L’herència de la Fórmula 1: el capritx de Camps ha costat 308 milions d’euros
La Fórmula 1 va rugir a València. Del 2008 al 2012, el campionat va portar a València els pilots acompanyats de celebritats, iots de luxe i, per a continuar amb la tradició, un deute milionari.
La Generalitat Valenciana paga hui a raó de 7,5 milions d’euros cada any per retornar els 60 milions de les obres d’adequació del circuit urbà. Convertir el port en una imitació del circuit de Montecarlo, a Mònaco, eixiria car. Eixirà, perquè les arques públiques estaran pagant-ho fins al 2023, ja que el negociador de l’època, Francisco Camps, va aconseguir que s’acordara començar els pagaments el 2016. De moment, queden per pagar 37,5 milions.
Segons el conseller d’Infraestructures de l’època, Mario Flores, el cost del circuit va ser de 89 milions d’euros i el 2015, quan ja havien deixat de celebrar-se els grans premis, la Conselleria d’Habitatge va elevar a 98 milions els costos de les inversions que es van fer el 2007 per convertir l’entorn del port i de la Ciutat de les Arts i les Ciències en un lloc pel qual pogueren circular els monoplaces. Entre aquesta adequació estaria també el pont que comunicava les graderies del circuit, que va costar dos milions d’euros.
En plena campanya electoral del 2007, l’any de la Gürtel, el president de la Generalitat llavors, Francisco Camps, va anunciar que aquest macroesdeveniment no costaria un euro. De moment, la Generalitat estima que el cost va ser de 308 milions d’euros, i falten més càlculs per afegir-hi. El 2012, el seu successor, Alberto Fabra, va donar per acabades les proves a València després de comprar al desembre del 2011 l’empresa pantalla que havia figurat com a pretesa organitzadora, Valmor Sports, i carregar amb els seus deutes. A la fi del 2013, els socialistes i Esquerra Unida van fer públics els contractes entre l’empresa de Bernie Ecclestone (Formula One Administration) i Valmor, que van portar a la Fiscalia.
Gràcies a les preguntes parlamentàries i a les factures que PSPV-PSOE i Esquerra Unida van anar aconseguint, es va veure que aqueix euro que no costaria l’esdeveniment va anar multiplicant-se. De moment, el capritx de Camps per a posar València en el mapa s’estima en 308 milions, repartits en diferents antulls. Des dels cànons fins a les lones que es van posar al port, passant per les hostesses i els drets d’emissió de Canal 9.
El 2012, el cànon, assumit a través de Societat de Projectes Temàtics, va costar 27 milions i mig, i va arribar a sumar 111 milions en els cinc anys. La compra de Valmor per la Generalitat va suposar també carregar amb el seu deute. Un euro que va tornar a eixir car. La Generalitat va adquirir l’empresa organitzadora i va assumir el seu deute; es van condonar 14 milions d’euros exclusivament del deute de Valmor amb l’Administració pública i es van assumir més de 30 milions en factures compromeses amb tercers. Se suposa, i continua sent una suposició, que el cànon del primer any de la prova el va assumir l’empresa de la Fórmula 1.
Les administracions valencianes van col·laborar de molt bona gana amb la popularització de l’esdeveniment. De moment, es calcula que van gastar 447.000 euros a comprar entrades, dels quals 400.000 procedeixen de Fira València, una entitat en què els regals d’aquesta mena eren bastant habituals.
Una altra despesa gens menyspreable per a l’erari públic va ser la dels drets d’emissió de les curses, que llavors tenia La Sexta. El contracte ascendia a 25,95 milions d’euros. Però Canal 9 encara va pagar una mica més. Segons un comunicat del comité d’empresa, va pagar el 2015 uns 16 milions d’euros a Mediapro pels drets de dos campionats de Fórmula 1 que no va emetre, entre la quantia que reclamava l’empresa i els costos processals. RTVV va fer el pagament corresponent a l’esdeveniment del 2012 i el 2013 després de perdre el judici –el Consell va intentar eixir-se’n de la negociació en entrar-hi Antena 3– i, segons els representants dels treballadors, Canal 9 havia pagat prop de 40 milions d’euros pels drets entre totes les competicions.
La diputada socialista Eva Martínez va aportar el 2012 una factura de Valmor de 10.628 euros per a hostesses d’imatge, a les quals també es va pagar “el maquillatge i la perruqueria perquè foren senyoretes d’acompanyament”, va denunciar la parlamentària. En aquest debat, va ensenyar una altra factura, aquesta vegada de 7.670 euros a Umbracle, la terrassa per a festes de la Ciutat de les Arts i les Ciències.
Van ser unes quantes les entitats públiques que van assumir costos de la Fórmula 1, de manera més o menys directa. L’Agència Valenciana de Turisme, per exemple, es va deixar prop d’un milió d’euros en lones i banderetes per a cobrir i decorar l’entorn del circuit, segons van denunciar aquesta diputada i el socialista també Josep Moreno. Un milió per a posar els logos de l’agència en l’atrezzo i els suports de la prova, que es van justificar com una campanya de promoció de turisme en el primer any de la competició a València.
Per part seua, l’Autoritat Portuària de València va remodelar el pont llevadís de la Copa de l’Amèrica per fer-lo giratori i adaptar-lo al circuit urbà i va posar també uns quants iots perquè els assistents més VIP es passejaren per aquesta riba de la Mediterrània. En total, el pont va costar 25 milions d’euros des de la seua construcció per al torneig nàutic, dels quals 11 van correspondre al trasllat.
La gestió de la Fórmula 1 a València, la compra de Valmor per la Generalitat Valenciana i el falsejament de contractes estan sent investigats en tres peces separades en dos jutjats. La Fiscalia Anticorrupció acusa Francisco Camps de malversació i prevaricació per haver utilitzat presumptament Valmor Sports com a empresa pantalla organitzadora del Gran Premi, tot i que va ser la Generalitat la que va pagar les despeses. Els anys de vi i roses van deixar una bona ressaca.
