Toc de queda i “vacunació social”: el model contrari al de Madrid que ha fet que la Comunitat Valenciana domara la pandèmia

“El poble valencià ha donat una lliçó, un model, amb humilitat, per a la resta d’Espanya, per a tot Europa. Ací estan els resultats. Som el territori més segur d’Espanya des de fa dos mesos. No hi ha cap país d’Europa que estiga millor que la Comunitat Valenciana. Tenim una incidència cinc vegades inferior a la mitjana estatal i la mitjana d’hospitalitzacions i de casos actius hui és com a l’agost. Els valencians i les valencianes hem estat a l’altura d’aquest moment històric, el pitjor de tot el segle. Podem sentir-nos orgullosos per saber quan toca fer festa i quan toca salvar un veí o un germà”.

El president de la Generalitat valenciana, el socialista Ximo Puig, descrivia així en una declaració institucional el 8 de maig passat l’èxit de la lluita contra la pandèmia de la COVID-19. En la seua al·locució, Puig va anunciar “una nova etapa” en què es podrà tornar a “un estat d’activitat quasi plena”. Ho anunciava després d’una reunió de la Mesa Interdepartamental, on estan presents, entre altres, els dos vicepresidents, Mónica Oltra i Rubén Martínez Dalmau, de Compromís i Unides Podem, respectivament, socis de govern en el Pacte del Botànic. En aquesta reunió es van adoptar mesures de desescalada després de decaure l’estat d’alarma que mantenen, encara que se suavitzen, el toc de queda, les limitacions del nombre de persones que poden reunir-se i altres restriccions.

La Comunitat Valenciana va passar en un mes i mig de liderar el rànquing d’incidència acumulada quan va arribar al pic de 1.459 contagis a situar-se en risc baix per primera vegada el 16 de març, és a dir, amb menys de 50 contagis per cada 100.000 habitants en dues setmanes, l’autonomia menys afectada d’Espanya.

Dos mesos després, es manté en aquests paràmetres i s’ha confirmat com la comunitat, no sols espanyola, sinó també europea, amb menys incidència de la COVID-19. En concret, divendres era de 31,22 casos per cada 100.000 habitants en dues setmanes (la mitjana espanyola està en XXX). Els hospitals tenen en aquests moments 155 persones ingressades amb COVID-19, 35 de les quals en l’UCI.

A més, la Comunitat Valenciana ha administrat un total de 2.188.945 dosis de la vacuna contra el coronavirus, un 40% de la població. Una situació molt diferent de la d’altres comunitats com la de Madrid, fruit d’una gestió també molt diferent.

Les claus sanitàries

Però quines són les claus que han fet possible aquesta situació a diferència del que ha passat en altres comunitats? Per a la sotsdirectora general d’Epidemiologia de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, Herme Vanaclocha, hi ha algunes diferències, si bé és cert que “amb aquest virus hi ha situacions que encara són difícils d’entendre, perquè hi ha hagut comunitats, com el País Basc, Navarra o Aragó, que han sigut molt serioses en totes les seues mesures i, no obstant això, els costa molt més baixar la incidència”.

Segons Vanaclocha, tenint en compte que l’estratègia de la vacunació és la mateixa en totes les autonomies i que les variants del virus també hi són molt semblants, amb predomini de la soca britànica, la clau principal ha sigut que “des que els contagis van començar a abaixar a la Comunitat Valenciana s’han mantingut mesures restrictives molt dures que continuen vigents en aquests moments”.

Així doncs, comenta que, mentre en moltes comunitats els sectors en què la gent es relaciona i socialitza, com l’hostaleria, es mantenien oberts fins a la nit, a la Comunitat Valenciana fins fa poc es tancaven a les 18.00 hores: “Això és el que ens ha diferenciat, mantindre tancats o amb restriccions fortes els sectors en què la gent socialitza, ja que l’objectiu és mantindre un nivell molt baix de circulació del virus mentre avança el procés de vacunació; això, al seu torn, fa que hi haja menys hospitalitzats i, per tant, menys morts”.

