El rescat que no acaba: 30.000 milions en actius problemàtics i altres 1.838 milions injectats per l'Estat en 2019

L'any passat es va complir el desé aniversari de la crisi de 2008, l'últim crack del capitalisme mundial que encara hui i malgrat els anys de creixement en molts països occidentals encara es nota en el mercat de treball. Aqueixa crisi es va traslladar aqueix any a Espanya amb un enfonsament del sector immobiliari com no es recordava i que tres anys després es va substanciar en una crisi financera que va arrossegar a la pràctica totalitat de caixes d'estalvi -en l'actualitat només queden dues de les desenes que van arribar a existir-, unes entitats financeres autòctones que van ser esborrades del mapa per la seua insolvència fruit de l'abús d'inversió en la rajola.

El rescat de les caixes d'estalvi i algun banc com a Banc de València va costar a les arques de l'Estat més de 60.000 milions d'euros en una intervenció de l'Estat també sense precedents en els anys 2011, 2012 i successius. En 2021 es complirà una dècada d'aquella caiguda salvatge que va començar amb Caixa Castella-la Manxa i que va acabar amb Bankia, l'entitat propietat de l'Estat (més del 60%) fruit de la unió de les fallides Caja Madrid, Bancaixa i altres caixes regionals menors.

En aquell gran rescat es va convidar per part de l'Estat a alguns bancs, en alguns casos va ser fins i tot la seua salvació, a comprar les entitats amb problemes a canvi de rebre importants ajudes públiques. Tant que hui dia diverses d'aquestes entitats continuen rebent injeccions de capital públic per a cobrir els forats que en els seus balanços generen els actius tòxics que van haver d'absorbir en aquelles operacions de compra per un euro.

En 2011, els actius problemàtics en poder de la banca, la majoria per inversió immobiliària fallida, sumaven 184.000 milions d'euros. En el segon trimestre de 2019, segons fonts del Banc d'Espanya, aquestes inversions problemàtiques suposen poc més de 30.000 milions si sumem les de CaixaBank, Bankia, Sabadell i Bankinter. Santander i BBVA ja no han de donar compte d'aquests actius després d'un acord amb el Govern l'any passat.

Perquè els bancs que van comprar les entitats fallides el Govern va acordar aprovar un Esquema de Protecció d'Actius (EPA), la qual cosa suposava que en anys successius el Fons de Garantia de Depòsits (FGD) ajudaria a cobrir els actius deteriorats entre el 70 i el 80% del total conforme s'anaren venent i traient dels balanços. El 20% restant ho assumirien els bancs dels seus propis recursos. Així, en el que portem de 2019 els tres principals bancs que encara estan coberts per una EPA van rebre 1.838 milions d'euros públics per aquelles compres de 2011 i 2012.

Banc Sabadell, que es va quedar la CAM amb tots els seus problemes per un euro en 2011, ha rebut del FGD 4.294,33 milions: 825,87 milions en 2016, un segon pagament de 983,83 milions d'euros en 2017, un tercer desemborsament de 1.429,30 milions al febrer de 2018 i un altre per 60,69 milions al desembre d'aqueix exercici. L'últim lliurament ha va ser el mes de febrer d'enguany amb 994,63 milions. El banc que presideixen Josep Oliu té una EPA acordada que fins a 2021 podria superar els 7.000 milions.

El FGD ha abonat des de 2012 a BBVA 1.278 milions per la compra de Unnim, l'entitat que va nàixer de la fusió de Caixa Terrassa, Sabadell i Manlleu. El mes de juny passat el segon banc més important d'Espanya va rebre de l'Estat 786,9 milions per a sanejar els actius tòxics lligats a l'EPA. El banc presidit per Carlos Torres havia rebut 132 milions en 2017 i 359 milions en 2018.

El FGD i Sabadell i BBVA van negociar a la fi de l'any passat les condicions de l'EPA després de la venda de paquets immobiliaris acordats amb Cerberus i Deutsche Bank. Banc Sabadell acabarà la cobertura de l'EPA en 2021 i BBVA en 2022, encara que es van comprometre a relaxar els cobraments per a no afectar en excés als comptes de l'Estat posat que els paquets d'actius problemàtics que es van llevar amb la seua venda eren multimilionaris.

CaixaBank no va absorvir una de les caixes d'estalvi sinó que es va haver de quedar Banc de València. Va negociar amb el FGD un EPA màxim d'uns 5.000 milions. En 2017 va reclamar a aquest organisme 37 milions, mentre que en l'exercici 2019, set anys després de la compra, ha ingressat 55. Encara té marge per a acudir a l'EPA sent l'entitat en l'actualitat amb un major nombre d'actius problemàtics, 11.131 milions segons les dades facilitades al Banc d'Espanya, però la que menys capital ha requerit.

Uns altres EPA que ja han finalitzat són les de Liberbank per l'adquisició de Caixa Castella-la Manxa -amb una inversió pública de 2.475 milions- o la del BBK, per l'adquisició en el seu moment de Cajastur, 392 milions.