Les construccions de la bambolla immobiliària, en el focus després de l’incendi de Campanar

Els deliris de l’especulació immobiliària produeixen monstres. L’incendi de l’edifici de Campanar, promocionat com un complex de luxosos habitatges i materials avantguardistes, que s’ha cobrat la vida de deu persones, posa sota el focus les polítiques d’urbanisme, la qualitat dels materials i la forma de construcció d’una època significativa.

Amb les investigacions encara en fase preliminar, diferents veus apunten almenys sobre una qüestió: el material que revestia la finca –encara per determinar amb exactitud– va contribuir a la difusió de les flames. Així ho mostren, almenys, les gravacions de vídeo dels primers minuts de l’incendi. Tant l’emplaçament de l’edifici, un barri de nova construcció durant la bambolla immobiliària, com la forma de l’edifici i els seus materials, edificats per una empresa que va acabar en fallida i el promotor de la qual va ser investigat, provoquen una reflexió sobre els habitatges construïts al començament del segle XXI a Espanya.

El parlament valencià debatrà la creació d’una comissió que estudie les mesures de prevenció d’incendis en edificis amb característiques similars. La proposta, de Compromís, vol abordar les causes de la ràpida propagació del foc, i planteja a més l’elaboració d’un mapa d’edificis de la mateixa tipologia. El PSPV ha demanat una inspecció d’edificis “davant la por de molts ciutadans que viuen en edificis que es van construir durant el boom immobiliari”. L’alcaldessa de València, María José Catalá, ha advocat per una reflexió general sobre els materials de construcció, en línia similar a la ministra de Ciència, Diana Morant, que va assenyalar que el ministeri ha sol·licitat un estudi a l’Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torroja, que pertany al CSIC, i va apuntar la possibilitat de crear un catàleg nou a aportar als codis de l’edificació i a la possible revisió dels edificis.

La policia científica rastreja des de dilluns les causes de l’incendi. La probabilitat apunta a un curtcircuit, com en la major part dels sinistres causats en l’àmbit domèstic, però les perquisicions acaben de començar. La causa està sota sumari i les autoritats demanen respectar els seus temps. En paral·lel, les asseguradores han contractat huit empreses d’investigació més, entre aquestes la que va abordar el sinistre de la Torre Windsor, que examinarà els factors de propagació del foc. Totes dues investigacions seran claus en la determinació de responsabilitats i en matèria de prevenció.

Després del foc, el primer que es propaga és el pànic. Els habitants d’edificacions similars o de la mateixa promotora estan espantats, com els veïns de la promoció del Parc de Capçalera, a Mislata. L’Ajuntament de la població confrontant a València ha sol·licitat a la propietat de l’edifici (la major part d’una entitat bancària) que certifique l’estat i el funcionament de les instal·lacions contra incendis que marca la normativa vigent i totes les mesures de seguretat i prevenció. El municipi sol·licitarà suport al Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana i al Col·legi Oficial d’Arquitectura Tècnica de València per a la realització, en col·laboració amb els tècnics municipals, d’un cens d’edificis amb característiques comunes. A Alacant, els bombers han iniciat la revisió dels materials col·locats en les façanes dels 135 edificis més alts de la ciutat després del tràgic incendi de Campanar a València.

La Generalitat de Catalunya també ha anunciat la creació d’un grup de treball amb arquitectes per a revisar els immobles previs al 2006 que puguen tindre el mateix revestiment exterior que el que es va incendiar a València. L’equip de treball estarà integrat pels tècnics d’urbanisme i arquitectura de la Generalitat, així com membres del Col·legi d’Arquitectes i el Col·legi d’Arquitectes Tècnics d’Edificació. L’empresa promotora, Fbex, que va entrar en concurs de creditors el 2010, havia operat sobretot a Catalunya, la Comunitat Valenciana i les Balears.

Les agrupacions professionals criden a la calma: des dels col·legis d’arquitectes fins als administradors de finques, que indiquen que són relativament pocs els edificis amb característiques similars al de Campanar –amb un revestiment inflamable–, en comparació al parc d’habitatges de la Comunitat Valenciana, i assenyalen que es faran inspeccions.

El model de construcció

La xifra d’edificis encara està per determinar, tot i que, segons apunten arquitectes com David Calvo, el Col·legi d’Arquitectes ha de poder fer una estimació, perquè tots els projectes passen per aquest. Segons el professional, que va ser diputat del PSPV en les Corts Valencianes, a la ciutat de València deu haver-hi més d’un centenar de construccions amb aquestes característiques; n’hi ha prou de fer una ullada a les edificacions de la zona nova de Campanar i de l’avinguda de les Corts Valencianes.

