Carlos González, alcalde d’Elx (PSPV): “Hi ha coses que no tornaria a fer”

Carlos González Serna (Elx, 1965) és un polític de verb reposat i conegut per la seua mà esquerra. Malgrat això, està deixant arrere un mandat marcat per les desavinences amb els seus socis de govern de Compromís i per unes pedanies en peus de guerra que amenacen electoralment d’independitzar-se. Millor no li ha anat en un partit, el PSPV-PSOE, que no li ha posat impediments a tornar a presentar-se, però que ara no està disposat al fet que col·loque els pocs noms que encara li són fidels en llocs d’eixida.

Quin balanç fa d’aquests quatre anys de mandat?

Correspon als ciutadans posar nota; a qui governa no li correspon valorar-se. En qualsevol cas, ara que estem acabant un període important de quatre anys de treball, de prendre decisions i d’intentar transformar la ciutat, jo crec que el balanç és positiu. I com en qualsevol balanç, hi ha coses pendents, hi ha errors, hi ha coses que un no tornaria a fer, però quan analitzes la globalitat arribe a la conclusió –de la meua anàlisi i del que m’indueix altra gent– que hui Elx està millor que fa quatre anys i arribe a la conclusió, encara més important, que els ciutadans viuen millor hui que fa quatre anys.

Quines coses no tornaria a fer?

Bé, aqueixes coses que, quan un mira arrere, segurament trobes elements que dius: els enfocaria d’una altra manera. I crec que hi ha algunes coses que probablement enfocaria d’una altra manera si tornara a començar el 2015, però crec que toca més pensar en futur que en aqueixes circumstàncies de les quals un no està satisfet.

No me’n donarà un exemple?

No, no vull posar pilotes en el punt de penal als adversaris.

Els adversaris, en aquest cas l’oposició, critiquen la contradicció del seu lema de campanya ‘Respostes’ quan diuen que el seu llegat deixa moltes preguntes, com el projecte del Mercat Central, l’hotel dels Arenals, infraestructures educatives…

L’oposició ha tingut poca imaginació en aquests quatre anys i ara també estan mostrant curtesa de mires polítiques. El nostre lema ‘Respostes’ és el reflex del que han sigut aquests quatre anys que s’ha caracteritzat per intentar resoldre els problemes amb què ens trobem i hem intentat donar respostes a cadascun. És evident que hi ha alguns assumptes que no s’han resolt, que estan pendents per la seua complexitat; i és evident que han sorgit altres problemes que també necessiten respostes. Però jo crec que l’oposició no pot ser monotemàtica. Ens ho han posat fàcil, s’han centrat només en un element de la gestió que precisament van crear ells, el Mercat Central, i han estat quatre anys vivint d’això.

Què destacaria del que diu que han resolt?

Hem obert l’oficina de la Direcció General de Trànsit a Elx; les instal·lacions esportives del barri dels Palmerars, que estaven tancades; el Centre Hernandià, que també estava tancat; les instal·lacions d’Asfeme [Associació de familiars i persones amb malaltia mental d’Elx, Crevillent, Santa Pola i l’illa de Tabarca]; l’Institut Tecnològic de la Palmera… obrirem en breu la Residència Juvenil d’Altabix. Això, pel que fa als problemes heretats. És cert que no hem resolt el problema del Mercat Central, perquè encara estem en la fase d’excavacions arqueològiques, però no és per voluntat de l’equip de govern, sinó per la complexitat que comporta actuar en un espai que té un valor arqueològic extraordinari.

En aquesta recta final, tant en el Consell com a l’Ajuntament les relaciones PSPV-Compromís han anat deteriorant-se. A Elx són successives les crítiques entre vostés en els últims mesos que denoten una falta de lleialtat, però malgrat això es necessiten per a repetir en el poder. Com es pot explicar això a l’electorat?

Forçosament he de fer un balanç positiu del que han sigut les relacions amb els nostres socis en aquests quatre anys. Crec que l’acord amb Compromís i Partit d’Elx ha permés que adoptem decisions positives per a la ciutat en terrenys com ara reactivació econòmica, participació ciutadana, política social i millora dels serveis públics. Aquest acord, per tant, ha donat bon resultat a la ciutat i és normal que les relacions es refreden quan s’arriba al moment de la competència electoral. L’important és que hàgem sigut capaços de donar estabilitat a la ciutat, que ha sigut un govern que no ha generat sobresalts i que ha estat centrat a atendre les necessitats i els reptes de la ciutat.

Descarta o veu amb bons ulls una aliança postelectoral amb Ciutadans, que ha actuat com a soci extern quasi tot el mandat.

Primerament cal veure què ocorre al maig. Nosaltres concorrem a les eleccions amb l’objectiu de millorar el nostre resultat electoral i que ens permeta governar amb autonomia, tot i ser conscients que les majories absolutes ja no es produiran pràcticament en cap gran ciutat espanyola.

El preocupa que puga restar vots a l’esquerra d’Elx la tan qüestionada actuació de Vicent Marzà per uns veïns que assumeixen que no ha tingut un bon paper en matèria d’infraestructures educatives? De fet, vostés també han criticat obertament el conseller.

Estic convençut que hem pres decisions en l’àmbit educatiu que aconseguiran donar resposta a totes les necessitats educatives que la ciutat ha acumulat al llarg de 20 anys. I hem posat damunt la taula en la nostra relació amb la Conselleria totes les necessitats educatives, les que hi havia el 2015 i les que han sigut sobrevingudes, com el col·legi de l’Altet o com el Centre Nacional de Referència del Calçat que ahir mateix anunciàvem que serà inclòs en Edificant. Serem la ciutat de la Comunitat Valenciana que obtinga més fons del pla Edificant.

