El fiscal creu que Le Senne “no va lesionar la dignitat” d'Aurora Picornell, víctima de Franco la foto del qual va esquinçar el dirigent de Vox

La Fiscalia ha sol·licitat l'arxiu de la causa oberta contra el president del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), investigat per un presumpte delicte d'odi per trencar, en ple debat de la derogació de la Llei balear de memòria democràtica, el retrat de la republicana Aurora Picornell i de les activistes Maria i Antònia Pascual -totes elles conegudes com les 'roges del Molinar'-, assassinades pels franquistes la nit de reis de 1937 i avui erigides en símbol de la lluita antifeixista a Mallorca. El jutge haurà de decidir en propers dies si dóna carpetada al procediment judicial o si dóna termini a les acusacions perquè instin el sobreseïment o l'obertura de judici oral i, en aquest cas, concretin les penes que sol·liciten per a l'encausat.

En un escrit d'11 pàgines, al qual ha tingut accés elDiario.es, el fiscal José Díaz Cappa assenyala que, després de la pràctica de la instrucció, no ha resultat acreditada “la voluntat de lesionar la dignitat de les persones representades a la fotografia [exposada a la tapa de l'ordinador de la vicepresidenta segona de la Cambra, Mercedes Garrido] i en general de les víctimes del franquisme i la dels seus familiars vius”, com tampoc que l'acte de trencar i llançar a terra la fotografia “obeís a una motivació discriminatòria i excloent”, com sí que defensen els querellants del procés. El col·lectiu Estimada Aurora, els descendents de les republicanes assassinades, el Partit Comunista (PCE) i el Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE) reclamen que el cas arribi a judici davant del que consideren un gest que “va ofendre totes les víctimes del franquisme”.

El representant del Ministeri Públic considera “altament cridaner” que, mentre succeïen els fets, en els altres escons de l'hemicicle “s'exhibien fotos i textos similars o de contingut semblant, i això és permès sense més problema per l'investigat” i “no apareixent que això fos objecte de crítica, oposició o petició de retirada en no dur-se a terme a la Mesa del Parlament”. “Aquestes circumstàncies concretes neutralitzen una possible motivació discriminatòria atès que l'acció de l'investigat només es va centrar en les diputades components de la Mesa [Garrido i la secretària segona del Parlament, Pilar Costa, que finalment van ser expulsades després de la negativa a canviar-se les samarretes que portaven amb les imatges de les víctimes del franquisme] però no a la resta dels parlamentaris assistents a la sessió que portaven les mateixes imatges que es representaven a la fotografia trencada per l'investigat”, prossegueix.

El fiscal considera important destacar el context en què van succeir els fets: durant diversos moments del visionat de les imatges gravades -assenyala- “s'observa que l'actitud de Le Senne i de les parlamentàries afectades és cordial i amb constants intercanvis de paraules i gestos sense més consideració, i els uns i els altres, en les seves respectives declaracions, així ho van manifestar”, i en les quals, “efectivament, es va posar de manifest la posició contrària de l'investigat que a la Mesa s'exposessin fotografies (no una fotografia concreta) relacionades amb el tema del debat (Memòria Històrica)”.

Díaz Cappa considera, amb tot, que és “absolutament comprensible socialment el sentiment de rebuig i indignació” dels familiars de les víctimes del franquisme i “manifestament criticable l'acció de l'investigat”, però, al seu parer, no consta degudament acreditat que la reacció “inusitada i fora de lloc” d'agafar i trencar “de forma irada” la fotografia “respongués a una voluntat de lesionar la seva dignitat ni a una motivació discriminatòria”.

Cal recordar que, durant la declaració que va prestar el 27 de setembre passat en qualitat d'investigat, Le Senne es va aferrar als mateixos al·legats que fins aquell moment havia esgrimit públicament: que l'episodi va ser “accidental” i que aquest va tenir lloc després que Garrido, la diputada socialista que exhibia el retrat a la tapa del seu ordinador, es negués a retirar-lo, cosa que, en opinió del president, contradiu la neutralitat requerida a la Mesa del Parlament. Després de ser preguntat per la Fiscalia sobre si amb una fotografia de Franco hauria fet el mateix, el màxim representant de la Cambra autonòmica va respondre que sí. El parlamentari es va negar a respondre a les acusacions particulars, però sí que ho va fer a preguntes del Ministeri Públic, del seu advocat i del jutge.

Com va exposar en aquell moment l'advocat del col·lectiu 'Estimada Aurora', Sebastià Frau, el procediment creu que sí que s'acabarà jutjant en entendre que “hi ha matèria suficient per considerar l'existència d'un delicte”. En sortir de dependències judicials després de la declaració de Le Senne, el lletrat va asseverar que el comportament del parlamentari ultra entraria en la consideració d'injúries col·lectives, atès que amb el gest d'esquinçar les imatges es van ofendre totes les víctimes del franquisme, representades a aquest cas per Aurora Picornell i les germanes Pascual.

El gest de Le Senne va ser desaprovat pel lletrat major del Parlament atès que no hi ha un article concret al reglament que estableixi que els membres de la Mesa no hagin de portar peces de roba amb imatges d'aquest tipus.