La sotsdirectora descarta que la baixa incidència tinga a veure amb una realització de proves PCR més baixa. “Quan vam ser els que teníem més contagiats érem els que més en féiem, és normal, perquè s’incrementen exponencialment els contactes dels positius a qui cal testar”, explica. No obstant això, “ara amb 100 contagis al dia és normal que es facen menys proves, però l’estratègia que portem és la mateixa, llevat que, per una nova resolució, ara als contactes dels positius se’ls diu que es queden a casa i se’ls fa la prova al cap de set dies si tenen símptomes, ja que, si es fa abans, pot eixir un fals negatiu”.

Vanaclocha insisteix que tots els indicadors d’hospitalitzacions i anàlisis en aigües residuals van en la mateixa direcció que els resultats de les PCR i és que hi ha una circulació molt baixa del virus.

Finalment, llança un advertiment, ja que “l’estat d’alarma és només una eina jurídica que ja no està vigent, però la pandèmia continua ací i cal continuar prenent mesures perquè això no acabarà fins que tots estiguen vacunats”. En aquesta línia considera el toc de queda “una eina molt útil per a controlar la pandèmia, perquè evites socialització en llocs públics i privats”. Es mostra sorpresa que “justament les comunitats que estan millor són les que l’han demanat i l’han pogut mantindre, encara que a altres els les han denegades els jutjats, però altres no estan molt bé i ni ho han demanat”. En aquesta línia, explica que “la Comunitat Valenciana va enviar un informe raonat al Tribunal Superior de Justícia amb dades epidemiològiques que demostren que és una eina clau per al control de la pandèmia i que és imprescindible que es mantinga mentre avança la vacunació”. El TSJ va validar les mesures, que inclouen el toc de queda a partir de mitjanit.

Controlar el virus

En la mateixa línia, el president de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut Pública i Higiene i cap de Preventiva de l’Hospital Clínic de València, Rafael Ortí, comenta que no el sorprén la situació de la Comunitat Valenciana. “Abans de Nadal vam dir que teníem una incidència de 200 casos, vam dir que calia fer un confinament curt per a arribar a les festes per davall de 50; no es va fer i cada setmana es duplicaven els casos”, recorda.

No obstant això, “després hi hagué un canvi d’estratègia, hi hagué un semiconfinament de 6 o 7 setmanes i la incidència va abaixar de 50, cosa que permet mantindre el virus controlat, perquè d’aquesta manera els serveis de Salut Pública poden fer un seguiment exhaustiu de cada contagi i els seus contactes i tallar la transmissió, és el que passa ara”.

Afig Ortí: “És una pena que per dues o tres setmanes no es mantinguen els tancaments perimetrals, perquè ara, amb la mobilitat que hi haurà, pot ser més complicat, però estem en bona situació, perquè no és el mateix partir d’una incidència de 30 casos que de 200, com va passar abans de Nadal”.

Però l’èxit de l’estratègia valenciana s’ha basat en un sacrifici col·lectiu que feia imprescindible la creació d’una xarxa de cobertura social i econòmica.

La “vacunació social”

La vicepresidenta Mónica Oltra posa en valor el que anomena la “vacuna social” del Govern valencià. Des de març del 2020, el Consell va treballar per “sostindre la gent”, que ningú caiguera de la xarxa, aprovant una sèrie d’ajudes d’emergència, des de les ajudes a domicili fins a agilitar els tràmits, passant per les ajudes als ajuntaments per a reforçar els serveis socials municipals, amb atenció a la infància i a les famílies. Es van reforçar les xarxes LGTB, les unitats de discapacitat i salut mental –amb vista a la prevenció en la postpandèmia– i la “xarxa jove” amb un equip de psicòlegs. L’any passat es va aprovar una partida de 12 milions d’euros per al sector residencial privat, el 50% de la qual va anar a parar al personal, així com 100 milions d’euros de reforç van ser per a la xarxa de serveis socials i l’atenció primària municipal.

La vicepresidenta primera i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives va posar en marxa el seu particular escut social, augmentant les ajudes a col·lectius vulnerables i reforçant la renda valenciana d’inclusió, subsidiària de l’ingrés mínim vital. El 2020, la renda es va ampliar unes quantes vegades fins a 230 milions d’euros i per al 2021 parteix de 255 milions de pressupost base i estableix complements i itineraris per a dones prostituïdes o víctimes de tràfic. A més, es van aprovar subvencions extraordinàries per a entitats socials dirigides a persones en situació d’exclusió social agreujada per la COVID-19, amb una despesa de 220.000 euros, es van reforçar els serveis d’atenció LGTBI per al confinament i els centres per a dones víctimes de violència masclista. En els pressupostos del 2021 s’inclou una partida de 54 milions d’euros com a complement salarial per al personal sociosanitari de serveis socials i residències.

Ajudes a l’habitatge

La vicepresidència segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, que dirigeix Martínez Dalmau, ha aprovat ajudes d’emergència per al pagament del lloguer per a persones en situació de vulnerabilitat derivada de la COVID, principalment per a persones afectades per un ERTO, que hagen perdut la faena o hagen reduït la jornada de manera “substancial”. L’ajuda implica una quantia entre el 40% i el 100% del lloguer mensual, amb un màxim de 650 euros al mes i un pressupost global de 6 milions d’euros, al marge de les ajudes de lloguer i lloguer jove ordinàries.

En els habitatges en lloguer del parc públic, s’exonera del pagament mitjançant la bonificació de tres mensualitats a partir de la quota d’abril del 2020. La bonificació està destinada a persones inquilines que hagen perdut la faena o ingressos per la crisi sanitària o econòmica. Per als locals comercials, es va aprovar una bonificació extraordinària del 100% de les quotes de lloguer de locals comercials durant tres mesos del parc públic de la Generalitat Valenciana.

El Pla Resistir

El Govern valencià va aprovar durant el 2020 més de 223 milions d’euros en ajudes directes als sectors afectats per la pandèmia i el 2021, un paquet d’ajudes de mil milions, dels quals 650 corresponen a ajudes de l’Estat. L’escut social valencià va incorporar en el primer any de la pandèmia ajudes a autònoms, empreses, projectes d’R+D, transformació per a la reconversió de sectors al clúster sanitari i suport a afectats per ERTO.

El 2021, acordats amb la patronal i els sindicats, s’han aprovat els plans Resistir –amb fons de la Generalitat– i Resistir Plus –amb fons de l’Estat però de gestió autonòmica–. El Pla Resistir incorpora una sèrie de préstecs bonificats i ajudes directes per valor de 400 milions d’euros, dels quals l’executiu ha abonat ja els 160 milions d’ajudes directes. El pla inclou ajudes al sector hostaler, l’oci nocturn, l’artesania i el sector del taxi, així com els préstecs bonificats, que ascendeixen a 150 milions d’euros, amb una ajuda mitjana per negoci de 58.000 euros –dels quals se’n bonifiquen 14.000–. En breu s’iniciarà el pagament de 30 milions d’euros d’ajudes a afectats per ERTO. El conjunt del Pla Resistir inicialment beneficiava 22.000 empreses, 44.000 autònoms i 136.000 treballadors per compte d’altri; sense comptar-hi les ajudes al sector turístic. Aquest sector rebrà 18 milions d’euros entre diversos plans.

Pel que fa al Pla Resistir Plus, podran beneficiar-se d’aquestes ajudes els empresaris i empresàries, professionals i entitats més afectats per la pandèmia amb domicili fiscal a la Comunitat Valenciana, sempre que siguen solvents el 2019. Les empreses i els autònoms hauran de complir la condició d’haver tingut una caiguda superior al 30% de les seues operacions entre el 2019 i el 2020 i no haver presentat resultats negatius durant l’exercici 2019, una informació que es contrastarà amb l’Agència Tributària.

Segons recorda la Generalitat Valenciana, les quantitats màximes que permet concedir el decret en què s’empara són les següents: fins a 3.000 per a les persones físiques (persones que treballen per compte propi o professionals) que presenten les seues activitats econòmiques en l’IRPF en el règim d’estimació objectiva (mòduls) i entre 4.000 i 200.000 per a la resta d’autònoms o autònomes o entitats, sempre que tinguen una caiguda superior al 30% en les seues operacions, dada que proporcionarà l’Agència Tributària a través de la informació de l’IVA.

Cobertura econòmica per a la recuperació

“El Govern valencià ha reaccionat de manera àgil i contundent al repte que ha suposat la crisi sanitària per la COVID-19. Des d’un primer moment, al març i l’abril del 2020, ja es van posar en marxa mesures per a frenar l’impacte de la pandèmia sobre l’economia, les empreses i els autònoms de la Comunitat Valenciana i el 2021 vam continuar ampliant el ventall d’ajudes des del mateix moment en què les mesures sanitàries per a frenar la pandèmia van suposar la restricció de l’activitat de nombrosos sectors”, explica el conseller d’Hisenda, Vicent Soler.

Segons Soler, les ajudes de la Generalitat Valenciana han anat dirigides, en primer lloc, als sectors i les empreses més vulnerables, amb l’objectiu de garantir que totes les empreses viables el 2019 i els comptes de les quals s’han vist directament afectats per la COVID-19, pogueren resistir durant els mesos més durs de la pandèmia i mantindre la seua activitat fins que comence la recuperació en el segon semestre del 2021“.

“En aquests moments estem satisfets per l’acolliment que estan tenint les iniciatives posades en marxa sobre la base de les sol·licituds rebudes. Estem cobrint la dotació de totes les línies que hem obert i a més en temps rècord perquè ningú es quede sense ajuda per esgotament del crèdit”, comenta el responsable d’Hisenda.

“Per al Consell és prioritari mantindre el teixit productiu valencià i per això els nostres esforços han anat dirigits a impulsar diferents línies d’ajudes amb característiques i objectius diferents”, afig Soler. “Des de l’Institut Valencià de Finances (IVF) i la Societat de Garantia Recíproca (SGR)” està garantint-se, tant la liquiditat en el curt termini i el manteniment dels llocs de treball, com el reforç de la solvència de les empreses“.

“Després de la posada en marxa del Pla Resistir, està desenvolupant-se, fruit del nostre compromís i el del Govern central, el Pla Resistir Plus perquè totes aquelles activitats econòmiques que han patit una caiguda significativa del seu volum de negoci puguen accedir a ajudes que els permeten fer front al pagament de factures pendents o deutes amb entitats bancàries fins al 31 de maig de 2021”, assenyala el conseller. “El Pla Resistir Plus permetrà injectar 647 milions d’euros a empreses de 184 sectors d’activitat, cosa que suposa duplicar la xifra inicial de sectors beneficiaris que estaven inclosos en el decret del Govern. D’aquesta manera, les ajudes arribaran a sectors com el del tèxtil, el calçat, la ceràmica o el plàstic, amb la finalitat de donar suport a la seua activitat i mantindre l’ocupació, així com de possibilitar la seua adaptació a la digitalització, la sostenibilitat i la resiliència, en línia amb els objectius de la Unió Europea”

Debat en el si del Pacte del Botànic

Tot l’enfocament de la lluita contra la pandèmia a la Comunitat Valenciana s’ha orientat des d’una perspectiva de màxim rigor sanitari i amb una perspectiva d’esquerres. Les discussions més grans s’han produït en el si del mateix Pacte del Botànic. L’obertura que es va assajar amb vista a les festes de Nadal i que va causar una tercera onada inquietant, amb alguns dels pics d’incidència més alts d’Espanya, va enfrontar Puig i Oltra; és a dir, els socialistes, més sensibles a les queixes dels sectors econòmics afectats, amb Compromís i Unides Podem, partidaris de restriccions més dures, però es va reconduir la situació i els resultats han sigut cridaners.

Una oposició escapçada

Políticament, l’oposició ha fet un paper sense encant. El PP i Ciutadans –de Vox ningú esperava una altra cosa– han secundat totes les protestes i les manifestacions contra les mesures que limitaven la mobilitat o els horaris, contra els tancaments de l’hostaleria o de l’oci nocturn. Encara que concorren altres circumstàncies, no deixa de ser simptomàtic que en aquest moment les dues formacions principals de l’oposició en les Corts Valencianes estiguen escapçades, arran de l’espantada de Toni Cantó com a portaveu de Ciutadans i la dimissió de la líder del PP valencià, Isabel Bonig, derrocada des de la direcció nacional del PP per posar al capdavant del partit Carlos Mazón, un home de la confiança de Pablo Casado.

“Orgull valencià”

“Hem viscut sis mesos molt difícils, sis mesos d’esforç col·lectiu per a frenar el virus, de sofriment per les persones que perdien la salut, i també d’orgull valencià per tot allò que hem aconseguit junts, amb responsabilitat, amb trellat, sense enfrontaments ni crispació”, ha proclamat Ximo Puig a tall de resum. “El poble valencià ha donat una gran lliçó”.