Sandra Gómez, vicealcaldessa de València: “El túnel submarí com a accés nord al port ha de descartar-se, l’alternativa és el Corredor Mediterrani”

La vicealcaldessa i regidora de Desenvolupament Urbà de València, la socialista Sandra Gómez, analitza amb elDiario.es l’actualitat política i municipal. En aquesta línia, lleva importància als habituals frecs amb Compromís, els desitja sort en la decisió sobre el futur de Ribó, perquè tots dos partits “han de ser forts” per a mantindre el Govern municipal, i afirma que se sent refermada per reeditar la seua candidatura a l’alcaldia “per la direcció del PSPV, encara que són els militants els que decideixen”.

Gómez afirma que si l’ampliació del port de València requereix una declaració d’impacte ambiental secundarà que es faça i lamenta “la falta d’interlocució” que hi ha amb la direcció del València CF sobre la intenció del club respecte del futur del nou estadi, una situació “que no afavoreix la confiança”.

Sembla que els conflictes amb els socis de Compromís van a més en els últims mesos, els últims per raó del monòlit del 15M o de la reurbanització d’Ausiàs March. No creuen que airejar tant aquestes discrepàncies és contraproduent amb vista al seu electorat per conservar la majoria d’esquerres?

No, el Govern estarà en qüestió si es cometen errades que desconnecten amb la majoria progressista o dels ciutadans i les ciutadanes. És normal que en un govern de coalició puguen sorgir frecs, però el que no s’ha de fer és dramatitzar-ho. És sa que hi haja diferents punts de vista per a arribar a punts d’acord més ben treballats i més debatuts. En segon lloc és normal que puguen sorgir frecs, perquè al final som partits progressistes i hi ha més coses que ens uneixen de les que ens separen i, per tant, l’espai electoral és molt similar, per això en els governs de coalició de tant en tant hi ha frecs. Pel que fa a l’estabilitat del Govern, sempre ens posem d’acord quan arriben els moments importants. Per exemple, si no passa res tornarem a ser la primera gran ciutat que aprove els pressupostos municipals. En l’època de la COVID-19 també hi hagué un tancament de files per a gestionar una crisi històrica. Ara que ja s’ha recuperat la normalitat política, és normal que hi haja diferències de plantejaments.

Compromís els ha acusat, en concret al regidor d’Hisenda Borja Sanjuán, de faltar al respecte a l’alcalde Joan Ribó. Creu que ha sigut així?

No, jo crec que en tot cas ha sigut a l’inrevés. I no és per tirar-nos pilotes els uns als altres, però és que crec que faltar al respecte no és obrir un debat. L’altre dia es va debatre sobre la xifra d’inversió en Rodalia i es va cometre un error a l’hora de donar la xifra, que cada partit pot valorar si és suficient o insuficient, però el que és una realitat és que les xifres estan en els pressupostos i ho vam posar de manifest. I això està dins del debat polític, perquè això és política i en política es debat i es contrasta. En encetar un debat no es pot caure en la intolerància per corregir o apuntar a l’alcalde. Això no és una falta de respecte, perquè l’alcalde, a qui jo particularment respecte i estime, és un polític més i se’l pot debatre. Ara bé, que això tinguera com a resposta una falta de respecte al regidor per part de la vicepresidenta Mónica Oltra (va dir que no li arribava a “la sola de la sabata suada”) sincerament crec que va estar fora de lloc.

Els últims projectes urbanístics, com ara les reurbanitzacions dels carrers de Xàtiva i Guillem de Castro o d’Ausiàs March, han sigut també motiu de conflicte entre socialistes i Compromís, malgrat que coincideixen en aqueixa política de recuperació d’espai per als vianants en detriment del vehicle privat. Hi ha una disputa o una carrera per posar-se al davant d’aquestes actuacions?

