Sandra Capsir, directora general de Bromera: “Les dones són les principals lectores, hem de buscar veus que connecten amb elles”

Sandra Capsir ha assumit la Direcció General d’Edicions Bromera en un moment de canvi profund i renovació estratègica per a la històrica firma d’Alzira. Amb aquest nomenament, Capsir es converteix en la primera dona a ocupar la gerència de l’editorial, liderant una etapa que busca projectar futur i reforç després del dur colp de la dana. Coincidint amb la celebració del 40é aniversari, Bromera ha reforçat la seua àrea de negoci en una aposta clara per la modernització i la professionalització sense renunciar al seu històric compromís amb la cultura i la llengua del país. En aquesta entrevista, la nova directora general analitza com la innovació i les sinergies, incloent-hi la integració en el grup Planeta, són claus per a consolidar el lideratge de Bromera en el complex mercat editorial valencià.

En els actuals temps digitals, amb nous formats com l’audiollibre i l’increment de l’oferta d’oci en tots els camps, quina anàlisi es fa des de Bromera després de 40 anys d’existència?

Són temps complicats perquè hi ha molta oferta d’oci i molt diversificada; hi ha un auge d’altres tipus de consum cultural com els pòdcasts i, a més, pel que fa a la lectura en valencià, sempre hem tingut la lluita que es llig molt poc i es compra encara menys. Fora del circuit escolar, en realitat, quan mire les xifres dels índexs de lectura, és un miracle que hi haja tanta oferta editorial en valencià, perquè realment la massa que llig en valencià és poca. I després, a escala de suport institucional, tampoc estem en els millors moments, però en el cas de Bromera, en aquests 40 anys, n’hem vist de tots els colors.

I Bromera, com fa front als nous reptes?

Jo crec que la clau és la professionalització. El sector editorial valencià —crec que és el gran repte que encara tenim i que s’ha de consolidar de manera general— s’ha de professionalitzar. Igual que la innovació ha entrat de ple en altres sectors, també hi ha moltes possibilitats d’innovació i de millora en l’àmbit editorial per a saber què lligen els teus lectors i lectores, què els interessa... Per a mi, la clau ara mateix és la professionalització i la innovació. No podem continuar publicant com publicàvem fa deu anys. Cal aprofitar totes les xarxes de comunicació i d’escolta que tenim per a saber realment què hem de publicar. No pots fer ja un pla editorial basat només en el que li agrada a l’editor; ha d’estar basat en allò que funciona.

I això què suposa? Més audiollibres? Molts actes? Molta promoció física també?

Suposa una combinació de tot. Jo vinc del màrqueting, sobretot del màrqueting digital, d’aprofitar tot el que passa en les xarxes, en els pòdcasts o en les pàgines web per a captar informació i organitzar-la. Després, ho has de combinar amb promocions i comunicació més tradicional: moltes presentacions i molta difusió dels autors. I ací també el perfil de l’autor i l’autora és clau. Quan arriba a l’editorial un autor o una autora que té certa visibilitat, es nota molt en les vendes i en la convocatòria d’una presentació... El paper de l’autor en aquesta part de visibilitat, de tindre xarxes i poder de convocatòria és fonamental, perquè per a les editorials per si mateixes és difícil aconseguir convocatòries rellevants. Aquesta setmana tenim Pierre Lemaitre ací a València; ens ha costat bastant, perquè normalment sempre va a Barcelona o Madrid, però hem insistit i hem aconseguit que vinga. Amb segons quins autors com ell, que té molt de públic lector a Catalunya, les traduccions funcionen molt bé, perquè és una massa lectora més adulta.

La massa lectora va envellint o el públic jove n’és una part important?

El mercat valencià va una mica per lliure, funciona diferent, però, si mires la tendència del mercat espanyol i català, el creixement des dels anys 2020-21 és espectacular, i qui sosté aquest creixement és la literatura infantil i juvenil. Tots aquests fenòmens de sèries, de romantasy (romanç i fantasia)... Si se suma el treball de lectura escolar a tots aquests fenòmens, la literatura juvenil és la que aguanta el creixement.

I per gènere, hi ha diferència?

Les dones continuen sent les principals lectores i, per això, un altre dels reptes és també buscar veus que connecten amb elles.

I pel que fa a la penetració dels continguts valencians a Catalunya, noten que és una llengua comuna?

Nosaltres, ara amb la celebració dels 40 anys, ho hem aprofitat per a reivindicar això. Encara que lingüísticament tots tenim clar que hi ha una unitat de la llengua indiscutible, culturalment no passa. Els autors i autores que escriuen allà ho fan en català oriental, o bé són autors com Gemma Pasqual, Ferran Torrent o Isabel-Clara Simó... perquè l’occidental costa molt d’introduir. I costa començant per les llibreries, però també passa amb l’escola i els instituts. Els nostres menuts estan acostumats a llegir en oriental grans fenòmens com Harry Potter, i és molt natural per a ells, però allí no. Costa molt la prescripció d’un llibre escrit en valencià; aquesta base social no està ben treballada, els costa molt.

Aquesta traducció que podria diferenciar tant, entra més a través de l’oriental que de l’occidental?

Les traduccions són majoritàriament en oriental; en fem alguna en occidental, però és cert que en aquesta línia tenim més mercat allà. Bromera té un catàleg molt gran i molt divers; continuem publicant línies o gèneres que responen més a la funció social i cultural de Bromera que a les vendes. Si tot el catàleg de Bromera es mesurara en vendes, algunes coses no es publicarien.

Com influeixen en la professionalització fets com la compra per part de Planeta?

