Protecció Ciutadana prepara a València una nova ordenança que sancione prostituïdors en compte de dones prostituïdes

L’Ajuntament de València treballa en una nova ordenança municipal per a sancionar prostituïdors, clients i beneficiaris de la prostitució. La Regidoria de Protecció Ciutadana farà servir les conclusions d’un fòrum de polítiques feministes abolicionistes per a redactar la norma, que segueix el guió marcat pel PSOE en el Congrés i per la Conselleria de Justícia de la Generalitat Valenciana.

El titular de Protecció Ciutadana, el socialista Aarón Cano, dona per obsoleta la regulació del 2013, que preveu sancions a les dones que exerceixen la prostitució i se centra en la que és visible: la que es dona en els locals identificats i al carrer. Amb el nou text es vol eliminar aquesta possibilitat –encara que no es porta a la pràctica– i centrar les sancions en la demanda de sexe pagat, així com en els proxenetes i terceres parts que es lucren amb la prostitució, i tindre en compte els pisos i els hotels. Cano se centra en les accions que són de la seua competència, les que afecten la Policia Local, però advoca per abordar la prostitució amb mesures econòmiques i socials, no des d’un punt de vista “estrictament policial”, pel que fa a les sancions, en la mateixa línia que la titular de Justícia, Gabriela Bravo, que proposa modificar la Llei d’espectacles per facilitar les sancions. No obstant això, cap d’aquests dos departaments ha incorporat a la Conselleria d’Igualtat o a la regidoria homònima, totes dues gestionades per Compromís, al projecte abolicionista.

El departament que dirigeix Mónica Oltra va presentar al·legacions a la llei de Bravo recordant que les competències en violència de gènere són d’aquest primer i subratllant que les mesures sancionadores porten a clandestinitzar la prostitució, que és un factor de risc per a unes dones ja especialment vulnerables. Totes les parts coincideixen que és un problema de pobresa i que es requereix una reforma de la Llei d’estrangeria, dos aspectes que la consellera proposada pels socialistes ha traslladat al Govern central en un dels fòrums recents. La discrepància principal passa per la consideració de la prostitució no coactiva com un acte escollit lliurement, com a treball sexual, o, per contra, si es pot parlar de lliure elecció quan operen les desigualtats econòmiques i de gènere; en altres paraules: si la prostitució en tots els seus vessants és una forma d’explotació sexual, tot i que és “autogestionada”. És en aquest, en el concepte sobre el qual es vertebra la política, en què sorgeixen les divergències i planteja postures que, tal com es mostren en l’acció política, sovint semblen irreconciliables.

La clau, expressa Cano, és considerar la prostitució des d’un punt de vista global i abordar-la com una forma de violència de gènere. Això implica una xarxa de suport social, mesures d’inclusió, d’habitatge, d’ocupació, acompanyament econòmic i, especialment, regularitzar la situació administrativa de moltes dones que estan en la indefensió burocràtica. Però els ajuntaments, matisa, “tenen un límit d’acció”, que s’abordarà amb les conclusions del fòrum celebrat dilluns, i necessiten una acció coordinada amb el Govern central i la Generalitat Valenciana.

El fòrum va comptar amb les aportacions de l’escriptora i professora de sociologia Rosa Cobo, la jutge especialitzada en violència de gènere Lara Esteve, la supervivent de tràfic Amelia Tiganus, una taula de representants municipals i una altra del tercer sector, que coincideixen en la línia de sancionar demandants de prostitució i prostituïdors. Per a les ponents, regular la prostitució suposa assumir que els cossos –especialment els de les dones– són una mercaderia amb què es pot comerciar, com recalca Cobo en la seua obra escrita, on relaciona la prostitució amb la voracitat del capitalisme. “La regulació de la prostitució és obrir l’últim dic de què disposem, que és el nostre propi cos, al mercat. Per això la prostitució és un test de fins on pot arribar la voracitat del capitalisme neoliberal. És fer del cos d’algunes dones, les més vulnerables i les que menys recursos tenen, un lloc de treball. És apostar per sobreviure en compte de fer-ho per viure”, indica l’escriptora en una de les seues últimes columnes. Tiganus, nascuda a Romania, relata que va ser venuda a un proxeneta espanyol amb 17 anys, el lustre que va passar sent explotada sexualment i centra el seu discurs en la denúncia de la “prostitució neoliberal” i a destacar que la prostitució com a indústria es nodreix de les dones més empobrides. El regidor de Protecció Ciutadana assumeix el plantejament exposat en les jornades i es mostra conscient que l’abolició no erradicarà la prostitució, però sí, explica, dificultarà el lucre dels proxenetes i l’explotació sexual de les dones.