox han aprovat reduir un 10% el pressupost de prevenció d'incendis en plena onada de focs.

Clar que si observem l'actitud de l'actual president de la Generalitat, que va marxar a la final del Mundial de futbol el cap de setmana anterior que es declarés el brutal incendi de la Vall d'Uixó, tenim una prova del nivell de compromís de la seua administració. Com explica Sergi Pitarch en un article, Juan Francisco Pérez Llorca va anar a la final del Mundial amb la major part de la Comunitat Valenciana en risc extrem per incendis. El mínim que es pot dir és que es tracta d'un temeràri.

La versió en valencià d'elDiario.es

Tota la informació sobre els incendis forestals i les condicions que envolten aquesta mena de catàstrofes, a més d'altres notícies polítiques i socials, es publica en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací.

També pots seguir-nos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok i el canal de WhatsApp.