Una de les coses que ha aportat Planeta és més innovació i recursos. Ara tenim accés a una sèrie d’estudis de mercat, d’eines i de processos que abans no teníem, perquè requereixen una inversió molt important. Ens podem permetre innovació en el sentit de ser capaços de trobar, amb la informació, allò que interessa als lectors i fer-ho en valencià. En Bromera manteníem “El Micalet Galàctic”, que és la col·lecció emblemàtica, però continuava sense color, segurament amb referències o temàtiques que, sense voler, acabes repetint... Doncs no: cal connectar, cal fer còmic... La innovació no són tant fórmules màgiques; és molt important que sapiem escoltar el mercat i que siguem capaços de crear fenòmens comercials. És a dir, de trobar un autor, fer creació de producte i no solament publicar tot allò que t’arriba d’originals; ser capaços de portar al mercat valencià tot el que funciona. Hem obert línies de no-ficció com la cultura de l’esmorzar o els passatemps que hem fet amb Vicent Marco.

S’han de repensar fórmules clàssiques com els certàmens literaris o els premis que s’organitzen amb altres institucions?

A veure, ací sí que caldria repensar-ho. Els certàmens literaris també han de connectar amb aquestes realitats i tendències, perquè ara la major part del que tenim és narrativa, poesia i teatre. Els Premis Ciutat d’Alzira tenen moltes modalitats, però no és el més habitual. Faltaria que eixiren més modalitats que estan de moda com la novel·la il·lustrada o el còmic... I després, veure de quina manera es capten noves veus i que el certamen no siga flor d’un dia, sinó que es puga consolidar un autor o una autora.

I gèneres clàssics de certàmens com el de literatura eròtica o novel·la negra... encara continuen tenint el seu mercat?

Sí, tenen el seu públic. La novel·la eròtica, la històrica o la negra continuen tenint seguidors, però la clau és l’evolució. El Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida és un premi que ha evolucionat molt en els darrers anys. Ja han guanyat més dones i es parla d’un altre tipus d’erotisme i de sexualitat. Jo crec que aquest, en l’àmbit de l’Estat espanyol, és un premi referent que caldria mantindre, perquè ha sabut evolucionar; no té res a veure amb la literatura eròtica de fa 20 anys, i es nota la presència d’autores com Elisabet Roig o Lourdes Toledo.

Quin impacte pot tindre que no tinguem un ecosistema mediàtic propi, un star-system propi?

Moltíssim. L’impacte de la falta d’una massa de mitjans de comunicació que pose el focus en la cultura, amb suplements especialitzats o amb espais dedicats als llibres en la televisió mateixa, és enorme. Respecte al que deies dels sectors literaris, recorde que a Catalunya fa molts anys hi havia unes subvencions perquè les editorials mitjanes —que no són un Planeta o un Penguin— pogueren accedir a TV3 per a tindre promocions o buscar una productora amb preus assequibles per a donar més visibilitat. Ací els mitjans públics s’haurien de repensar, perquè al final els paguem entre tots i després ens queixem que no llegim, però els llibres són invisibles; se n’hi dedica molt poc.

Seria desitjable que les entitats públiques incrementaren el suport a les editorials per a fer front als nous reptes?

Estaria bé que hi haguera una reflexió. És cert que totes les diputacions i els ajuntaments importants, com els de Xàtiva, Elx o Vila-real, fan un gran paper, però faltaria fer un gir i que s’ho creguen més. De vegades veus que només ho fan per complir una quota cultural. No totes les institucions s’impliquen igual, però caldria pensar com captar noves veus i com fer que tot no s’acabe en el moment del lliurament del premi.

I quant a l’ecosistema, es promocionant prou la llengua pròpia?

Nosaltres hem conviscut 40 anys amb governs de diferents colors polítics, però sempre hem tingut la sensació que ens ha tocat arribar a molts llocs on haurien d’haver arribat les institucions públiques. Hem donat suport a trobades, a diaris... patrocinant activitats i fomentant la lectura en valencià. La Fundació Bromera es va crear per a intentar arribar on les institucions no arribaven. Podrien fer molt més per la promoció del valencià, totalment.

I el fet de traure del currículum escolar de valencià els escriptors catalans i balears, com ho veieu?

Jo crec que contribueix una miqueta a posar el focus en un lloc que el que busca és, segurament, fer l’ullet a tota aquesta extrema dreta més sorollosa, però les editorials que fem llibres de text en valencià ho tenim clar. Hem de fer llibres que tinguen rigor acadèmic, que tracten tota la literatura, i en aquest sentit no farem canvis. A més, és la universitat qui decideix les proves de l’EBAU. Es pot fer una modificació en el currículum o el que siga, però al final qui té l’autoritat acadèmica són les universitats.

La manera de captar talent jove d’escriptors és igual de difícil que trobar lectors de diaris de menys de 30 anys?

Sí, és difícil. No sé si respon al model de vida que tenim, amb tant d’oci i tanta formació professional, que fa que escriure siga sempre com una segona professió. És a dir, trobes gent que escriu bé, que ha guanyat un premi, i quan els dius que els publicaràs, moltes vegades et diuen que no. Acabem de traure una beca de mentoria amb la qual tens un professional de l’escriptura durant sis mesos ajudant a millorar les tècniques d’escriptura. El focus hauria d’estar en la captació de nous valors i talents emergents, però aquests han de tindre continuïtat.

Com està la situació de les pèrdues patides amb la dana, després que Bromera haguera de llançar a perdre més de 350.000 llibres?

Encara estem a l’espera d’aclarir-nos amb la distribuïdora i concretar la indemnització d’aquests llibres. De moment, no hi ha res resolt; estem igual.