Les discrepàncies venen sempre de la mateixa banda. M’agradaria fer una crida a la valentia que Compromís sempre deia que tenia perquè continue mantenint-la. Nosaltres volem fer una ciutat més verda, més per als vianants, que lluite contra la contaminació, no sols de CO₂, sinó també acústica, de recuperar espai per als vianants, perquè els xiquets juguen i els majors passegen o s’asseguen. En definitiva una ciutat més per a tots i totes. Va arribar un moment en què, amb l’auge del vehicle privat, es va perdre aquest espai públic i se’l va donar al trànsit. Ara estem en un procés de reequilibri, perquè tampoc hi ha una guerra frontal contra el cotxe, com diu l’oposició. El que volem és reequilibrar i que es prioritze el transport públic i la mobilitat per als vianants. Llavors, si això ho compartim, on està el problema? Doncs sembla que en el fet que són propostes que duem a terme des d’urbanisme i des del partit socialista, però crec que no es pot caure en aquest infantilisme de segons qui propose la proposta s’hi estiga d’acord o no.

Els han retret falta de comunicació, desconeixement d’aquests projectes. És això el problema?

Tot el que es fa des d’Urbanisme es parla amb Mobilitat, perquè es treballa conjuntament a l’hora de localitzar els trànsits i la planta viària. Crec que és un problema de qui fa la proposta. Per això faig una crida a aquesta valentia que vol demostrar sempre Compromís perquè la demostre en aquestes iniciatives, que clar que seran controvertides. Per exemple, en la conversió en zona de vianants de la plaça de l’Ajuntament, el regidor de Mobilitat, Giuseppe Grezzi, no és partidari de convertir-la en zona de vianants sencera i és una cosa estranya. Nosaltres sí que apostem per una conversió en zona de vianants completa.

En el cas de l’avinguda d’Ausiàs March, no es corre el risc de generar un embut per tal com es tracta d’un accés principal a la ciutat?

El que hi ha en aquests moments és un mal traçat del vial amb aquesta rotonda que connecta amb l’avinguda dels Germans Maristes. Tenim a la ciutat una avinguda que és més gran que una autovia i el que proposem és una reformulació d’aquest accés d’Ausiàs March als Germans Maristes. Cal tindre en compte que aquests projectes no es proposen per proposar-los. Es fa un estudi molt detallat del trànsit. Aquesta via està infrautilitzada i hi ha un 80% de l’espai públic per al trànsit, i només un 20% per a la resta dels usos, per això volem reequilibrar-ho. Quan millore la connexió amb els Germans Maristes no veurem ni un embós més.

Al mateix temps no s’hauria de potenciar més el transport públic per afavorir que la gent que viu fora del terme municipal deixe el cotxe per accedir al nucli urbà de València?

Hi estic d’acord; crec que cal un canvi valent en l’àmbit del transport públic que ha de passar per una oferta metropolitana, que l’Autoritat Metropolitana de Transport tinguera la capacitat de sumar el transport de Rodalia, metro i EMT en una única empresa pública que, amb una integració tarifària, possibilitara moure’s amb un únic bitllet. Això sumat a una inversió suficient per a potenciar el servei no sols a València, sinó en el seu entorn per facilitar que la gent puga vindre en transport públic, siga la modalitat que siga, evitant així embossos. Crec que l’EMT ha avançat molt en aquests sis anys, però tenim molt de marge de millora i això només ho podem aconseguir amb una decisió valenta, en la qual la Generalitat puga aportar els recursos econòmics i personals, així com la direcció pertinent, al costat dels municipis de l’entorn i sempre amb el pes predominant de València.

Els plans urbanístics més importants sembla que s’estan embossant. En quina situació està el Programa d’Actuació Integrada (PAI) de Benimaclet?

Jo crec que els veïns i veïnes de Benimaclet tenen dret a decidir el seu futur i al fet que se’ls pregunte. Ja els vam preguntar amb el procés de participació anterior i va quedar ben clar que volien un gran parc compatible amb usos esportius, culturals, d’horts urbans, però que volien desenvolupar el sector. Hui dia, la situació de paràlisi que arrossega de fa dècades crec que no la vol ningú. Llavors, estem treballant per llançar aquest procés nou de participació ciutadana.

Tenen ja un acord sobre el nombre d’habitatges?

No m’agrada parlar d’una dada tancada, perquè pot semblar molt discrecional. Estem en el punt que va proposar l’associació de veïns, es va dir 1.000 i arribem a aquest acord. Hi ha una necessitat d’habitatge públic i de lloguer accessible dins del barri que amb el desenvolupament del sector el podem cobrir. S’han posat damunt la taula qüestions que no ataquen el problema de fons. Quan es va dir de fer adossats o cases de poble, vaig defensar que en la zona més pròxima a Benimaclet podíem tancar la trama urbana mantenint la tipologia de cases de poble, però que això de baixar de 1.000 habitatges que vam proposar a 350 cases de poble tindria efecte de gentrificació, perquè Benimaclet té un problema d’habitatge públic i és un dels barris amb els preus de lloguer més alts de València. És com una mena de gran residència d’estudiants pel fet d’estar tan prop de les universitats i això eleva molt els preus del lloguer. D’altra banda, no puc compartir que tot el sector es convertisca en horts urbans tancats i privatius que no puguen compartir-se amb la resta del veïnat. No entra en el meu model de ciutat fomentar l’ocupació, els closos o els tancaments. Els horts urbans, com en altres barris, són necessaris, però compartits amb altres espais perquè els xiquets juguen, que els majors passegen o que hi haja instal·lacions esportives o dotacions educatives de qualitat, com una escoleta pública, i no en un baix, com s’ha arribat a dir. No tindrem els xiquets en un baix per tindre més horts urbans.

I com i quan es desenvoluparà aquest nou procés participatiu?

El llançarem des de l’empresa publica Aumsa i tornarem a preguntar a tots els veïns i veïnes per intentar arribar a un consens i estic segura que ho aconseguirem. Ja hi ha hagut un acostament des de la postura inicial de Compromís fins a la de hui i és veritat que postulats més radicals com el dels 300 habitatges, o l’absència de l’escoleta o les instal·lacions esportives ja s’han quedat arrere i s’han anat incorporant. Si deixàrem de fer partidisme en el barri i férem un projecte pensant en el barri i en la ciutat, no hi hauria tantes diferències.

Per a Compromís era important la gestió directa del PAI, que fora l’Ajuntament i no la promotora la que el dissenyara. Ací s’han posat d’acord?

Sí, per arribar a un acord el que vam proposar va ser fer un concurs que comptara amb les aportacions del procés participatiu de veïns i veïnes. No podem pensar per ells, això és el que feia el PP. Serà un procés semblant al de la plaça de l’Ajuntament, primerament els veïns faran les seues aportacions i amb elles Aumsa elaborarà un disseny que reculla totes les sensibilitats. Tot aquest procés, incloent-hi el disseny, volem tindre’l acabat abans de les pròximes eleccions del 2023.

Com estan les negociacions amb els propietaris del sòl del PAI del Grau per a recuperar aquests 45 milions que va posar en el seu moment la Generalitat per asfaltar el circuit urbà de Fórmula 1?

El que volem és arribar a un acord. La Fórmula 1 va ser la gran estafa del PP. El 2007 ens van enganyar a tots dient-nos que no ens constaria un euro i, de moment, ens ha costat 45 milions. Ara serà la nostra faena que aquest cost siga el mínim possible per a l’Ajuntament i per a la Generalitat i estem en aquest procés de negociació amb les empreses. La postura del vicepresident del Govern valencià Héctor Illueca de reclamar a l’Ajuntament el pagament d’aquests 45 milions no la puc compartir. Al capdavall són diners públics isca d’on isca i la cosa més lògica és seguir amb aquesta negociació amb els propietaris del sòl i veure fins on es pot arribar.

I quan l’aprovació del pla especial del Cabanyal?

Està acabat i pendent d’aprovació per part de la Conselleria de Cultura amb alguns canvis lleugers que haurem d’incorporar-hi, no són canvis substancials. Quan Cultura hi done el vistiplau, s’aprovarà en el ple de l’Ajuntament.

Fa poc va comentar que si el València CF reprenia les obres del nou estadi, l’Ajuntament no demanaria la nul·litat de l’actuació territorial estratègica (ATE) del nou estadi. Ha mantingut algun contacte recent amb el club que li permeta pensar que reprendran les faenes?

