Rebel·lió dels metges d’avantguarda de l’Hospital La Fe contra la Conselleria de Sanitat per les jubilacions forçoses

Una desena de responsables mèdics de l’Hospital La Fe de València, centre referent en l’Estat espanyol, ha iniciat una rebel·lió contra la Conselleria de Sanitat. El motiu: una onada d’informes negatius per a impedir que prorroguen la seua vida laboral, decisió que implica la jubilació forçosa almenys d’una desena de professionals d’avantguarda, que estan amb plenes capacitats per a continuar treballant. Els facultatius, especialistes en branques molt concretes de la medicina i directors d’investigació, denuncien criteris arbitraris i discriminació ideològica per part del nou gerent de l’hospital, José Luis Poveda, lloctinent del conseller del PP Marciano Gómez.

Hi ha cinc facultatius que ja s’han acomiadat de l’hospital i almenys cinc més pendents que s’estudien les seues al·legacions després d’un informe desfavorable que no els reconeix els mèrits. Entre els que s’han vist forçats a jubilar-se estan el director científic de l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe i també cap d’Hematologia del centre, el doctor Guillermo Sanz –que va fer l’informe favorable a l’excarceració d’Eduardo Zaplana per “humanitat i justícia”–, el ja exresponsable de Cirurgia Pediàtrica Juanjo Vila –un dels tres professionals a Espanya especialitzat en trasplantaments hepàtics infantils– i altres responsables de serveis com ara Neurocirurgia, Traumatologia, Oncologia o Anestesiologia. Són professionals a càrrec de projectes d’investigació finançats pel Ministeri de Sanitat, programes d’excel·lència europea o responsables que han posat en marxa iniciatives d’innovació. Professionals d’avantguarda que, d’un dia per a un altre, es veuen al carrer.

Després de mesos en la corda fluixa, els metges han format un col·lectiu d’afectats, els sindicats estudien una desena de casos de jubilacions forçoses i alguns dels professionals ja han acudit als tribunals contra les resolucions de Sanitat. Entre ells, Sanz mateix, que va ser el primer a alçar la veu contra la seua retirada i dels primers a caure, ja el desembre passat. També ha presentat una denúncia Vila, que públicament s’ha mostrat molt crític amb el gerent de l’hospital i la Conselleria de Sanitat. És el metge que va fer el primer trasplantament hepàtic infantil i ha sigut durant 14 anys president de la comissió nacional de l’especialitat, responsable del seu programa formatiu.

Els professionals consultats per elDiario.es censuren decisions arbitràries, creuen que es tracta d’un assumpte ideològic i una manera d’apartar als alts càrrecs que no són afins al gerent o al conseller. Alguns fins i tot van més enllà i ho emmarquen en el projecte de privatització de la sanitat valenciana, que ja va iniciar Marciano Gómez quan era alt càrrec en el Govern d’Eduardo Zaplana, i lamenten el desprestigi que suposa per a l’hospital i la pèrdua de valor científic i sanitari. “Fins i tot ens han posat un hospital privat al costat de La Fe”, ironitzen. Les fonts sindicals també consideren que es tracta d’una manera d’atemorir la plantilla i asseguren que els informes de la direcció mèdica no es corresponen amb la realitat.

En un escrit públic, l’exresponsable de Cirurgia Pediàtrica exposa: “Els usuaris de la sanitat pública valenciana han de saber que aquests especialistes altament capacitats jubilats forçosament no són substituïts per uns altres amb el seu mateix nivell de capacitació, i que les places que ocupaven aquests professionals, o bé s’amortitzen o es transformen en altres de més convenients per a la Gerència. Tot això, ens porta a la trista conclusió que la jubilació de professionals qualificats en La Fe no és una mesura sanitària destinada a millorar la qualitat del servei valencià públic de salut, sinó una mesura política el resultat previsible de la qual és justament el contrari”. L’especialista conclou que, darrere de les decisions del gerent, que veu incongruents, “s’amaga una política dirigida a alentir l’activitat assistencial de l’hospital públic més important de la comunitat, minvant la qualitat assistencial que desplega, augmentant les llistes d’espera i tenint així l’excusa perfecta per a transferir competències a la sanitat privada”.

Els informes desfavorables que emet la direcció mèdica, apunten aquestes fonts, ignoren aspectes clau en la petició de pròrroga, com el rol que assumeixen els facultatius en el centre o els seus mèrits d’investigació. Han sigut objecte d’al·legacions i mitja desena estan en procés de revisió. “Són professionals que tenen un currículum excepcional, fan investigació, lideren projectes o tenen residents a càrrec seu, i en els informes s’ignora”, rebutgen des d’UGT. En el cas de Sanz, com va publicar elDiario.es, “consta un informe desfavorable conjunt de la Gerència i la Direcció Mèdica del departament on es posa de manifest que, sense perjudici de la consideració que mereix la seua trajectòria professional, tant des del punt de vista assistencial com d’investigador excel·lent, des de la seua designació com a director científic de l’IISLAFE, no té encomanada activitat assistencial, més enllà del control d’alguns pacients de la seua àrea d’activitat, i de l’atenció a sol·licituds de segona opinió, per la qual cosa la seua activitat en el servei d’Hematologia i Hemoteràpia pot assumir-se per la resta d’especialistes, mantenint els nivells de qualitat assistencial i de prestació de serveis requerits, sense que l’acompliment de les seues funcions en l’àmbit de l’Institut esmentat justifiquen l’excepcionalitat en l’aplicació de l’article 26 de l’EM”. A l’eixida de Sanz va seguir un comunicat de l’institut d’investigació rebutjant radicalment la decisió de Sanitat.

El sindicat UGT recorda a més que les borses d’ocupació estan buides, falta personal mèdic en gairebé totes les categories, la legislació estatal incentiva la prolongació de la vida laboral dels professionals sanitaris i en La Fe no es fan contractes de transició perquè els veterans puguen formar les noves fornades. “La conselleria podria estar cometent prevaricació administrativa en La Fe, perquè denega un dret recollit en la legislació autonòmica sense justificació”, subratlla la secció sindical, que recorda que el decret de Sanitat recull “garantir la permanència i el desenvolupament del coneixement expert, i la seua transmissió adequada dins de l’organització sanitària, amb l’aprofitament consegüent dels valors aportats per l’experiència professional del personal de més antiguitat”.