eldiario.es

9

ENTREVISTA

Joan Baldoví: “Una majoria del PSOE amb Podem, Compromís i el PNB seria còmoda per a tots”

El candidat per València de Compromís diu que un finançament autonòmic just és condició 'sine qua non' per a donar suport a un Govern de Pedro Sánchez en el qual les opcions que el facen possible puguen decidir "entrar o no"

El portaveu de la coalició en el Congrés confessa que el conflicte independentista "no ha beneficiat" al Govern del Pacte del Botànic i es declara "tastiguejat" de respondre preguntes sobre Catalunya i no poder posar els temes valencians sobre la taula

Joan Baldoví ante una fotografía electoral.

Joan Baldoví davant d'una fotografia electoral. Jesús Císcar

El candidat de Compromís per València en les eleccions generals, Joan Baldoví (Sueca, 1958), la figura de referència dels valencianistes en el Congrés, es prepara a la seu central de la coalició, al popular barri de Velluters, a emprendre una altra jornada de campanya mentre comenta el debat d’ahir al vespre en La 1 d’RTVE entre els líders dels quatre partits principals d’àmbit estatal.

Vosté va fer abans una mena de bitllet de bingo en què apuntava una sèrie de temes significatius per als valencians com un finançament just, la quitació del deute històric, el corredor mediterrani, les línies de rodalia o el tren de la costa Gandia-Dénia que, probablement, no eixirien en el debat. Sembla que, en efecte, no se’n va plantejar cap.

No vam cantar bingo, ni línia, ni res. Pensava que algú en parlaria, encara que fora de gairó, del sistema de finançament autonòmic i, al final, ningú no en va parlar. Si es va veure alguna cosa és que els valencians estàvem absents del debat i que, malgrat que se celebren les eleccions espanyoles i valencianes el mateix dia, les valencianes van brillar per la seua absència.

Això reafirma la seua oposició a la decisió de Ximo Puig d’avançar les autonòmiques per a fer-les coincidir amb les generals?

Evidentment. El soroll mediàtic que arriba de Madrid devora qualsevol possibilitat de debatre raonadament el que s’ha fet ací, que és el que s’hauria de debatre. Ací hem tingut un govern i hauríem de debatre què s’ha fet, si s’ha fet bé o malament, si vivim millor o pitjor, si ha millorat la qualitat de vida dels valencians i de les valencianes. Això és el que caldria debatre. Al final, el tema és qui ha guanyat el debat, si Casado o Rivera, si Iglesias o Sánchez. En definitiva, molt poca valencianització. Si Puig volia valencianitzar el debat, no hauria d’haver fet coincidir les eleccions amb les espanyoles. Ho he dit, i ho mantinc, en això Ximo Puig s’ha comportat més com a secretari general del PSPV-PSOE que com a president de tots els valencians.

Joan Baldoví ante la sede central de Compromís en Valencia.

Joan Baldoví davant de la seu central de Compromís a València.

Les enquestes publicades al llarg de la campanya han donat a Compromís d'un diputat o cap fins a sis escons en el Congrés. Quin seria un resultat amb el qual pogueren considerar que han aprovat, que han passat la prova?

Tres diputats seria raonable, però pense que tenim possibilitats d’arribar-ne a cinc. Tres seria el nostre sòl.

I cinc és la seua aspiració?

Amb cinc diputats tindríem la possibilitat de formar un grup parlamentari en funció de com ballaren els números. Com això sempre és voluntat de la Mesa del Congrés i és la que ho interpreta, tindríem més possibilitats de disposar d’un grup propi per a amplificar la veu valenciana i, sobretot, per a ser decisius a l’hora de configurar el pròxim Govern.

L’altra vegada van obtindre nou diputats en coalició amb Podem i no va haver-hi manera que la Mesa acceptara un grup propi...

