eldiario.es

9

Els nous llibres del Magnànim: poesia i assaig, història i política

.

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i Investigació -el Magnànim, per abreujar- ha esdevingut en un temps relativament breu un pol editor molt considerable. Ha reprès amb èxit una tradició editorial de qualitat que havia quedat esmorteïda o, més aviat, estroncada i malaguanyada en el període 1995-2015. Ara, de nou, la IAM-CVEI torna a publicar coses interessants, com en l’època de la primitiva IAM o de la IVEI. A enllaçar amb les necessitats de publicació d’un sector de la cultura valenciana que té en l’edició institucional el suport que li escau, per a benefici del conjunt d’agents culturals: creadors, estudiosos, autors, i públic lector.

Els darrers títols publicats per la IAM confirmen amb escreix aquestes apreciacions. D’entrada, els dos nous lliuraments de la col·lecció “Poesia-Obres Completes”, dirigida per Vicent Berenguer. Dos títols molt significatius que venen a sumar-se a l’anterior, de Marc Granell. Són els de Jaume Pérez-Montaner Defensa d’una forma. Poesia Completa 1976-2018 i de Josep Piera Poesia Completa 1971-2018. El primer amb pròleg d’Antoni Martí Monterde i epíleg de Dominic Keown, i el segon amb pròleg de Maria Josep Escrivà i epíleg de Jaume C. Pons Alorda. Edicions molt acurades de dos dels poetes valencians més destacats de les darreres dècades. El primer nascut el 1938, el segon el 1947. En el cim de la seua trajectòria literària, per tant. Difícil exagerar la importància de comptar amb aquestes edicions que fixen una obra i permeten un acostament complet i sistematitzat a dues poètiques complexes, plenes, d’una qualitat extraordinària.

Ja en el terreny de l’assaig i la investigació, cal consignar que a la col·lecció “Adès & Ara” hi han aparegut dos nous volums que no tenen pèrdua. Tono Vizcaíno Estevan assaja una comprensió documentada i incisiva de la representació de la prehistòria -concretament del món dels ibers- en la ideologia i la mentalitat contemporànies al llibre A la recerca dels orígens. El passat iber en l’imaginari col·lectiu valencià, amb un pròleg de Carmen Aranegui, Aquesta manera d’integrar els coneixements del passat remot amb l’ús ideològic que se n’ha fet al llarg del temps és prometedora. Apassionant fins i tot, i plena d’ensenyaments, il·luminadora, perquè contribueix a explicar una mica més aquella densa constel·lació que podríem anomenar “la ideologia valenciana”.

L’altre títol és tot un encert: la reedició de La cara secreta de la política valenciana. De la predemocracia al Estatuto de Benicàssim, de Jesús Sanz, que es va publicar originalment el 1982 a l’editorial Fernando Torres. I que és sens dubte la crònica i l’anàlisi més informada i penetrant d’una època convulsa de la política valenciana. Un llibre que havia estat un referent, i que convenia posar de nou en circulació per la utilitat que pot tindre per a les generacions més joves. La transició valenciana en directe, sense edulcorants ni tergiversacions.

La condició d’editorial institucional permet al Magnànim proposar-se objectius que queden, en general, fora de l’abast de les editorials privades. Afortunadament el panorama actual de les editorials valencianes és molt més ric que en el passat, molt més dinàmic i plural, i proliferen iniciatives de tota mena. Però l’edició institucional té molt de sentit: és imprescindible. Dos dels nous títols de la IAM responen de ple a aquest esquema. Es tracta de Segundo Congreso internacional de Escritores en Defensa de la Cultura (València-Madrid-Barcelona-París), una magna obra a cura de Manuel Aznar Soler, que al llarg de 1230 pàgines culmina i actualitza el seu esforç de llarg alè, iniciat fa ja molts anys, per rescatar la memòria documental d’aquell moment històric. El volum inclou discursos, memòries, testimoniatges, tot tipus de documentació, a més d’un extens estudi introductor de l’editor i compilador, Manuel Aznar Soler.

També exemplifica la utilitat de les edicions institucionals el volum antològic de Joan Francesc Mira El cercle màgic. Assaigs sobre cultures, pobles i nacions (1973-2008), de 430 pàgines, a cura de Beatriz Santamarina i Teresa Vicente, que signen la introducció. El llibre és un recull estructurat temàticament dels escrits de Mira relatius a qüestions antropològics, tractades a la seua manera. Temes molt cars a Joan Francesc Mira, que ha mirat, al llarg de dècades, de treure’n aigua clara de qüestions envitricollades, com són aquestes de les identitats, les cultures, els pobles i les nacions. Un llibre documental i documentat, que restarà. I que permet una altra manera d’abordar l’obra del polígraf valencià, resident des de fa molts anys a Castelló.

La IAM, amb bon criteri, col·labora amb editorials privades i públiques en diverses iniciatives, contribuint així a un clima d’entesa i aprofitament de “sinèrgies”. Els Premis València, per exemple, que patrocina, apareixen en coedició amb diverses editorials privades. Amb la Universitat de València també ha dut a terme coedicions interessants, com Nou viatge pel País Valencià, obra en dos volums de Nèstor Novell i Josep Sorribes. Però manté, com és lògic i necessari, el seu segell distintiu, la seua personalitat com a editorial. Dels llibres recents en destacaria el volum de diversos autors dedicat a la personalitat i l’obra de Josep Vicent Marquès (Tots els colors de Josep Vicent Marquès) o la primera aproximació a aquest sociòleg i pensador valencià tan rellevant com desatès. O Enyego d’Avalos i l’autoria del Curial, d’Abel Soler, tema al qual es dedica també el número 2 de la Revista Valenciana de Filologia, en la nova època, un volum contundent amb un dossier central dedicat a la novel·la medieval Curial e Güelfa. També la biografia Constantí Llombart (1848-1893), de Josep E. Estrela. I per descomptat els successius volums de la Biblioteca d’Autors Valencians, recuperada modèlicament... Un munt de suggestions que van trobant els seus lectors, públics molt diferenciats, alguns naturalment d’especialistes, altres d’abast més general, com el volum Populisme. Una molt breu introducció, de Cas Mude i C. Rovira Kaltwasser, que convé llegir atès el panorama polític que es dibuixa.

Per la seua banda, la revista debats inclou al núm. 132/2 (2018) un dossier realment suggeridor sobre “La ciutat literària: identitats, espai urbà i camp literari segle X-XXI”, amb textos sobre València, Barcelona, Lisboa o Paris, a càrrec d’autors com Antoni Martí Monterde, Joan Ramon Resina, Clara Lévy o Anne-Marie Thiesse. La maqueta tan austera, però, s’adiu poc amb el contingut tan esplèndid, que podria haver donat molt de joc gràfic. Aquest número publica també un article de Orfeo Balboa sobre l’antisemitisme de Blasco Ibáñez, tema escassament reflexionat i que no deixa de sorprendre.

Finalment, la IAM prepara l’aparició immediata de llibres que no deixaran indiferents, com el volum commemoratiu dels 70 anys de la Institució (1948-2018), que inclou a banda d’una història de la IAM i de la revista debats cinc estudis molt considerables d’història de la cultura valenciana, en diferents camps -història, sociologia, ciència, llengua i literatura, assaig- al llarg de les darreres set dècades. O el treball sobre el PCPV i la qüestió nacional en l’època de la transició, obra de la historiadora Vega Rodríguez. O els nous títols que s’anuncien de la col·lecció “Pensament i Societat”: La societat de l’enemistat, d’Achille Mbembe, i La paradoxa de l’alliberament, de Michael Walzer. I tantes altres propostes -l’enumeració seria llarga- que tenen com a finalitat enriquir el panorama cultural valencià des de paràmetres seriosos. Una bona aportació, en definitiva, a fer un país millor, més culte i més obert. I amb més projecció també cap enfora.

 

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha