El pla que limita els macrocentres comercials entrarà en vigor al setembre amb una moratòria a les grans superfícies

El pla del Govern valencià que posa límit als macrocentres comercials entrarà en vigor d’ací a un mes amb una moratòria sobre els permisos a les grans superfícies. Abreujat com Patsecova, el pla d’acció territorial sectorial del comerç de la comunitat valenciana és el primer pla d’ordenació territorial del sector, que busca protegir el petit comerç i organitzar un espai saturat de grans superfícies.

Després de sis anys d’al·legacions i desacords entre socis en el Govern valencià, la Conselleria d’Economia Sostenible va aprovar el pla al desembre del 2020, i va acordar l’entrada en vigor al setembre del 2021 perquè els municipis pogueren adequar les seues normatives urbanístiques i resoldre el conflicte amb la Conselleria d’Obres Públiques i Territori sobre les llicències a supermercats. El projecte es va aprovar amb l’oposició d’alguns agents comercials, que consideren que la norma és massa restrictiva.

Segons la norma, els projectes superiors a mil metres quadrats en espais allunyats de l’urbs o zona comercial consolidada necessiten un doble permís –del municipi i de la conselleria– per a construir-se, atesos els condicionants d’aparcament i espais de càrrega i descàrrega de mercaderies.

La superfície límit va causar conflicte amb la Conselleria de Territori i Obres Públiques, de titularitat socialista, i els grans comerciants, que demanaven elevar-lo a 2.500 metres quadrats. L’acord polític es va tancar posposant l’entrada en vigor del pla al setembre fins a arribar a un terme mitjà, que posteriorment es va fixar en 1.700 metres quadrats per a la doble autorització, però els terminis de la pandèmia no han permés que la modificació arribe a temps per a setembre. Així doncs, per a evitar una altra paralització del pla, Economia deixarà en suspens l’entrada en vigor dels quatre articles que fan referència a la superfície comercial fins que es completen els tràmits de modificació.

El pla de la conselleria que dirigeix Rafael Climent no permet la construcció de superfícies comercials superiors a 120.000 metres quadrats, una àrea que cap centre comercial supera fins hui a la Comunitat Valenciana, i amplia el control de l’executiu autonòmic sobre les llicències d’obertura. Les limitacions tenen a veure amb l’impacte de l’activitat econòmica en la població i també en el medi ambient; és a dir, es té en compte si la instal·lació provocarà desplaçaments amb cotxe i el seu impacte territorial, com pot passar en cas de grans supermercats o hipermercats.

El pla incideix en la “protecció i el foment dels petits comerços independents”, els treballadors, les pimes i les empreses menudes agrícoles, i “aborda l’impacte ambiental significatiu del sector del comerç a causa dels desplaçaments geogràfics de les persones consumidores i al trànsit de mercaderies”.

Les dades que maneja l’executiu autonòmic indiquen que el comerç de proximitat revist una importància creixent per a les persones d’edat avançada (el 2020, els majors de 64 anys seran el 18,74% de la població valenciana), les persones discapacitades (el 9% de la població valenciana), les persones aïllades o que resideixen en zones poc poblades (0,93% en el sistema rural interior), així com per a les ciutadanes i els ciutadans que manquen de mitjans suficients per a tindre un vehicle (17,3% persones per davall del llindar de la pobresa).