El Govern central rebutja declarar la “contingència migratòria” que demanava el PP a Balears per no acollir menors

El Govern central ha denegat la petició de les Balears d'acollir-se a la contingència migratòria, tal com va sol·licitar la setmana passada el Govern de Marga Prohens.

Ho ha anunciat aquest dimarts la mateixa presidenta durant una de les seves intervencions al ple del Parlament balear, en què ha assegurat que el seu gabinet “recorrerà a totes vies” al seu abast per frenar la derivació de menors migrants no acompanyats a les illes. D'acord amb el procediment de repartiment establert per Moncloa, a Balears correspondria acollir 49 dels més de 3.000 menors procedents de les Canàries, Ceuta i Melilla que preveuen ser reubicats a altres comunitats autònomes amb recursos menys saturats.

“Per al Govern [central] no n'hi ha prou que els centres de menors estiguin al 1.000% de sobreocupació: volen més, amb menys dignitat”, ha dit Prohens, sentenciant: “Això és racisme institucional”.

La contingència migratòria és una figura amb què el decret per a la derivació dels menors habilita les comunitats autònomes que es declarin saturades a reubicar-los en altres regions. Per cursar aquest mecanisme, les autonomies han de triplicar la seva capacitat ordinària d'acollida, cosa que no passa en el cas de les Balears: per obtenir-la hauria de superar els 1.218 nens i adolescents migrants acollits, un 45% més dels que atén actualment.

Amb tot, l'Executiu balear replica que a les illes no hi ha “espais ni professionals” que puguin allotjar i atendre aquests menors. “Es tracta de defensar els drets i la dignitat d'aquests menors. A Balears estem desbordats”, argueix Prohens.

Actualment, la comunitat autònoma acull uns 670 nens i adolescents que, com en altres regions, han creuat el mar per fugir de conflictes bèl·lics, persecucions i fams. De tots ells, més de 300, segons les xifres del Govern, han arribat al llarg d'aquest any. A més, les illes tenen 72 places específiques per a menors arribats sense la companyia d'un adult, cosa que representa l'11,4% del conjunt de places consolidades per a l'assistència a joves tutelats.

No només això. Aquestes 72 places suposen tan sols el 17,7% de les 406 amb què hauria de comptar l'arxipèlag d'acord amb el criteri establert pel Govern d'Espanya en el reial decret que el Consell de Ministres va aprovar fa dues setmanes, que fixa la capacitat ordinària del sistema de protecció de menors estrangers no acompanyats a partir duna ràtio de 32,6 places per cada 100.000 habitants.

Amb tot, el gabinet de Prohens insisteix a afirmar que, enmig de l'actual pressió migratòria que travessa les Balears, la comunitat autònoma no compta amb prou mitjans per atendre els menors “amb dignitat”. “Ens hem situat en uns nivells que mai a la història d'aquestes illes havíem conegut i, com a conseqüència, els serveis de protecció estan absolutament desbordats”, apuntalava el vicepresident primer de l'Executiu balear, Antoni Costa, el 29 d'agost passat.

En paral·lel, els serveis jurídics del Govern han interposat un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Suprem contra el reial decret que el Govern va aprovar el 22 de juliol per regular el procediment de derivació dels menors amb l'objectiu de “tombar” la mesura, tal com va assenyalar Costa. L'Alt Tribunal ho ha admès a tràmit i, després d'analitzar a fons l'assumpte, haurà de dictar una resolució al respecte en els propers mesos.