És cert que hi ha situacions concretes com el col·legi La Pau de la Torre del Pla, que hi ha malestar entre els veïns, que nosaltres entenem, però més enllà d’aquest fet aquest govern, en la seua col·laboració amb la Generalitat, serà capaç d’acabar el mandat amb acords ferms i amb finançament i processos de licitació per un import de 35 milions d’euros. Això és la inversió educativa més gran que s’ha produït mai a la nostra ciutat. Tots voldríem que ja hagueren començat les obres als Garrofers, a les Baies, en el col·legi públic La Pau i en l’institut número 11. Tot hauria sigut més fàcil si en lloc de trobar-nos amb 20 anys d’endarreriments en les infraestructures educatives, ens haguérem trobat amb una situació normal. Què puc dir jo de la Generalitat i la seua relació amb Elx en matèria educativa? Que hem trobat resposta a tot el que hem sol·licitat.

I els barracons?

I els barracons aniran eixint l’un darrere de l’altre.

Però van dir que els eliminarien en aquest mandat.

Bé, hem establit les bases per a donar solució a totes les necessitats educatives. Hem aconseguit més del que pensàvem inicialment. Nosaltres mateixos, entenem, som conscients del cabreig dels pares de l’AMPA d’algun centre educatiu, com ocorre a la Torre del Pla, però això no ens pot impedir fer una anàlisi més global i veure el gran salt que hem fet i com deixem la ciutat.

Precisament a la Torre del Pla s’acaba de constituir un partit fruit de “la deixadesa” que asseguren que venen patint per part de l’Administració local i autonòmica. A l’Altet concorrerà una agrupació que advoca per segregar-se d’Elx i a la Marina el malestar també és palés.

Hi ha hagut una estratègia política al llarg d’aquest mandat durant el qual s’ha anat preparant aquesta situació per a arribar a formar un partit polític.

Nega que hi haja hagut deixadesa?

Hi ha hagut una estratègia política per part d’una sèrie de veïns en algunes pedanies sota la crítica de la deixadesa orientada a la constitució d’una formació política. I això es veia vindre des de fa uns quants anys. Nosaltres hem fet un esforç per millorar el funcionament dels serveis públics en les pedanies. És cert que la capacitat inversora l’hem recuperada el 2017 i el 2018. El 2015 i el 2016 no hi havia capacitat per la situació econòmica heretada i la legislació restrictiva. Crec que s’ha sobreactuat expressant el malestar amb la finalitat de constituir plataformes polítiques.

En cas que s’uniren, no seria desgavellat pensar que podrien aconseguir representació municipal. Pactaria amb ells per a retindre el govern després del 26M?

Estic convençut que aqueixes alternatives polítiques tindran poc recorregut.

En clau orgànica. Ens consta el malestar d’una militància davant el procés de confecció de les llistes. De què serveix que voten els noms de la candidatura si després el partit decideix el que vol?

Aqueixa és una pregunta que cal fer-la als responsables orgànics, als membres de l’executiva, i no a mi. S’ha optat per un mecanisme de conformació de les candidatures que combina l’acció de tres elements, la militància –l’assemblea–, la direcció política i el candidat o la direcció institucional, i cal saber conjugar aqueixos elements. Però insistisc, si em pregunta per què no es respecten els resultats d’una assemblea, això haurà de formular-ho als que han pres aqueixa decisió.

De fet, vosté ha demanat que s’incloguen noms de persones que no figuren en la llista i en aquests quatre anys l’hem vist perdre poder en el partit fins a quedar-se pràcticament sol en l’actualitat. Es pot tornar a governar si ni els seus li donen suport?

Jo faig l’anàlisi d’una altra manera. Qualsevol militant del PSOE que conforme una candidatura és de confiança i crec que, a vegades, es fan enfocaments massa bruscos. Jo vaig decidir no presentar-me com a candidat a la Secretaria del partit conscient que havia de centrar-me aquest últim any en la institució i a intentar millorar el resultat electoral del Partit Socialista. Tinc una situació dins del partit en què em sent valorat i amb suport com l’alcalde del PSOE que ha sigut capaç de traure a flotació una situació institucional complexa. Aquesta és la setena ciutat més important per al PSOE i hi hem governat sense sobresalts i transformant la ciutat. I això es valora tant pel partit a escala local com federal i autonòmica.

Però no s’hi va presentar perquè no tenia possibilitats de guanyar a Alejandro Soler.

No m’hi vaig presentar perquè volia centrar-me en la recta final del mandat i en l’objectiu important que era el 26 de maig.

Quina valoració fa de l’entrada de Soler en els llocs d’eixida per al Congrés dels Diputats, o dels il·licitans Francis Rubio i Toñi Serna en la llista autonòmica.

Positiva. Elx tindrà una bona representació en les Corts valencianes i les Corts nacionals. El resultat electoral del 2016 va impedir que hi haguera un il·licità en el Congrés dels Diputats i estic convençut que ara hi entrarà Soler.

El malestar és també evident en les bases que critiquen la inclusió d’Ángel Franco, conegut per dirigir en l’ombra els designis de l’agrupació d’Alacant, com a cap de llista al Senat. Comparteix aqueix malestar?

L’agrupació d’Alacant ha donat suport a un militant amb una trajectòria dilatada com Ángel Franco i aqueixes decisions cal respectar-les.