Hem de fer que els números ens convertisquen en decisius amb vista a configurar una majoria còmoda per a Pedro Sánchez. Si finalment hi haguera una majoria del PSOE amb Podem, Compromís i el PNB, seria una majoria còmoda per a tots.

És el seu escenari ideal?

Per a nosaltres, sí. I que els nostres cinc diputats foren decisius.

En la primera investidura fallida de Sánchez, quan va pactar amb Albert Rivera, des de Compromís van intentar convéncer Podem perquè se sumara a l’acord?

Nosaltres vam negociar amb Sánchez. El PSOE, de fet, va arribar a tindre un acord tancat amb Esquerra Unida i pràcticament tancat amb Compromís. Vam dir tant a Podem com al PSOE que s’havien d’asseure a parlar. Aquell acord, sense Podem, no tenia sentit perquè no hi havia cap majoria. Un dia va aparéixer Sánchez amb l’acord amb Ciutadans. Vam dir que escoltaríem a tothom. I ho vam fer. Però la frase, no sé si de Villegas o de Gutiérrez, va ser: “D’aquest pacte no es canvia ni una coma”. Vist en perspectiva, aquell Ciutadans no era el d’ara.

Hi ha hagut una deriva...

Una deriva de dretes molt gran... Però nosaltres no espentem a ningú. I, com van dir que d’aquell acord no es podia canviar ni una coma, no acceptem ser convidats de pedra.

Es dedueix dels seus comptes per a possibles acords, que per a vostés seria molt millor que Pedro Sánchez no necessitara el vot dels independentistes catalans.

Evidentment, entre altres coses, perquè aquest Govern tindria la possibilitat de disposar d’una legislatura més tranquil·la. Es podria evitar un flanc vulnerable a l’atac en aquest Govern. Si al final depén de JxCat o d’Esquerra Republicana, probablement aquest Govern tindria molts atacs. Però un pacte en el qual no estigueren els independentistes seria més còmode per a tots.

En Compromís pensen que la dinàmica de l’independentisme, el conflicte a Catalunya, els ha perjudicat i ha perjudicat el Govern valencià?

No sé si ha perjudicat, però és evident que no ha beneficiat. Al final, Catalunya absorbeix tanta atenció mediàtica que a grups com el nostre ens costa situar el focus en temes que no siguen catalans. Li’n pose un exemple. En alguna entrevista en televisió m’han fet sis preguntes de les quals cinc han sigut sobre Catalunya. Va haver-hi un moment en què estava fastiguejat, fart, enfitat, de respondre sobre Catalunya i no poder posar els nostres temes damunt de la taula.

Quins són aquests temes?

Si la nostra Generalitat ha de ser viable en el futur, ha de resoldre el problema del deute i el del finançament autonòmic. Mentre es resol el tema del finançament –amb pacte d’estat, com diu Sánchez, o sense– ha d’haver-hi un mecanisme de compensació. Podem tindre una sanitat i una educació com tots, però no podem fer polítiques d’ocupació, d’R+D+I, de joventut, agràries, perquè pràcticament la quarta part del nostre pressupost es destina a pagar interessos d’un deute que no hem generat. Aquest és un problema fonamental. Darrere del deute i de l’infrafinançament, hi ha tota una sèrie de polítiques que es podrien implementar i que ara no podem desenvolupar.

El del finançament, doncs, és el problema prioritari a l’hora de signar un eventual pacte de govern? Seria la condició sine qua non?

Ho seria. No podem dir una altra vegada que “ho comencem a estudiar”. Fa cinc anys que el model ha caducat. Segons la llei, hauria d’haver-hi un altre model. Les comissions d’experts ja han dit la seua. Per tant, cal posar propostes damunt la taula i, mentrestant, aplicar un mecanisme compensatori perquè no passen dos o tres anys i el nostre deute continue augmentat. També cal donar una solució al deute. No podem estar destinant-li una quarta part del pressupost.

