Un palau huitcentista a València per a ampliar l’Administració del segle XXI

Un palauet huitcentista per a ampliar l’Administració del segle XXI. La Generalitat Valenciana comença els tràmits per a rehabilitació del Palau de Tremolar, una residència típica de la burgesia valenciana del segle XIX que passarà a acollir les dependències del fisc autonòmic. El desembre passat la Conselleria d’Hisenda va adquirir per cinc milions d’euros el palauet, un conjunt arquitectònic en el centre històric de la ciutat, per restaurar-lo i integrar-lo en el patrimoni públic.

El palauet se situa al carrer del Trinquet de Cavallers, cantonada amb la plaça de Nàpols i Sicília, a uns metres del Palau de l’Almirall, seu de la Conselleria d’Hisenda, que expandirà les seues dependències per l’edifici de tres plantes. L’immoble data del 1862 i va ser edificat per l’arquitecte Jorge Gisbert per a residència del marqués de Tremolar, amb vista als restaurats fa poc Banys de l’Almirall. Les zones nobles s’obriran a la ciutadania, amb un contingut quasi museogràfic; les útils, encara que menys atractives, seran d’ús administratiu, amb intenció de centralitzar part dels serveis dispersos de la Conselleria d’Hisenda.

Les faenes de recuperació es faran de la mà dels grups de patrimoni arquitectònic per restaurar els sòls i conservar les motlures i altres elements ornamentals de les zones nobles, com s’ha fet amb obres prèvies. Aquest el tercer palau que la Direcció General de Patrimoni rehabilita, juntament amb els de Calatayud i el de l’Almirall, on s’han recuperat restes arquitectòniques de valor que s’obriran al públic. Al marge de l’ús administratiu, que busca millorar l’eficiència en les actuacions del Govern valencià, la restauració dels palaus forma part de la iniciativa Palaus Transparents, una manera simbòlica de trencar la bretxa entre ciutadania i Administració pública i “democratitzar” l’accés al patrimoni valencià.

L’adquisició i intervenció busca “combinar espais per a treballar, espais per a visitar, retornar patrimoni als valencians i fer ús de les directives europees”, en paraules del conseller Soler. La conselleria presentarà el projecte a diferents convocatòries de fons europeus per obtindre finançament, bé a través de la via de patrimoni, bé d’eficiència energètica i sostenibilitat. Segons ha indicat la directora general de Sector Públic i Patrimoni, Isabel Castelló, l’obra de rehabilitació té un pressupost de 441.614,61 euros (IVA inclòs) dividits en 213.560,18 euros per a la redacció de la documentació tècnica i 228.054,42 euros per a la direcció d’obra. La duració prevista de la reforma és de nou mesos, segons va calcular l’executiu quan va declarar l’obra d’interés general per accelerar-la.

Rehabilitació de tres palaus

El departament que dirigeix el conseller socialista ha invertit en cinc anys prop de 90.000 euros en serveis d’arqueologia per a la rehabilitació dels tres palaus de la seua propietat. El treball del servei d’arqueologia estableix les bases d’una possible actuació i, una vegada començades les obres, s’encarrega de la direcció científica i arqueològica, amb el seguiment de les actuacions en el subsol –rases, pous i la fonamentació– i l’alçada de revestiments. A l’entorn de Ciutat Vella, on estan els tres palaus, en obrir la terra s’han trobat elements de gran valor cultural i patrimonial com ara murs, finestres, buits de pas, ceràmiques, monedes o restes antropològiques. Unes troballes que romanien ocultes i que passaran a la disposició dels ciutadans que vulguen visitar-los.