L’avaluació ambiental de l’ampliació del port de València del 2007 va caducar el desembre del 2019

“Les declaracions d’impacte ambiental publicades amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei perdran la vigència i cessaran en la producció dels efectes que els són propis si no s’haguera començat l’execució dels projectes o les activitats en el termini màxim de sis anys des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. En aquests casos, el promotor haurà d’iniciar novament el tràmit d’avaluació d’impacte ambiental del projecte conforme al que s’estableix en aquesta Llei”.

Això diu el punt 3 de la disposició transitòria primera de la Llei 21/2013 d’avaluació ambiental, tal com va posar en relleu un dels portaveus de Per l’Horta i exsecretari general de Podem a la Comunitat Valenciana, Antonio Montiel, durant el debat virtual organitzat per la Fundació Scito sobre el projecte d’ampliació del port de València.

En el col·loqui també van participar l’exalcalde de Burjassot i exeurodiputat per Compromís, Jordi Sebastià, el catedràtic en ports i costes de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de la Universitat Politècnica, Vicent Esteban Chapapría, i la professora d’urbanisme de la Universitat Politècnica, Mercedes Almenar.

Montiel va destacar que més enllà dels canvis duts a terme sobre el projecte inicial, segons el que estableix la legislació, la DIA atorgada l’any 2007 va caducar el mes de desembre passat, ja que des de l’any 2012, quan va acabar la primera fase de l’ampliació, en concret les obres del dic de recer, no s’ha tornat a executar cap actuació corresponent a la segona fase de l’ampliació.

Montiel va advertir a més que la Unió Europea va arribar a un acord per unanimitat per a aplicar el principi de cautela a tots els projectes que tinguen una afecció ambiental alta i que aquest principi obliga a prendre totes les mesures de precaució possibles: “El Port de València no és el Vaticà i el seu president Aurelio Martínez no és el papa”, va afirmar en referència a la manera d’actuar de l’Autoritat Portuària de València (APV).

Per part seua, Sebastià va defensar que el port de València ha d’estar en harmonia amb la ciutat i en aquest sentit va considerar que la infraestructura no necessita una ampliació, per la qual cosa va demanar que es reconsidere i es repense el projecte i quin tipus de port vol la ciutat: bé un que done servei a les grans multinacionals o bé un de centrat en les empreses i en l’economia de la Comunitat Valenciana i la resta d’Espanya.

Chapapría, que va elaborar un estudi sobre els efectes socioeconòmics i les necessitats de la futura terminal de contenidors del port per encàrrec de la Cambra de Comerç, la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) i l’associació de directius i empresaris logístics Propeller a la UPV amb un cost de 30.000 euros, va afirmar que l’ampliació ja està executada amb el dic de recer i que només queda executar el rebliment, i va defensar que aquestes obres no tenen “efectes addicionals” sobre les platges del sud de València.

La professora Almenar va fer un recorregut històric per les diferents ampliacions del port, així com un repàs cronològic de la tramitació de l’ampliació nord.