És una mica insòlit veure que una formació valenciana apareix en les travesses de pactes del pròxim Govern d’Espanya. És una imatge del canvi polític ocorregut a la Comunitat Valenciana aquests últims anys?

Si hi ha alguna cosa de què podem sentir-nos orgullosos és d’això. Jo, que ja anava a Madrid quan el PP tenia majoria absoluta en el Govern central, ací, en la Generalitat, en les diputacions i els ajuntaments... ho constate. Hi ha hagut un canvi de perspectiva. El Govern valencià del Pacte del Botànic ha inspirat polítiques que s’han implementat allí. Hem sigut un model per al Govern a Madrid. Per primera vegada, els valencians hem donat exemple que es pot governar bé, amb tres partits diferents. Hem demostrat que és possible.

El pròxim Govern d’Espanya serà de més d’un partit o serà del PSOE amb independents, com proclama Pedro Sánchez?

El PSOE intentarà que siga monocolor, però a mi m’agradaria que el Govern d’Espanya fora com el del Botànic, en què hi haguera altres forces representades. El Govern que hi ha ara és fruit d’unes condicions absolutament extraordinàries, com van ser les de la moció de censura a Rajoy, però la cosa més normal és que, en tot cas, es pose damunt la taula que les opcions que donen la majoria tinguen la possibilitat d’entrar en el Govern o no. Que no es descarte a priori l’opció que alguns partits vulguen tindre algun ministeri.

Joan Baldoví durante la entrevista.

Joan Baldoví durant l'entrevista.

Però això representa la ruptura d’un tabú, el del Govern monocolor, que persisteix des de la Transició democràtica...

Ja estaria bé que es trencara. A Europa fa temps que es va trencar. A les comunitats autònomes també, i als ajuntaments... Haurà de trencar-se el tabú si són necessaris els pactes. Les forces que hipotèticament puguem donar la majoria al Govern, hem de tindre la possibilitat de decidir si hi entrem. Com va passar ací, quan Podem va decidir quedar-se fora, però nosaltres hi vam entrar a governar.

Hem comentat abans la polèmica per la decisió d’avançar les autonòmiques. Com està influint l’encavalcament de les eleccions sobre cadascuna de les campanyes?

Nosaltres intentem cada dia posar damunt la taula el debat de com s’ha governat ací. Som els que defensem les polítiques que s’han fet des del Govern del Botànic. I a vegades costa fer que arribe. Però en cada acte, en cada publicació, en les xarxes, allà on anem, intentem valencianitzar el debat.

A més de Vox, les expectatives d'obtenir representació, formacions com ara Ciutadans han adoptat actituds molt antivalencianistes, molt agressives envers Compromís. Quina opinió li mereix això?

Em preocupa la irresponsabilitat d’alguns polítics, concretament de Ciutadans, de voler reobrir conflictes que la societat valenciana fa temps que va enterrar. El que menys necessita la societat valenciana és la confrontació, parlar d’adoctrinaments, d’odis... La nostra societat, afortunadament, ja va passar la malaltia que va ser la “batalla de València” i el que menys ens interessa és que vinga algú que està 25 anys fora a reobrir velles guerres que, si alguna cosa no van fer, va ser beneficiar el conjunt dels valencians i les valencianes. Vam perdre molt de temps en aquelles guerres i no m’agradaria que perdérem ni un segon a tornar-les a obrir. Podem parlar de tot, però no podem crispar. A la política li sobra crispació, temperatura, insults, i li falta aquella virtut de què ens parlaven quan érem xiquets, la temprança.

Muy Bien, has hecho Like

¿Qué tipo de error has visto?
¿La sugerencia que quieres realizar no está entre estas opciones? Puedes realizar otro tipo de consultas en eldiario.es responde.
Error ortográfico o gramatical Dato erróneo

¡Muchas gracias por tu ayuda!
El equipo de redacción de eldiario.es revisará el texto teniendo en cuenta tu reporte.

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha