El frau de quatre milions a l’EMT de València es va iniciar amb una telefonada d’un fals advocat i un correu amb origen a les illes Palau

La policia nacional continua amb la investigació del frau de quatre milions d’euros desviats d’un compte de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de València a Hong Kong, a la Xina. La presumpta estafa produïda amb la col·laboració d’una directiva de l’empresa pública, que ja l’han despatxada, es va iniciar amb una telefonada d’un fals advocat que es va fer passar per un assessor legal del regidor de Mobilitat de València i president de l’EMT, Giuseppe Grezzi.

Després d’aquest primer contacte, el presumpte estafador va enviar un correu electrònic a la directiva amb una adreça electrònica falsa: “ggiuseppe@emtvalencia.es”. Aquesta manipulació tan basta va passar, pel que sembla, inadvertida per a la funcionària que es “va cartejar” amb l’estafador, que en realitat parlava amb ella des d’un correu electrònic amb domini geogràfic .pw, que correspon a les illes Palau, una mena de protectorat dels EUA a la Micronèsia que va ser paradís fiscal per a la UE fins a l’any 2018.

El correu era “respuesta@cnmv.pw”, adreça que degué passar inadvertida per a la funcionària, que a més va facilitar, presumptament, informació de les persones que tenien signatura per a fer les transferències. Gràcies a aquests noms, l’estafador va poder confeccionar un PDF amb signatures falses dels autoritzats en el compte mancomunat perquè la directiva el traslladara al banc.

Només amb aquest document falsificat, el banc va fer unes quantes transferències de 450.000 i 700.000 euros durant el mes de setembre, cosa que ha molestat en gran manera el regidor i president de l’EMT, que dilluns ha criticat públicament CaixaBank, l’entitat on l’empresa pública de transport tenia els diners que s’havien desviat.

La Xina, “país refugi” de blanquejadors

De la seua banda, l’elecció de la Xina per a enviar-hi diners de l’EMT no és fútil, ja que malgrat les seues bones relacions comercials amb tothom és un “país refugi” per a estafadors i blanquejadors de capitals, ja que no responen a les comissions rogatòries de la justícia d’altres països. Que li pregunten a la liquidada empresa pública Emarsa, que va veure que una part dels seus fons van acabar en comptes de mig centenar de ciutadans xinesos. Uns diners pràcticament irrecuperables.

Grezzi ha carregat dilluns contra CaixaBank perquè, segons assegura el president de l’EMT, “no hauria d’haver donat curs” a les transferències que van donar lloc al frau de 4.040.000 euros.

Grezzi ha manifestat que l’EMT i l’entitat financera tenen establit un protocol d’actuació que exigeix la signatura mancomunada electrònica de dos directius, i CaixaBank “hauria d’investigar què ha passat”, perquè es van cursar uns documents de pagament en format PDF amb les signatures falsificades del director gerent, Josep Enric García Alemany, i de la responsable de l’àrea de Gestió, María Rayón.

Consultada per EFE, CaixaBank ha declinat pronunciar-se sobre aquest tema, encara que fonts pròximes a l’entitat han manifestat que s’ha seguit el procediment acordat amb l’EMT pel qual es comprova si l’ordenant de les transferències és qui les pot fer, com així es va fer en aquest cas, i si hi havia document d’autorització amb les signatures mancomunades necessàries.

Una vegada complit el procediment, segons marca la manera d’operar acordada, es va procedir a fer les transferències, segons aquestes fonts.

“En realitat, no sabem molt bé què ha pogut passar, però és clar que s’ha donat informació confidencial, informació que s’ha de custodiar, deure que s’ha incomplit”, ha dit Grezzi pel que fa als DNI i les signatures dels dos directius.

Per aquest incompliment del deure de custòdia d’informació sensible, es va despatxar a la responsable de l’àrea d’Administració, ja que està tipificat com una falta molt greu en un laude arbitral de l’EMT.

Segons el regidor, el 2017 es va introduir un protocol perquè les ordres de pagament tingueren un doble control, amb la signatura mancomunada, però per a cometre aquest frau “s’ha suplantat la identitat, s’ha col·laborat en documents de pagament falsificats i s’ha saltat el protocol”.

Sobre la suplantació d’identitat, ha detallat que el primer correu que es va rebre era d’un compte que començava amb el nom “*ggiuseppe” abans de l’arrova i el domini, i això que el correu electrònic corporatiu –en cas de tindre’n, perquè l’edil assegura que mai n’ha tingut– hauria de ser “ggrezzi@emt.es”.

Per tant, ha assegurat, la treballadora “no hauria d’haver acceptat ni haver donat curs, proveint d’informació detallada als defraudadors”, a aquestes ordres mitjançant les quals es va procedir a huit transferències amb destinació al compte d’un banc a la Xina, en concret Hong Kong.

Diners per a una OPA a la Xina

En la telefonada, el fals advocat va assegurar a la directiva que l’EMT anava a fer una OPA per a comprar una empresa a Hong Kong.

La Policia Nacional, davant la qual es va presentar una denúncia dimarts passat, investiga aquest pretés delicte i CaixaBank, ha afirmat el regidor, “hauria d’investigar què ha passat”. L’EMT també ha denunciat de manera telemàtica el pretés frau davant la policia d’Hong Kong perquè seguisca el rastre dels diners.

Grezzi ha dit que espera una col·laboració activa de “tots” per a recuperar aquests diners, siga de manera directa, a través de les companyies asseguradores, o bé amb el patrimoni dels culpables.

Ha descartat que s’hagen piratejat els comptes dels dos apoderats per executar les seues signatures, per la qual cosa, en principi, no s’ha produït cap intromissió en el sistema informàtic de l’EMT.

Per a dimecres hi ha convocada una reunió del consell d’administració de l’EMT en què es donarà compte de les accions empreses pel pretés frau i es proposarà constituir una comissió d’investigació per a donar explicacions sobre el que ha passat, segons ha informat l’empresa municipal.