eldiario.es

9

Autòpsia al règim del PP

‘El despertar valencià. La caiguda d’un règim i la irrupció del canvi’, de Víctor Maceda, és una guia única per a entendre l’auge i l’afonament de l’hegemonia de la dreta al País Valencià

El periodista Víctor Maceda.

El periodista Víctor Maceda.

Si en qualsevol facultat de polítiques un professor volguera que els seus alumnes estudiaren com es va forjar l’hegemonia del PP al País Valencià i com va florir a poc a poc una primavera que va posar fi a 20 anys de poder absolut, El despertar valencià. La caiguda d’un règim i la irrupció del canvi (Editorial Pòrtic, 2016) no sols seria una lectura obligatòria: esdevindria la guia perfecta per a entendre una etapa de balafiament, corrupció i domini incontestable bastida sota un model econòmic profundament fallit.

Com si s’haguera enfundat l’uniforme de forense per a estripar quins factors van donar a la dreta valenciana dues dècades de victòries electorals històriques i quines raons van desgastar aqueix potencial fins a ser neutralitzat per l’esquerra, l’autor, Víctor Maceda, redactor cap del setmanari El Temps, traça un relat precís, crític i mordaç dels 20 anys de domini del PP. I tot, amb un ritme àgil i clar, sense caure en la monotonia ni sobrecarregant lectors no especialistes ni coneixedors de la realitat valenciana de primera mà.

Maceda retrata tota una època contraposant la bonança i la il·lusió venuda pel PP amb la realitat d’una aposta econòmica insostenible, de la corrupció sistematitzada i del recurs a la propaganda per a superar-se elecció rere elecció. I explica com la negativa del president socialista Joan Lerma a articular un discurs potent, la influència de l’anticatalanisme, el sorgiment de dos animals polítics com Rita Barberà i Eduardo Zaplana i la sensació de maltractament respecte d’altres autonomies van posar l’ordit perfecte perquè el PP s’ancorara en la Generalitat Valenciana durant anys.

La radiografia és completa. Maceda no es deixa res en el tinter: els jocs bruts de Zaplana a Benidorm, el seu salt a Madrid, la guerra de l’aigua, el victimisme envers José Luis Rodríguez Zapatero, els grans esdeveniments, l’etapa grisa d’Alberto Fabra… El llibre recull tots els detalls d’aqueixa etapa i explica, a més de retratar de manera fefaent cada fet rellevant, la influència que va tenir la construcció d’un model econòmic basat en l’insostenible i depredador negoci immobiliari i en els grans projectes per a l’hegemonia del PP. Però també com, amb l’esclat de la crisi, va sorgir una realitat de deute, de falta d’infraestructures bàsiques i d’un tracte més bo de Madrid que es va acréixer amb els efectes de la ressaca de la rajola.

Si la construcció d’un discurs seductor per a la societat valenciana i la seua coincidència amb una expansió econòmica accelerada per l’orgia urbanística van suposar dos dels puntals sobre els quals es va bastir el règim del PP, l’altre va ser la propaganda. Amb RTVV com a arma principal per a reproduir el missatge polític de la formació conservadora de manera persistent, el periodista d’El Temps narra com el PP va articular un autèntic sistema mediàtic a favor seu, i va buscar per tots els mitjans eliminar qualsevol indici de dissidència o crítica. El control absolut de Canal 9, les adjudicacions a amics dels canals de TDT, la discriminació publicitària a Levante i Información, l’assetjament a El Temps, l’apagada de TV3… símptomes de com van actuar els populars.

En la seua autòpsia del règim del PP, El despertar valencià desmunta aqueixa sensació instal·lada en l’imaginari que la corrupció al País Valencià va arribar amb la bogeria d’un Camps que, com recull el llibre, “no governava, levitava”. “Què va ser primer, l’entrada del PPCV a la Generalitat Valenciana o el comportament corrupte dels seus principals líders? En realitat, costa discernir-ho”, afirma per introduir el seu extens repàs als principals casos de corrupció que han aflorat en terres valencianes: Gürtel, Brugal, Nóos, Taula, Terra Mítica, Carlos Fabra, la trama del foc, cas Cooperació, Fórmula 1, la visita del papa… Causes que explica sintetitzant els fets, però sense deixar un cap per lligar.

Com en tota dissecció, El despertar valencià explica per què es va afonar l’hegemonia del PP, fugint de les anàlisis fetes amb pinzellades grosses des de Madrid. Invalidant la tesi que només va ser la corrupció –recorda que el 2011. amb Camps imputat, el PP va traure els millors resultats–, Maceda narra com l’influx del 15-M, la resistència d’entitats com Escola Valenciana o Salvem el Cabanyal, el canvi cultural que es va produir amb l’èxit de grups com Obrint Pas i, en especial, el sorgiment d’una força que va combinar un missatge rupturista amb un valencianisme pragmàtic i allunyat de l’essencialisme identitari com Compromís van contribuir, juntament amb molts altres actors, a desnonar el PP de les principals institucions valencianes.

Amb l’inici d’un temps de reparació amb gestos com demanar perdó a les víctimes de l’accident del Metro de València del 2006, un discurs reivindicatiu contra Madrid i erigint-se el País Valencià en símbol de govern de canvi, s’ha produït el despertar valencià. Una obra imprescindible per a entendre-ho. 

Muy Bien, has hecho Like

¿Qué tipo de error has visto?
¿La sugerencia que quieres realizar no está entre estas opciones? Puedes realizar otro tipo de consultas en eldiario.es responde.
Error ortográfico o gramatical Dato erróneo

¡Muchas gracias por tu ayuda!
El equipo de redacción de eldiario.es revisará el texto teniendo en cuenta tu reporte.

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha