El jutjat de València especialitzat en estafes bancàries és el que menys drets concedeix als consumidors
Milers de valencians estan pendents d’iniciar un procediment contra els seus bancs per a recuperar les despeses hipotecàries que van pagar quan van firmar la hipoteca. El Tribunal Suprem els havia donat la raó el 2015 –amb una sentència contra el BBVA–, però des d’aqueixa data les entitats bancàries han posat totes les traves possibles per no reconéixer aquest dret. Els jutjats han donat respostes de qualsevol tipus a les reclamacions.
Així, mentre l’alt tribunal i l’Audiència de València han fallat a favor dels consumidors i han atés totes les seues demandes en aquest concepte –inclòs l’impost d’actes jurídics documentats–, el jutjat de València especialitzat en estafes bancàries està sent molt més conservador i només està obligant a tornar les despeses “menors” de notaria, registre i gestoria, segons diverses sentències aconseguides pel bufet valencià Pedrós Abogados.
Així, una sentència recent de l’advocat Javier Andani del Jutjat de Primera Instància número 22 de València ha guanyat a Bankia les despeses de formalització hipoteca, inclòs l’impost d’actes jurídics documentats. El 2016 l’Audiència de València ja havia reconegut fins en tres sentències aquests drets, recolzant-se en la sentència inicial del 2015 del Tribunal Suprem, que considera nul·la aquesta clàusula que obligava el consumidor a córrer amb les despeses hipotecàries.
Per la seua banda, el Jutjat de Primera Instància número 25 Bis de València –l’especialitzat en estafes bancàries– ha començat a fallar les seues primeres demandes sobre despeses hipotecàries. Així, dues de les magistrades que integren aquest jutjat han sentenciat que les entitats bancàries han de tornar les despeses de notaria, però no l’impost d’actes jurídics documentats. Així, en una hipoteca mitjana, la devolució de totes les despeses hipotecàries poden suposar entre 3.000 i 4.000 euros, mentre que sense impost els diners a tornar són inferiors a 600 euros.
Alberto Aznar, lletrat de Pedrós Abogados i especialista en dret dels consumidors, assegura que aquestes sentències del jutjat valencià especialitzat en estafes bancàries estan generant “incertesa i inseguretat jurídica” perquè l’Audiència Provincial ja havia marcat el camí per a concedir als consumidors la devolució de totes les despeses. “Sembla una estratègia que intenta desincentivar la presentació de demandes judicials, perquè per a recuperar quantitats menors els clients poden desistir, ja que els pot costar més el procés judicial que el que poden recuperar”, explica aquest lletrat especialitzat en aquesta mena de demandes.
Les demandes de despeses hipotecàries posades fins al 31 maig de 2017 van a jutjats d’instància “ordinaris”, que, com l’Audiència, estan concedint la devolució de l’impost. Mentres que les presentades després de l’1 juny del 2017 van a un dels 54 jutjats especialitzats en estafes bancàries de tot Espanya.
En el cas de València i, segons les sentències que han eixit fa poc, l’última del 27 de setembre, només estan reconeixent la devolució de les despeses de notaria, gestoria i registre. En aquests casos, obliguen el consumidor a acudir a l’Audiència de València per a poder recuperar l’impost, encara que les despeses judicials s’incrementaran.
En el cas del Jutjat de Primera Instància número 25 Bis de València recolza la denegació de la devolució de l’impost en sentències de l’Audiència Provincial d’Astúries, l’Audiència Provincial de Pontevedra i la “doctrina de la nul·litat parcial” del Codi Federal Alemany.
Un altre dels handicaps del jutjat de València especialitzat en estafes bancàries és el col·lapse que pateix, ja que des que va entrar en vigor l’1 de juny passat té presentades quasi 3.000 demandes.