Les ‘kellys’ de Benidorm denuncien la sobrecàrrega laboral: “La faena es converteix en una cosa que atempta contra la salut”

Són 4.000 treballadores, en un municipi de 70.000 habitants que acull 16 milions de pernoctacions hoteleres a l’any. En el cas de Benidorm, el col·lectiu de cambreres de pis, les kellys, ja no poden més. Ni elles ni la ciutat mateixa. “Aquesta massificació d’un poble, que un poble suporte aquesta quantitat de turistes ho paguem en els serveis municipals, en com vius a la ciutat. Estàs esgotada de la faena, de la gent, del soroll”, apunta Yolanda García, portaveu de les Kellys Benidorm.

Les cambreres de pis reiteren les seues denúncies de sobrecàrrega laboral i critiquen que la recuperació econòmica no ha tingut cap impacte en la seua faena, mentre que el sector turístic i hoteler trau pit de xifres d’ocupació millor de les esperades, vorejant les dades del 2019, any rècord en visitants. “Hi ha moltes companyes ja de baixa, perquè no poden aguantar. Les nostres condicions laborals no han millorat gens. Quan s’ha tornat a tindre un estiu normalitzat en ocupacions, la càrrega de treball continua sent inadmissible”, assenyala García.

Les treballadores han de fer entre 20 i 25 habitacions per dia, a més de la neteja de les zones comunes –ascensors, corredors o menjador–. A l’estiu, expliquen, la càrrega de treball s’incrementa, bé pels festivals com el Low Benidorm, que ha portat a la ciutat 25.000 persones, bé pel tipus d’estiuejant, que a la recerca de la platja acaba arrossegant arena a les habitacions. A més, les estades estan sent més breus i això implica neteges més intenses –canvis de llençols i tovalloles, neteges d’eixida i entrada– més sovint. Amb aquesta sobrecàrrega, “la faena es converteix en una cosa que atempta contra la salut”, denuncia García, que recorda les malalties laborals i els dolors crònics de les seues companyes.

La saturació de les treballadores s’ha traslladat a la ciutat mateixa, que multiplica la seua població cada estiu. “Benidorm té la capacitat i les infraestructures que té –pensades per a 70.000 habitants–. Això comporta saturació de la via publica, de la platja, dels hospitals que s’omplin d’urgències”, reitera García, que apunta que ja no queda una cantonada sense hotel.

En aquest context, les kellys se senten explotades. “Aquesta sobrecàrrega, aquest estrés, passa factura. I passa factura física i psicològica. Tens dolors físics, any rere any i ningú fa res. S’incompleixen lleis de prevenció, els plans, els convenis, però sembla que això és normal, que s’assumeix dins de la professió i no hi ha res més a fer, que és el que toca en una ciutat que viu del turisme”, apunta la portaveu.

García, que ja està anys en fòrums polítics plantejant les seues reivindicacions, veu quasi com una burla que es parle d’ocupació, bones dades i recuperació, “mai de condicions laborals”. “Nosaltres vivim una crisi constant. A final de l’estiu hi haurà moltes estadístiques i felicitacions, però a l’altra banda està la nostra estadística, la de companyes de baixa, adolorides, la de tantes dones treballant i tantes habitacions ocupades, que no fa ningú”, sentencia la representant.