Els ports d’Algesires i València, els que més trànsit de contenidors i de mercaderies tenen a Espanya, són un verdader colador per a l’entrada de cocaïna a Europa, segons l’informe del Real Instituto Elcano “El tràfic de cocaïna com a mercat il·lícit penal: el paper d’Espanya”. Aquestes dues bases marítimes són més permeables a l’entrada de droga que les del nord d’Europa, com Rotterdam o Anvers, a pesar que les tripliquen en volum de trànsit, o les de Nàpols o Marsella, amb pitjor premsa.

La investigació, trufada de dades i informacions periodístiques sobre càrtels i detencions de narcos, revela que Espanya és la porta d’entrada de cocaïna per via marítima per molts motius, però principalment per cinc. L’afinitat cultural i lingüística, que afavoreix els acords entre els càrtels mexicans i colombians –els que operen principalment al país–; la situació geogràfica; els quilòmetres de costa, i l’alt consum del producte en ciutats i pobles espanyols, que duplica la mitjana europea, tot i que s’ha reduït des del 2009, quan va arribar a la cota màxima.

Aquesta afirmació sobre els dos principals ports espanyols la sosté el Real Instituto Elcano amb una xifra demolidora: el 50% de les confiscacions de cocaïna de tot Europa es produeixen a Espanya. De fet, són constants les partides de droga detectades en contenidors, com els recents 325 quilos requisats per la Guàrdia Civil a València, o la macrooperació contra un càrtel colombià que entrava coca pel port valencià amb palets de plàtans. La droga no anava dins de la fruita, sinó que la mateixa fusta era la pols blanca mesclada amb productes químics.

L’informe també situa Espanya com un paradís per a la residència de narcotraficants. “A Espanya tenen residència permanent les principals organitzacions que es dediquen a importar i distribuir a gran escala al continent europeu”, apunta.

Paradís mediterrani per als narcos

“La gran afluència de turisme, la proximitat de paradisos fiscals, la legislació en matèria d’immigració i estrangeria de l’època, l’absència de tractats d’extradició i l’aquiescència de les autoritats locals van convertir la costa mediterrània en lloc idoni perquè actors pertanyents a grups criminals estrangers hi fixaren la residència i passaren desapercebuts”, justifica l’autora de l’informe Andrea Giménez-Salinas Framis.

A Espanya i als Països Baixos estan els distribuïdors majoristes més grans d’Europa. La matèria primera la porten els càrtels colombians i mexicans –d’implantació més recent– i la distribueixen a tot el continent els seus aliats espanyols.

Però no tot són bones notícies per al crim organitzat. L’informe reconeix que “la repressió en els últims anys ha millorat considerablement i s’ha aconseguit desviar una part de la distribució de la cocaïna mundial a altres ports europeus i a una altra ruta africana que cobra progressivament importància”, com indica el mapa que acompanya la informació.

Tot i així, l’entrada dels càrtels mexicans en els negocis de cocaïna que entra per Espanya preocupa i molt la investigadora, que proposa algunes solucions possibles per al problema. “A pesar que la transposició d’aquests grups a Europa porta implícita la seua adaptació al context i al mercat nacional, hem de vigilar l’evolució de la implantació dels grups mexicans en un mercat colonitzat ja pels colombians i amb una gran competitivitat entre grups europeus”, apunta. Aquesta situació, afig, pot tenir “un impacte directe en l’estructura del mercat, la distribució de poder en els nivells de distribució i la violència exercida”.