L’auditoria constata la ruïnosa inversió de la Generalitat en grans projectes
Els grans projectes, aqueixes “fàbriques del segle xxi” que, segons va dir al seu moment l’expresident Francisco Camps, havien de ser els motors del progrés de la societat valenciana, han esdevingut un fracàs enorme. La política en aqueix sentit promoguda pels successius presidents del Consell durant la llarga etapa d’hegemonia del PP, des d’Eduardo Zaplana fins a Alberto Fabra, ha deixat una herència feixuga. L’informe de la Intervenció General de la Generalitat sobre les auditories a les empreses, entitats i fundacions públiques de l’exercici del 2014 (l’últim complet gestionat pel PP), que el ple del Consell, ara presidit pel socialista Ximo Puig, va conéixer en el ple del dimecres passat dia 23 és un reflex d’aqueix desastre.
Tres de les societats lligades a aqueixos “grans projectes” no tenen l’opinió dels auditors perquè aquests rebutgen explícitament aportar-la a causa de les dificultats que presenten els seus comptes. Es tracta d’Aerocas, l’empresa pública de l’aeroport de Castelló, de la Ciutat de la Llum i de la Societat de Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana. Aquesta última, en realitat, engloba les altres dues, que en depenen accionarialment i llasten el seu funcionament i la seua pretesa liquidació, en un cas, com va assenyalar la vicepresidenta del Consell, Mònica Oltra, perquè no es veia “la rendibilitat potencial de la infraestructura” (hui ja en funcionament), i en l’altre, perquè una resolució de la Unió Europea obliga a subhastar els estudis cinematogràfics d’Alacant pel fet d’haver incorregut en una ajuda d’Estat, és a dir, una vulneració de la lliure competència en la construcció i l’engegada.
No obstant això, aqueixos no són els únics llastos sobre Projectes Temàtics. Així, l’auditoria a l’empresa pública destaca que, en l’epígraf d’“ immobilitzat material”, es recullen “els costos incorreguts per la posada en marxa i obres de projectes en què no s’han fet inversions des d’exercicis anteriors o que estan paralitzats actualment, per un import total de 25,9 milions d’euros”. Oltra va explicar en la roda de premsa posterior al ple del Consell que aqueixa quantitat es refereix a projectes no executats, com la Ciutat de les Llengües i el Centre de Convencions de Castelló, dissenyat i cobrat per l’arquitecte Santiago Calatrava.
Però la Intervenció General afig que aqueix “immobilitzat material” també “inclou 209 milions d’euros (221 milions d’euros al tancament de l’exercici anterior) corresponents al valor net comptable dels terrenys, les infraestructures i les construccions de l’Àrea del Parc Temàtic Benidorm-Finestrat (Terra Mítica), del PEDUI Ciutat de la Llum i de l’Auditori Conservatori de Música de Torrevella, principalment, associats a activitats que actualment no generen prou ingressos per a la societat”.
En efecte, el parc d’atraccions Terra Mítica, que va ser el primer “gran projecte” de l’era del PP, no sols va ser una ruïna en si mateix, sinó que ha deixat una herència induïda. La Generalitat, amb el canvi de color polític arran de les eleccions autonòmiques de l’any passat, va iniciar les gestions per cobrar 2,5 milions d’euros que el PP no havia cobrat a adjudicataris de sòl en l’entorn del parc, majoritàriament per tal com havia fet intercanvis del pagament del cànon per entrades o per l’ús d’instal·lacions. El Consell actual vol traure rendiment a uns terrenys que pesen sobre els seus comptes.
“La situació de la societat, la realitat econòmica i tècnica d’aquests projectes i el fet que l’execució depenga en part de factors i decisions externes”, indica l’auditoria, “són indicis de deteriorament del valor d’aquests actius”. I conclou que la Societat de Projectes Temàtics “hauria d’haver estimat els imports recuperables d’aquests actius efectuant les correccions valoratives escaients”.