No, des que tot això s’ha començat a parlar no hem tingut notícies d’ells, no en sabem res. Hi ha tal falta d’interlocució que no afavoreix la confiança. Només sabem el que es comenta en els mitjans en relació al fet que sembla ser que el club presentarà el projecte, que d’altra banda ja fa dos anys que sol·licitem, igual que el projecte del poliesportiu de Benicalap ha arribat per fi 12 anys després per compensar la pèrdua més gran de dotació pública que hi ha hagut en aquesta ciutat amb el nou estadi. La postura que hem mantingut alguns dirigents polítics en la línia de pressionar perquè el club complisca els seus compromisos amb la ciutat està fent fruit. En aquest últim any s’han posat les piles i almenys ja han presentat el projecte del pavelló. Però això no té res a veure amb l’ATE, perquè amb ATE o sense el club està obligat a fer tant l’estadi com el pavelló. A partir d’ací, mantenim la posició de l’informe de l’Ajuntament que condiciona la vigència de l’ATE al fet que el club presente la fiança necessària per a acabar les obres.

Mentre hi ha una cimera pel clima a Glasgow en què es pretén frenar el calfament global, ací es parla d’una macroampliació del port de València. No és contradictori?

No, perquè el port de València s’ha compromés a ser neutre en emissions de CO₂ i la descarbonització del port ha de ser una realitat amb un compromís públic. En molts ports l’empremta de carboni és pràcticament nul·la gràcies a l’electrificació i el nostre port ha d’anar en aquesta direcció.

Però perquè això puga dur-se a terme, no sols el port ha d’estar electrificat, a més tant els vaixells portacontenidors com els camions han de funcionar també amb energies netes, cosa que a curt termini no s’albira.

El port s’ha compromés a estar 100% electrificat i ser neutre en emissions d’efecte d’hivernacle el 2030 i això és una realitat ja en ports com Göteborg, Los Angeles, Hamburg o Long Beach.

Permeta’m que insistisca, és molt complicat que un port siga neutre si els camions i els vaixells que entren i ixen emeten CO₂.

Llavors el port hauria de desaparéixer, perquè a fi que l’impacte siga nul, hauríem de ser una ciutat sense port. Bé, és una cosa que es pot defensar, encara que jo per descomptat no la compartisc. Jo del que parle és que som una ciutat que ha de tindre un port competitiu del qual depenen 40.000 ocupacions i hem de ser raonables. És veritat que en l’època del PP es va fer una ampliació d’esquena a la ciutat i als moviments socials. De fet, nosaltres, el partit socialista, vam proposar que es fera a Sagunt. Però ara una part d’aquesta ampliació, el dic de recer, ja està feta i ha costat 200 milions d’euros, 70 dels quals amb fons europeus. L’altre dia vaig escoltar Baldoví demanar que es desmuntaren els dics, però ningú ha fet un estudi econòmic o ambiental del que suposaria això.

No creu que no exigir com a mínim noves garanties ambientals a aquest projecte pot suposar un risc de desconnexió amb l’electorat d’esquerres més jove?

Nosaltres, com a partit socialista, hem defensat sempre que s’aplique estrictament la legislació ambiental. En això està el PP i Ciutadans, nosaltres no. Jo, com a partit socialista, he acordat amb Compromís i amb l’alcalde de València, Joan Ribó, en un ple, el compromís que si s’ha de fer una altra declaració d’impacte ambiental (DIA), que es faça. Si el ministeri, Ports de l’Estat o la Unió Europea dictaminen que cal, que es faça.

L’ampliació, si finalment s’executa, porta implícites altres infraestructures com l’accés nord que està en fase d’estudi. Creu que és viable aquest túnel submarí o aquest viaducte que planteja l’Autoritat Portuària de València?

No, crec que cal renunciar definitivament a l’accés nord per al trànsit de camions, perquè l’activitat portuària és cert que té una empremta de carboni pels accessos al port i, per descomptat, nosaltres, com a partit socialista de la ciutat de València, entenem que l’accés nord ha de ser ferroviari, aprofitant els avanços que s’han fet en l’enginyeria de l’electrificació i, per tant, que l’impacte siga nul. Ens hem posat com a objectiu davant la Unió Europea que més del 30% de les seues mercaderies vagen amb transport neutre en empremta de carboni, que bàsicament és en ferrocarril, l’any 2030 i que el 2050 el percentatge siga del 50%. És una cosa en què vull ser capdavantera com a ciutat i tenim l’oportunitat de ser exemplars amb l’accés nord.

Com es faria llavors aquest accés nord ferroviari si es descarta el túnel submarí?

El túnel submarí, des del meu punt de vista i des del PSPV de la ciutat de València, hauria de descartar-se ja. L’alternativa seria aprofitar l’enorme inversió que es farà en el Corredor Mediterrani, amb el túnel passant i la nova doble via i amb una estació intermodal que es pot fer a Sagunt i que ens connecte amb el port a través de l’estació de Font de Sant Lluís.

València tindrà taxa turística?

Nosaltres sempre hem dit que estem a favor de la taxa turística, però no ara. Plantejar-ho en aquest moment em sembla una falta d’empatia cap a un dels sectors més danyats d’aquesta crisi sanitària que és el turístic. Ara, a la tardor del 2021, comencen a recuperar-se les connexions aèries i, per tant, hi ha una mica de moviment, fins ara no n’hi havia gens. Per això dic que plantejar-ho ara em sembla tindre més ganes de cert protagonisme polític a la desesperada que una cosa seriosa i pensada. Per tant, jo defense que sí, però deixem que es recupere el sector, possiblement a partir del 2023, quan s’estabilitze un sector que ha sigut el més danyat, com l’hoteler.

Hi ha hagut reunions aquests dies arrere per la Copa de l’Amèrica. Hi ha més possibilitats en aquests moments que fa unes setmanes que València torne a acollir la competició?

Jo reitere el que he dit. València ha passat de pagar, i pagar molt bé, per portar esdeveniments a ser una ciutat a la qual els esdeveniments volen vindre. El 2022 a més serà un any en què es demostrarà això amb la gala dels Goya, ara al desembre la gala dels premis Michelin, tindrem el congrés de la crítica literària que fa anys que no se celebra a València. L’any 2022 és el de la capitalitat del disseny, tenim esdeveniments consolidats com la Marató, altres internacions com l’Eurobasket femení que s’estan celebrant, estem optant a ser seu dels Gay Games. Per això dic que tenim el nostre propi model i el nostre propi relat i ho estem fent bé com a ciutat. Quant a la Copa de l’Amèrica de Rita Barberá, recorde que ha sigut el Govern de Pedro Sánchez el que ha pagat el deute i, per tant, si se’n fa una altra edició, cal arribar a un acord amb el sector privat. Nosaltres no podem tornar a posar 400 milions d’euros, que és del que es parla.

Hi ha un descontentament creixent per temes de seguretat i botelló en barris tradicionalment d’esquerres com Orriols, Benimaclet o la Malva-rosa. Els preocupa que puga passar-los factura electoralment com a govern progressista?

Són problemes diferents, però jo no treballe per rèdit electoral o polític, sinó perquè ja m’han votat i ja tinc una responsabilitat. Als Orriols ens hem compromés a intentar solucionar-ho amb més presència policial, però hi ha un problema de fons de pèrdua de teixit comercial, de deterioració del parc d’habitatge, i per tant des d’aquests serveis hi ha una faena de fons. La Policia és l’últim recurs quan la convivència ja s’ha deteriorat. A la Malva-rosa, com a veïna del Marítim, conec la problemàtica de les casetes roses i els veïns tenen el meu compromís i tota la valentia per a arribar a solucions perquè el barri deixe d’estar estigmatitzat pel tràfic de drogues. I pel que fa al botelló, és un altre tema diferent i que afecta a hores d’ara totes les ciutats després de l’eixida de la pandèmia. És una cosa que ja existia abans, però que ara ha empitjorat i s’ha sobredimensionat. Això no significa que ens resignem, al contrari, s’ha augmentat la dotació policial i sembla que alguna cosa s’ha avançat i la situació va encarrilant-se. Tot i així cal una vegada més adoptar mesures de fons. Cal que es respecte el dret al descans dels veïns i veïnes. Hem detectat que molts locals d’oci del Cedre o de la plaça d’Hondures s’han reconvertit en locals de venda de beguda low cost i ací cal actuar des de llicències i activitats. També des de contaminació acústica i l’Observatori del Soroll s’ha de treballar amb mesures prèvies i preventives abans d’entrar a declarar zones acústicament saturades (ZAS).

