La genealogia feminista del valencianisme polític: la Fundació Nexe recupera la història de 27 referents

El 2018 es van complir cent anys de la Declaració Valencianista, el primer document de caràcter formal del compromís del valencianisme polític. Pel centenari, un grup d’investigadores de la Fundació Nexe va començar a preguntar-se per què no figuraven dones en la història del moviment polític, tot i que observaven una certa al·lusió al sufragi universal en els punts del tractat. Dos anys després, el laboratori de feminismes de la fundació presenta el primer intent per construir una genealogia feminista, una acció encaminada a vindicar i reivindicar els referents femenins del pensament polític valencianista.

La genealogia inclou dones que s’han posicionat a favor i en defensa del patrimoni cultural, ecològic, lingüístic, històric, artístic, literari o musical del País Valencià, segons indica el web en què s’allotja el projecte “Dones i valencianisme”. “Un activisme que, moltes vegades, ha anat acompanyat per la consciència d’una doble problemàtica que interseca la condició de ser dona amb la de ser valenciana”, expressen.

El projecte recull la vida i l’obra de conegudes i desconegudes, des de Beatriu Civera –periodista i escriptora–, Carmelina Sánchez-Cutillas –escriptora–, Matilde Salvador –compositora– o Isabel Clara-Simó –filòsofa i escriptora–, fins a perfils menys populars que la fundació posa en valor, gran part d’elles vinculades a les lletres i el món de l’art i el pensament. “Dones i valencianisme” compta de moment amb 27 perfils d’autores valencianes amb una certa sensibilitat feminista, dones que des dels seus camps van contribuir a feminitzar el valencianisme o valencianitzar el feminisme, segons relata Laia Mas, coautora del projecte.

La selecció de perfils respon a criteris territorials (d’Elx a Morella), a criteris de diversitat política i ideològica amb dos punts comuns: el valencianisme i el feminisme, segons indiquen les autores. A més de recuperar i posar el focus en figures rellevants de la història del pensament valencianista, el projecte busca analitzar com s’interseca el fet de ser dona amb ser valenciana en el marc de l’Estat espanyol.

Els perfils biogràfics s’enquadren en quatre etapes històriques: pioneres (1918-1939), “un període fundacional, efervescent i convuls durant el qual les dones també es van implicar amb el valencianisme des de diverses ideologies i amb diferents estratègies”; clandestines (1940-1969), que analitza els primers 30 anys de dictadura franquista, en què “el seu activisme no solament va estar sotmés a les sospites o la persecució per part de les autoritats franquistes, sinó que, sovint, també es va infravalorar pels mateixos companys dels cercles clandestins”; resilients (1970-2003), que engloba la transició fins a la Llei d’igualtat valenciana, la primera de l’Estat; i empoderades, des del 2004 fins a l’actualitat, en què “nombroses dones s’impliquen en diversos activismes i fan dialogar el feminisme i el valencianisme amb l’ecologisme o l’internacionalisme, entre altres. La seua presència serà fonamental en moviments de massa, com per exemple el 15M (2011), la Primavera Valenciana (2012), el #MeToo (2017)”.

Per mantindre viva la genealogia, el projecte es complementa amb una sèrie d’entrevistes a dones militants de diversos partits i activistes en col·lectius feministes i obri la possibilitat d’enviar informació sobre més referents que no s’hagen previst. “Volem insistir que aquest projecte està en construcció, dins del qual volem comptar amb moltes més dones que puguen explicar les seues històries de vida i aportar la seua experiència, que ens traslladen discursos que ens ajuden a situar-nos com a dones i com a valencianes, i ens permeten aprofundir en tot allò que s’engloba dins d’aquesta intersecció”, assenyalen.