Gonzalo Bonet, també arquitecte, indica que només haurien de tindre potencialment el problema els edificis construïts abans del 2006, pel tipus de material i per la norma. “Els panells que es van usar en aquest edifici, d’alumini amb polietilé, eren bastant nous en aquesta època, així que la quantitat d’edificis quedaria bastant delimitada a torres en altura entre el 2000 i el 2006 més o menys”. Calvo coincideix que, atesos els detalls coneguts i el comportament del foc, es tracta d’un revestiment d’alumini amb poca grossària i un material plàstic en proporció elevada, al marge de l’anomenada llana de roca, que és un revestiment ignífug.

Hui dia aquesta construcció no podria donar-se dins de la llei. “Amb els mateixos compostos, per descomptat que no”, indica Bonet. “A partir del 2006 els edificis de més de 18 metres en la norma UNE han de tindre resistència al foc B, que és de contribució mínima al foc, i en contacte amb cambra d’aire ventilada ha de ser A2 per a més de 28 metres. Això significa que siga pràcticament ignífug. En la modificació del 2020 a més es va prohibir expressament que formen partícules inflamables, com passava amb aquest tipus de polietilé”, assenyala l’arquitecte.

L’edificació és típica de la bambolla immobiliària, apunten els dos arquitectes. Bonet al·ludeix a la forma de dos torres, mentre que Calvo abasta el global: “Són construccions que complien amb una època, finals dels noranta i el començament dels dos mil... que casen amb l’estil hig tech britànic, en què la població amb poder adquisitiu no volia una rajola cara vista que recordara l’habitatge protegit. Al final, ens movem també per modes”, apunta Calvo, sobre el tipus d’edificació.

Sobre el model de façana ventilada, que segons les primeres hipòtesis va poder contribuir al fet que el foc s’expandira, Bonet indica que “les cambres ventilades són una solució bastant emprada sobretot en edificis alts, perquè permeten molt bon control solar. Els panells exteriors reben tota la radiació solar i, a través de l’aire que circula per la cambra ventilada, es dispersa la calor, per la qual cosa pràcticament no arriba calor a l’interior. No és una solució constructiva perillosa, s’empren constantment les cambres d’aire en construcció, ventilades i sense ventilar”. La norma actual, a més, obliga a “sectoritzar” per plantes, situar elements que funcionen com a tallafocs.

El Col·legi d’Enginyers Tècnics de València també apunta a aquesta hipòtesi: que l’edifici tenia una façana ventilada, una forma constructiva que trien els arquitectes i algun dels materials de la façana que conté material plàstic es va inflamar amb rapidesa. Amb tot, la pèrita Esther Puchades va matisar en un comunicat: “No podem assegurar que siga cap material en concret fins que no concloga la investigació. Sobre la base de la meua experiència, el que és clar és que algun dels materials de la façana té components plàstics, i es va inflamar ràpidament; deixem treballar ara els professionals per a aclarir les causes d’aquest sinistre”.

L’actuació dels bombers

Els bombers, sobre els quals s’ha incrementat la pressió en les últimes hores i la faena de les quals s’ha qüestionat, han insistit que el comportament del foc va ser “atípic”. Es va escampar amb gran velocitat a través de la façana, una cosa totalment inusual i que també va afectar els mateixos bombers. Dos van haver de ser hospitalitzats en tractar de rescatar una família. Es plantegen una sèrie de preguntes, com si s’ha preparat el personal d’emergències per a actuar sobre aquestes edificacions.

El Consorci de Bombers ha emés un comunicat en defensa de la seua actuació: “La magnitud de l’incendi estructural a què es va fer front va ser, sens dubte i amb diferència, la de l’incendi estructural més gran en la història de la Comunitat Valenciana”, explica el Consorci, que recalca que les decisions adoptades per les primeres dotacions del Cos Municipal de Bombers de la ciutat de València que van arribar al lloc van ser “crítiques i urgents, condicionades tant per la quantitat d’ocupants com pel desenvolupament virulent de l’incendi”. En tot moment, assenyalen, van prendre les decisions de manera consensuada sota criteris tècnics des del Post de Comandament Avançat. En aquestes situacions, “l’aplicació estricta dels procediments d’actuació aprovats i entrenats és la manera de minimitzar les conseqüències tràgiques que poden esdevindre en aquesta mena d’actuacions. Desgraciadament, a vegades, no és prou i, malgrat l’esforç i del risc assumit pel personal d’intervenció, els resultats no són els esperats”, apunta el Consorci Provincial.

La normativa

El Codi Tècnic d’Edificació, que inclou les diferents mesures a adoptar en cas d’incendi, no es va aprovar fins al 2006. La normativa actual és molt més estricta, indiquen tots dos arquitectes, que apunten al problema de la irretroactivitat. Els canvis són graduals i seqüencials, apunta Calvo.