Quan Rita Barberá va promocionar en la Biennal d’Arquitectura de Venècia el pla urbanístic del Grau sota sospita en la trama de corrupció

Diuen que les casualitats no existeixen i en política, menys encara. L’any 2006 es van encadenar una sèrie de situacions que formen part de la investigació del cas Azud sobre el presumpte cobrament de mossegades a canvi d’adjudicacions principalment entre els anys 2005 i 2010 a l’Ajuntament de València, etapa en què governava amb majoria absoluta el PP de la difunta alcaldessa Rita Barberá.

La segona fase d’aquesta causa, que va arrancar el 2018 amb la detenció i la posada en llibertat posterior de José María Corbín, cunyat de Barberá, analitza una pretesa trama de suborns a polítics a canvi de favors urbanístics en què figura l’empresari detingut Jaime Febrer, propietari llavors de Construcciones Valencia Constitución, com a principal sospitós, juntament amb els arrestats també Alfonso Grau, llavors número dos de l’alcaldessa, i l’exdelegat del Govern i aquells dies cap de l’oposició socialista a l’Ajuntament, Rafa Rubio, que haurien acceptat quantitats econòmiques de diferents empreses a canvi de favors urbanístics.

El programa d’actuació integrada (PAI) del Grau és un dels projectes urbanístics sobre els quals, pel que sembla, se centren les perquisicions i va ser a la fi del 2006 i principis del 2007 que van convergir diferents situacions cridaneres.

Així doncs, el 16 d’octubre de 2006, l’alcaldessa de València llavors, Rita Barberá, va viatjar a la Biennal d’Arquitectura de Venècia per promocionar el concurs internacional d’idees del projecte urbanístic València de la Mar-Marina Reial Joan Carles I, que pretenia reordenar tota la façana marítima de València amb una superfície d’1,3 milions de metres quadrats, formada per la dàrsena interior del port de València i les zones creades per a la celebració de la Copa de l’Amèrica, els molls de Llevant i les Drassanes, a més del PAI del Grau, els terrenys del qual van adquirir així grans perspectives de revaloració.

Pocs dies abans, en concret el 21 de setembre, es constitueix la mercantil Acinelav Inversiones 2006 SL, participada per Bancaixa i Lubasa al 60%, i també Pavasal, Gesfesa, Salvador Vila i Construcciones Valencia Constitución, l’empresa de Febrer.

Precisament, el 29 de desembre del mateix any Acinelav Inversiones 2006 SL adquireix 103.000 metres quadrats de sòl de la zona del Grau ni més ni menys que per 300 milions d’euros, tal com reflecteix la denúncia que va presentar el 2014 davant la Fiscalia el portaveu municipal de Compromís llavors, ara alcalde, Joan Ribó.

La denúncia destaca a més que al cap de poc de temps, el 14 de març, es va anunciar oficialment la realització del gran premi de Fórmula 1 a València: “En els terrenys propietat d’Acinelav discorre una part important del circuit de Fórmula 1 de València, ja que l’empresa Acinelav 2006 SL va signar un conveni”, diu l’escrit.

A més, afig que “sorprén que Acinelav 2006 SL comprara per 300 milions d’euros els terrenys abans de ser pública la celebració de la Fórmula 1 i el desenvolupament del conegut com a PAI del Grau per part de l’Ajuntament de València, que es faria en el ple del 29 de desembre de 2008 amb la modificació del PGOU que permetria la construcció de gratacels serpentejant el circuit de Fórmula 1”.

Quant al concurs d’idees, el disseny de l’espai tan cobejat que havia de convertir-se en el millor aparador d’una València puixant va atraure 135 equips d’arquitectes, dels quals 59 van passar a la fase final. Al febrer del 2007 es va anunciar que dos plantejaments van aconseguir ex aequo el primer premi: el del francés Jean Nouvel en col·laboració amb el valencià José María Tomás Llavador, i el despatx de GMP, dels arquitectes alemanys Meinhard von Gerkan i Volkwin Marg.

El Consorci València 2007, on estan representades les tres administracions (Govern, Generalitat i Ajuntament de València), es va gastar 340.000 euros en el concurs en concepte de premis i esments d’honor, malgrat que el projecte vencedor mai va arribar a executar-se.

La titular del Jutjat d’Instrucció número 13 de València, que fins dissabte va prendre declaració a una dotzena de detinguts de la segona fase de l’operació Azud, considera que són un grup criminal.

Segons va informar el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià, la causa, sota secret de sumari, s’ha obert per aquest delicte a més dels delictes de prevaricació, suborn, falsedat documental, blanqueig, tràfic d’influències i associació il·lícita.