Sandra Gómez tornarà a ser candidata a l’alcaldia de València?

Això és un tema que en el partit socialista el decideixen els militants, i a més en un procés de primàries obertes en què qualsevol simpatitzant pot votar. El que sí que puc dir és que treballaré molt per meréixer-ho i per poder presentar-me en aquest procés quan s’inicie al setembre del 2022 amb la faena ben feta. Crec que s’ha fet una bona faena. Som l’únic partit en un govern en coalició en la Comunitat Valenciana que va augmentar i vam ser el que més va augmentar sense ser el majoritari dins del Govern municipal. Compromís en la Generalitat va tindre dificultats en aquest sentit per a augmentar la seua base electoral i ací a València ho vam aconseguir i estic molt agraïda per això a la faena dels companys.

Se sent refermada per la direcció del PSPV?

Em sent refermada, però per qui m’he de sentir refermada és pels militants del carrer, de les agrupacions, que són els que trien els seus dirigents.

Per a reeditar el Govern d’esquerres a l’Ajuntament és important que els dos partits que governen estiguen forts. Creu en aquest sentit que és important que Joan Ribó s’hi torne a presentar?

No entraré en la continuïtat de l’alcalde, és un tema que haurà de decidir Compromís. Els desitge la millor de les sorts en la seua decisió, perquè efectivament hem de ser partits fortes que amplien la seua base electoral. Nosaltres volem ser la primera força política, no sols del govern, sinó de la ciutat, però volem un Compromís fort que puga ampliar espai per poder reeditar el Govern progressista.

Com veu els seus rivals polítics en la carrera per l’alcaldia?

Per molt que estiga tractant-se de generar pel PP una sensació de canvi, estan totalment fora de la realitat. El Govern progressista tant de l’Ajuntament com de la Generalitat es reeditarà el 2023 per molt que la dreta i els seus aliats puguen vociferar el contrari. L’oposició està atrapada en un passat melancòlic de temps millors en què es fan referències contínues al PP de Paco Camps o de Rita Barberá, traient pit en la plaça de bous, evocant el PP corrupte, el PP del qual la majoria dels dirigents estan a la presó o asseguts en el banc dels acusats amb causes judicials obertes. Aquestes referències contínues al llegat de Barberá en què ara tots els seus regidors estan processats per anar a unes eleccions amb finançament il·legal... Fer bandera de tot això em sembla que revela un PP atrapat en un passat que ja no existeix i del qual sembla que no volen despertar. Els augure molts anys en l’oposició si continuen per aquesta línia.

Va ser un error mantindre Rafael Rubio com a assessor d’Urbanisme tot i estar investigat en la causa dels assessors zombis en la Diputació de València?

El partit socialista ha sigut l’únic que ha cessat en una hora un càrrec públic (Rafael Rubio havia passat a ser sotsdelegat del Govern), no per estar imputat, sinó per haver-se-li obert una investigació per corrupció en l’anomenat cas Azud. En el PP el 40% dels assessors estan imputats o processats per casos de corrupció i altres partits de l’esquerra tenen càrrecs processats per temes judicials. El PSPV ha sigut l’únic que ha fet un cessament ràpid d’un dels seus càrrecs i cap més ho ha fet. Amb el tema dels zombis no se’l va cessar perquè tenim una premissa i és la que també ens va fer signar la Generalitat per part de Transparència: que el cessament dels càrrecs públics es farà efectiu quan se’ls òbriga judici oral. Perquè d’imputats n’hi ha hagut molts aquests sis anys de Compromís i del PSPV i s’han arxivat tots. Això no lleva que hi haja situacions més excepcionals, com el que va passar en el cas Azud, que obliguen a prendre decisions abans.