“Les dinàmiques de desigualtat educativa i segregació escolar impedeixen la possibilitat d’una educació pública de qualitat”

“Les dinàmiques de desigualtat educativa i segregació escolar impedeixen la possibilitat d’una educació pública de qualitat i dificulten la participació democràtica dels agents escolars”, al mateix temps que “afigen més obstacles a qualsevol futur orientat cap a l’equitat, la cohesió i la sostenibilitat en el conjunt de la societat valenciana”.

Una investigació analitza el mapa escolar a la ciutat de València i destapa l’existència de diferents conflictes, com la confrontació entre la llibertat d’elecció de les famílies i el dret a l’equitat educativa; la confrontació entre la titularitat pública i la titularitat privada dels centres concertats; i entre dos models de zonificació escolar a l’hora de triar centre educatiu, el ‘districte únic’ i el criteri de proximitat.

Dimecres passat es presentava a València el llibre La reproducción de las desigualdades sociales en el sistema educativo. El Mapa escolar de Valencia: políticas de zonificación, libertad de elección y segregación escolar, una publicació de la Universitat de València (UV) que recull els resultats del projecte interdisciplinari d’investigació ‘Mapa Escolar de València’ en què van participar diversos investigadors adscrits a les facultats de Ciències Socials, Economia, Pedagogia, Geografia i Magisteri de la UV, així com de les universitats Complutense i Autònoma de Madrid, Pablo de Olavide de Sevilla, de Castella-la Manxa, la Corunya i l’Autònoma de Barcelona.

Entre les conclusions d’aquest estudi, es desprén que el dret de les famílies a la lliure elecció de centre educatiu té una “relació estreta” amb la segregació escolar en la societat espanyola o entre la família, l’escola i el tancament social, que “constaten com la ideologia ‘meritocràtica’ condueix els privilegiats a pensar que els seus privilegis són conseqüència dels seus mèrits, i a determinades famílies a exigir que l’Estat els subvencione unes escoles preservades de la contaminació dels inferiors”, tal com explica José Manuel Rodríguez Victoriano, director de la investigació.

Sobre la segregació escolar i el seu paper en l’educació pública espanyola, l’estudi sosté que l’aspecte que més contribueix a la seua situació és la “doble xarxa escolar finançada amb diners públics”. En aquest sentit, expliquen que les escoles concertades afavoreixen de manera determinant la segregació de l’alumnat, tant per nivell socioeconòmic com per origen nacional o gènere. A més, en el llibre s’explica que les motivacions polítiques, socials i ideològiques “han exclòs la lluita contra la segregació de l’agenda política” –el llibre inclou propostes contra aquesta pràctica–, i s’analitzen les principals iniciatives desenvolupades contra aquesta pràctica i els àmbits de política educativa que han d’abordar-se per a afrontar-la.

La despesa pública en educació

Un dels aspectes que analitza la investigació, i per tant el llibre, és la distribució de la despesa pública en educació a la Comunitat Valenciana entre el 2007 i el 2019. En aquest sentit, es van destinar “menys recursos materials que fa un decenni a l’educació” i la distribució de la despesa pública total entre centres públics i privats ha sigut “desigual”, alterada “en favor” dels últims.

De la mateixa manera, ressenyen que els governs municipals amb polítiques educatives conservadores, com va ser el PP durant quasi cinc lustres a València, “desactiven les dinàmiques de participació dels representants de la comunitat escolar en el consell escolar municipal”, o que el mapa escolar públic a la ciutat “ha estat tradicionalment subordinat a l’oferta de titularitat privada i, en conseqüència, ha condicionat les estratègies escolars de les famílies”.

Una altra de les conclusions que s’extrauen de l’estudi és que, des del punt de vista de l’admissió de l’alumnat “no hi ha cap raó objectiva que justifique el ‘districte únic’ a la ciutat”, o que les escoles valencianes “no estan afavorint la inclusió de les diferències” pels índexs de segregació existents, per la qual cosa els autors creuen necessari “implementar altres polítiques educatives”.

Pel que fa a la zonificació, l’estudi revela que la fórmula del ‘districte únic’ s’associa amb els interessos dels centres privats subvencionats i de “determinats sectors de classes mitjanes i mitjanes-altes que, com que tenen recursos econòmics suficients, tracten de garantir l’’èxit escolar’ i la mobilitat ascendent dels seus fills, triant uns col·legis que els permeten distanciar-se i diferenciar-se dels sectors socials més desfavorits econòmicament i culturalment”. “Les polítiques de zonificació escolar basades en la proximitat s’associen a l’equitat educativa i a la millora i la dignificació dels centres de titularitat pública”, sentencien.

Obstacles a la investigació

Rodríguez Victoriano descriu el context d’aquesta investigació com a “extraordinari” pel fet que va haver-hi actors educatius “amb forts interessos econòmics en el negoci de l’ensenyament”, així com els sectors “més conservadors de la concertada religiosa”, que “van tractar d’impedir” la realització d’aquest estudi. Així doncs, denuncia que van patir una “estratègia sofisticada” de persecució política “a través del Partit Popular”, amb la judicialització del conveni subscrit entre la Universitat de València i l’Ajuntament de la capital, a més d’una denúncia a l’investigador principal de l’estudi i una campanya de “criminalització mediàtica”: “El procés va ser molt interessant i nou i vam decidir incloure’n la investigació en la nostra recerca”, concretament en l’última part del llibre, tal com relata Rodríguez Victoriano, que el defineix com una estratègia de “notícies falses” basada en la “desinformació”, la “difamació” i la “calúmnia”.