El sistema valencià de serveis socials necessita 50 nous centres públics de majors en els pròxims cinc anys després de no construir-ne cap en una dècada

O es construeixen 50 centres per a majors en el lustre vinent o no es podrà atendre la població major de 65 anys en la Comunitat Valenciana. Els antecedents no semblen massa falaguers: no s'ha construït cap nou centre en l'última dècada.

Espanya, segons les dades de l'OCDE, destina un magre 0,7% del PIB a serveis socials d'atenció a la dependència, per davall d'altres països europeus com Suècia (2,6%), Bèlgica (2%), França (1,34%) o Alemanya (1,28%). De les quasi 5.500 residències que hi ha a Espanya, el 60% són centres de finançament públic. Alberguen a una població amb una edat mitjana de 82 anys i les dones representen un 70% dels residents.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) xifra en cinc places per cada 100 habitants el número mínim a pesar que a Espanya la ràtio és de 4,2 places per cada 100 persones majors de 65 anys (molt allunyada al seu torn de la ràtio de Suècia, Bèlgica o Holanda que superen les set places per cada 100 habitants). A aquest desolador panorama s'afig el fet que el 23% del mercat de les residències privades a Espanya està controlat per cinc grans grups empresarials.

En la Comunitat Valenciana, la ràtio s'enfonsa fins a les 2,91 places per cada 100 persones majors de 65 anys. “Per a aconseguir aqueixa mitjana espanyola, ens faltarien actualment 12.721 places”, adverteix la doctora Sacramento Pinazo, presidenta de la Societat Valenciana de Geriatria i Gerontologia en un informe elaborat per a la Càtedra Prospect CV 2030 de la Universitat de València que dirigeix el professor Joan Romero.

La població valenciana major de 65 anys en 2025 serà de 1,1 milions. “Per a mantindre els nostres escàs ràtio actual de 2,91 places per cada 100 habitants majors de 65 anys, i amb aqueix augment de població previst, hauria d'augmentar-se el nombre de places públiques disponibles amb unes 5000 places nova, la qual cosa significa que serien necessaris uns 50 centres nous en els pròxims cinc anys”, afirma la presidenta de la Societat Valenciana de Geriatria i Gerontologia.

En l'última dècada, tal com adverteix Pinazo, no s'ha construït cap nova residència pública i “l'augment de places residencials ha vingut de la mà de les empreses privades”. “S'ha anat gestant un sistema molt vulnerable on la pandèmia ha tingut conseqüències devastadores”, afig l'informe de la Càtedra Prospect Comunitat Valenciana 2030 de la Universitat de València.

La doctora Sacramento Pinazo advoca per “reestructurar els escassos mitjans que hui existeixen” per a garantir una cura adequada en l'entorn domiciliari i en el residencial i per avançar cap a un model en el qual “l'espai públic ha d'eixamplar-se i comptar amb un finançament homologable al conjunt d'Espanya”.

“Els equipaments han d'evolucionar cap al model llar, modulant-se en unitats de convivència, i ha d'optar-se també per una altra alternatives, com els habitatges comunitaris, els apartaments amb serveis, els allotjaments tipus cohousing, on siga més fàcil personalitzar l'atenció i romandre inserits en la comunitat amb relacions diverses i intergeneracionals, no aïllats en guetos”, conclou Pinazo.