El fiscal descarta la defensa pròpia en l'home que va matar l'assaltant de la seva casa a Inca: “El va apunyalar una i una altra vegada”

La Fiscalia ha rebutjat aquest dilluns la tesi de la legítima defensa i ha mantingut la petició de 15 anys de presó per homicidi per a l'acusat de matar un lladre que va assaltar la seva casa el setembre de 2020 per robar unes plantes de marihuana.

“Surt [de la seva vivenda], recorre 19 metres i continua assestant punyalades a una persona que ja està molt ferida. Continua assestant punyalades una i altra vegada. L'ànim de matar és evident. Les punyalades, pel seu nombre i per la seva importància, no deixen cap lloc a dubtes”, ha relatat taxatiu el fiscal durant l'exposició dels informes finals.

Les conclusions s'han presentat durant la sessió d'aquest dilluns del judici amb jurat que se celebra des de la setmana passada a l'Audiència Provincial de Balears. Al banc dels acusats s'hi asseuen tant l'home acusat de matar un dels quatre presumptes assaltants, com aquests, processats per robatori en grau de temptativa. Per a aquests últims, el fiscal manté la sol·licitud d'11 mesos de presó per a cadascun en considerar acreditat que es van desplaçar fins a Inca “per cometre un palo”. “Els fets estaven clars i a més ara estàn provats”, ha defensat.

Respecte a l'homicidi, el Ministeri Públic ha subratllat la gravetat de les ferides sofertes per la víctima, asseverant que no va tenir cap possibilitat de sobreviure. “Ho han vist amb pany i senyals: una dotzena de punyalades, tres d'elles mortals, comeses amb un ganivet”, ha indicat dirigint-se als membres del jurat.

Sobre l'intent de robatori, el fiscal ha argumentat que va existir un “esforç per entrar i per sortir” motivat per l'expectativa d'obtenir un gran botí. Segons la seva versió, l'assaltant mort va ser qui va convèncer la resta per acudir a la vivenda, i les proves apunten que l'objectiu era apropiar-se de les plantes de marihuana.

Por i legítima defensa

La defensa del principal acusat, en canvi, sosté que el relat de les acusacions no es correspon amb el que va ocórrer. L'advocada ha insistit que no hi ha testimonis directes i que el que s'ha exposat es recolza més en el dolor per la mort que en una reconstrucció fidel. Encara que no qüestiona que la víctima morís a conseqüència de les punyalades, nega que els fets succeïtessin com s'ha plantejat.

La lletrada també ha criticat que es presenti el seu client com un “boig psicòpata que està esperant a casa seva algú per matar-lo”. Al seu parer, la por i la legítima defensa estàn acreditades, ja que els intrusos van entrar a la vivenda, van trobar l'acusat desarmat i el van atacar diverses persones, una d'elles armada amb un ganivet. Per això, manté la seva petició d'absolució.

La mateixa lletrada, que exerceix alhora l'acusació contra els assaltants, ha afirmat que no hi ha una altra sortida que condemnar-los per temptativa de robatori. “L'intent de robatori està més que provat. El forat al mur no es va fer per generació espontània”, ha remarcat.

Els advocats de la família de la víctima, per la seva banda, mantenen que els fets han de qualificar-se com a assassinat amb traïció i acarnissament. Un dels lletrats ha assenyalat que el mort va rebre una dotzena de ganivetades que li van provocar un dany “irreparable”, amb un patiment “atroç”, fins a morir dessagnat. “Jaume no es va poder defensar perquè es va trobar sorprenentment atacat per una persona d'una manera extremadament agressiva”, ha dit. L'altra advocada ha afegit que “la intenció era que patís” i ha recalcat que “ningú té dret a llevar la vida d'un altre” ni a “defensar la propietat privada amb aquesta violència”.

Crítiques de les defenses dels assaltants

Les defenses dels suposats lladres han coincidit a qüestionar l'acusació del fiscal, que consideren basada en una lògica insuficient: la que, malgrat poder consumir droga, decidissin desplaçar-se fins a Inca. L'advocat del primer acusat, que va auxiliar el mort, ha al·legat que el seu client desconeixia el propòsit del viatge i nega que fes tasques de vigilància. També ha subratllat que no va fugir, sinó que va romandre al lloc fins a l'arribada de la Guàrdia Civil. “No s'ha desplegat prova alguna o indici que fes les tasques de vigilància que se li imputen”, ha afirmat, defensant que va actuar com a “bon amic” en treure la víctima per evitar que morís.

La defensa del segon acusat ha rebutjat igualment que el lloc i les circumstàncies fossin compatibles amb una vigilància i, encara que ha reconegut que el seu client va fugir, ho ha justificat com una reacció comprensible en una situació d'aquest tipus.

L'advocat del tercer processat també ha criticat que es pretengui condemnar el seu defensat sense proves d'un acord previ per anar a robar a Inca. “No hi ha proves que s'haguessin posat d'acord”, ha conclòs.

El jurat rebrà aquest dimecres l'objecte del veredicte i quedarà incomunicat per deliberar.

En concret, els fets van ocàrrer el 24 de setembre de 2020. Segons les acusacions, quatre persones van acudir a una vivenda d'Inca amb la intenció de sostreure plantes de marihuana. Tres d'elles s'haurien quedat fora per vigilar, mentre el quart accedia a l'interior.

Aquest últ va entrar per un orifici practicat en una tanca metàl·lica situada sobre el mur que envoltava la finca. En aquell moment va ser sorprès pel propietari, i durant el forcejament va rebre diverses punyalades que van acabar causant-li la mort.