eldiario.es

9

Elits eugènicament millorades

Pensem que la modernitat ens ha fet reconèixer que els éssers humans som iguals i respectables. Així es sembla desprendre de la Declaració Universal dels Drets Humans que recull la Carta de Ginebra de 1948. Si mirem el present, es diria que la globalització contribueix encara més a l'accés de tothom a mercaderies, idees i informació. Però aquesta percepció és un miratge; val la pena parar-se a reflexionar, i, per començar, propose un enunciat contundent: globalització i tecnologia no contribueixen a la igualtat, sinó a la desigualtat entre elits omnipotents i la resta dels humans.

És cert que les desigualtats existeixen des de l'Antiguitat. En el seu últim llibre, l'historiador Yuval Harari recorda que fa més de 30.000 anys els caçadors-recol·lectors soterraven alguns morts en tombes sumptuoses amb aixovars, joies, i propietats, mentre altres eren soterrats en forats miserables. Pensem en els grans imperis de l'Antiguitat, en les societats agrícoles i ramaderes del Neolític, en aquelles societats urbanes, jeràrquiques i esclavistes on petites elits monopolitzaven la riquesa, controlaven l'ordre i el pensament a través de la religió. Un ordre suposadament sagrat, natural i diví. L'Antic règim era un model de dominació que ha estat gairebé sempre patriarcal, establint desigualtats entre nobles i plebeus, homes i dones, fidels i pagans, burgesos i proletaris, pares i fills, lliures i esclaus, heterosexuals i la resta.

No obstant això, la modernitat -especialment la il·lustració- va convertir la igualtat en un valor intrínsec de tot ésser humà, en un ideal associat a la universalitat dels drets, un ideal que es va transformar en moviment social i polític amb totes les utopies llibertàries i el comunisme marxista, amb el moviment obrer i l’amenaça de revolució. Va ajudar, és clar, el poder de les masses obreres i les seues organitzacions durant la industrialització, de manera que el sindicalisme revolucionari, les mil formes del socialisme i la socialdemocràcia, el liberalisme reformista, el laïcisme, tots ells van propiciar governs implicats en garantir la salut , l'educació i el benestar, com un dret inalienable de l'homo civicus, de la ciutadania i la civilització. Siga quin siga el nostre relat del segle XX, coincidirem que, en major o menor mesura va aportar una reducció de les desigualtats legals i socials, entre classes, races i gèneres.

Però al començament del segle XXI la situació ha canviat radicalment. Tots els indicadors assenyalen que elits minoritàries monopolitzen els beneficis econòmics de la globalització i el poder al món. L'1% més ric posseeix la meitat de la riquesa mundial; les 100 persones més riques posseeixen més que els 4.000 milions més pobres. La globalització està generant tres categories d'éssers humans: l'elit immensament rica i poderosa, els treballadors, i els excedents (pobres, aturats, gent gran). En un context de revolució de la indústria sanitària, qui es beneficiarà de l'auge de la intel·ligència artificial i la robòtica, la bioenginyeria, la genòmica, la medicina regenerativa, l'agricultura transgènica i el domini dels big data? Tindran accés per igual a la vida, l'alimentació i la salut el omnipotent 1% que els treballadors assalariats, els aturats i els pobres que emigren com rates fugint de la misèria? El sistema global és actualment un atemptat contra la igualtat no ja social, sinó també contra el dret a la vida i la salut.

Les elits tradicionals basaven el seu privilegi en l'ordre religiós, social i econòmic: una cosa externa a la intel·ligència, els òrgans i els gens. En el futur, una part minoritària podrà millorar els seus gens, teixits, òrgans, viure més i millor. La biotecnologia pot crear un nou paradís per a les elits oferint-los un grau inèdit de privilegi: la superioritat biològica a través de l'eugenèsia. El Übermensch [superhome] de Nietzsche es definia per la intel·ligència, l’esperit crític i la llibertat moral. Mentre la indústria sanitària estiga en mans privades i gaudesca de lactual sistema de patents, tan lucratiu, i mientre no hi haja una indústria pública i democràtica, l’accés estarà vetat als insolvents; els beneficis de la biotecnologia no seran universals, sinó elitistes, y podria fomentar la divisió entre els humans amb accés a gaudir d'una eugenèsia selectiva i els exclosos. Així, l'1% més ric no només acumularà la major part de la riquesa i el poder: també monopolitzarà el benefici de la millora biològica dels seus gens, els seus teixits, els òrgans, la seua bellesa, la seua salut, la seua longevitat. Confesse que no m'agrada fer ciència-ficció. Però aquest assumpte no va d'això, més aviat, com diria algun banquer polític corrupte: "aquí no hi ha trampa ni delicte, és el mercat, amic!" (O era, més aviat, "és el mercat, estúpid"?).

Muy Bien, has hecho Like

¿Qué tipo de error has visto?
¿La sugerencia que quieres realizar no está entre estas opciones? Puedes realizar otro tipo de consultas en eldiario.es responde.
Error ortográfico o gramatical Dato erróneo

¡Muchas gracias por tu ayuda!
El equipo de redacción de eldiario.es revisará el texto teniendo en cuenta tu reporte.

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha