L'alerta climàtica oculta sota l’aigua: l'òxid nitrós assoleix el màxim a un mar Balear al límit del seu escalfament
LLEGIR EN CASTELLÀ
Hi ha un Mediterrani que no es veu des de la riba. Sota la superfície, entre les praderies de posidònia i els sediments del fons, bacteris i altres organismes intervenen en processos que determinen quins gasos queden atrapats a l’aigua i quins acaben a l’atmosfera. Un equip científic fa anys que segueix aquest intercanvi en diferents punts de la conca. I un dels registres més destacats va aparèixer a les aigües de Mallorca: la badia de Palma va assolir el gener de 2024 el valor més alt d’òxid nitrós de tota la campanya.
La dada, però, encara no permet afirmar que el mar Balear sigui el que més òxid nitrós emet de tot el Mediterrani, segons explica Iris E. Hendriks, investigadora de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea) i una de les científiques que ha participat en aquesta campanya juntament amb la Universitat de les Illes Balears (UIB) i el CSIC.
“No podem afirmar que el mar Balear sigui el que més òxid nitrós emet de tot el Mediterrani perquè no hem mesurat tots els punts”, puntualitza. L’estudi ha permès comparar les concentracions d’òxid nitrós i metà en vuit estacions situades en diferents zones del Mediterrani, amb punts al Marroc, les Balears, Turquia i el Líban. Durant dotze mesos es van fer mesuraments per cobrir les diferents estacions de l’any i s’hi va afegir un mes més que permetés comprovar la variabilitat interanual.
No podem afirmar que el mar Balear sigui el que més òxid nitrós emet de tot el Mediterrani perquè no hem mesurat tots els punts
La campanya ha tornat a posar de manifest la importància de la Posidonia oceanica, una planta marina que exerceix funcions essencials per al Mediterrani: oxigena el mar, captura grans quantitats de diòxid de carboni, protegeix les platges davant l’erosió i acull centenars d’espècies. La seva conservació és essencial per a la biodiversitat i per a la lluita contra el canvi climàtic. Tanmateix, la planta pateix danys a causa de diferents impactes, com ara les aigües deficientment depurades que s’aboquen al mar o els fondejos il·legals sobre les praderies.
En aquest sentit, el treball analitza el paper del Mediterrani com a font natural de gasos d’efecte hivernacle cap a l’atmosfera. No obstant això, Hendriks aclareix que mesurar les emissions del mar no equival a mesurar les emissions provocades directament per l’activitat humana. La investigadora explica que els gasos presents a l’atmosfera es poden dissoldre a l’aigua, ser reabsorbits o tornar posteriorment a l’atmosfera. En el cas del metà, a més, hi ha producció al fons marí que es pot desplaçar a través de la columna d’aigua.
Una praderia sota pressió
L’òxid nitrós té un comportament més complex perquè està relacionat amb el cicle del nitrogen i amb els processos que tenen lloc als sediments i als ecosistemes marins. A les praderies de posidònia, per exemple, els organismes associats a les plantes participen en el reciclatge del nitrogen.
La temperatura és un dels factors que poden alterar aquests processos. La posidònia comença a morir quan el mar supera els 28 graus. Aquest estiu, de fet, la temperatura del mar Mediterrani també ha assolit un rècord històric absolut, amb 33,02 °C a la boia de l’illa Dragonera (Mallorca). Aquesta mesura suposa el rècord nacional absolut de temperatura del mar a Espanya des que se’n tenen registres. La conca mediterrània és considerada per molts científics un dels anomenats “punts calents” climàtics del planeta, és a dir, una zona on els efectes del canvi climàtic es manifesten amb més intensitat.
El perill de les aigües deficientment depurades
Per tant, un augment de la temperatura pot estimular l’activitat bacteriana als sediments associats a les praderies i afavorir la producció de metà, afirma Hendriks. També hi poden influir les aportacions de matèria orgànica procedents dels emissaris. Els investigadors de l’Imedea estan estudiant aquesta relació en un altre projecte, encara en fase d’anàlisi: com les aportacions de matèria orgànica procedents dels emissaris afecten l’activitat bacteriana i les emissions de metà cap a l’atmosfera. És una altra de les assignatures pendents a les Balears: deixar d’abocar aigua, de vegades deficientment depurada, al mar i tancar el cicle de l’aigua.
Els investigadors de l’Imedea analitzen com les aportacions de matèria orgànica procedents dels emissaris afecten l’activitat bacteriana i les emissions de metà cap a l’atmosfera. És una altra de les assignatures pendents a les Balears: deixar d’abocar aigua, de vegades deficientment depurada, al mar i tancar el cicle de l’aigua
D’altra banda, els investigadors mantenen que cal ser prudents respecte dels resultats, ja que caldria mantenir els mesuraments durant prou temps per detectar i establir tendències. Hendriks, així com l’equip d’investigadors amb què treballa, disposa de finançament per continuar recopilant dades fins a l’abril de 2027. Aleshores farà nou anys d’investigació. “Aquestes sèries temporals, perquè tinguin més valor, s’han de mantenir durant més de deu anys”, explica.
La investigadora assenyala un problema habitual en la ciència. Considera que hi ha una contradicció entre la necessitat d’investigar durant més d’una dècada un tema per establir resultats consistents –que vagin més enllà de les hipòtesis inicials– i el fet que, a vegades, els projectes de finançament científic siguin d’entre dos i quatre anys. “Hi ha una discrepància entre la visió a llarg termini i el finançament”, lamenta. Per a Hendriks és fonamental fer més estudis, en més llocs i durant més anys, per comprovar si els resultats obtinguts fins ara responen a una tendència en el temps.
Millorar la salut del mar
Mentre els científics reclamen més finançament per dur a terme més estudis i recopilar més dades, hi ha mesures que sí que es poden adoptar en l’àmbit local, estatal i global. Hendriks distingeix entre les accions necessàries per monitorar l’estat del mar i les que permetrien millorar-lo. Pel que fa al monitoratge, considera fonamentals l’estat de les praderies de posidònia, l’oxigen i la temperatura.
La millora, en canvi, depèn en gran manera de decisions polítiques. El canvi climàtic i l’increment de les temperatures del mar són amenaces per a les praderies de posidònia sobre les quals és difícil actuar únicament a escala local, ja que la crisi climàtica s’ha d’abordar en l’àmbit global, i això va més enllà de les polítiques que es puguin dur a terme a Madrid. O fins i tot a Brussel·les.
No obstant això, Hendriks creu que, dins de l’àmbit de competències de les administracions locals, autonòmiques i estatals, cal dissenyar polítiques de protecció millors per a les praderies de posidònia –a les quals caldria afegir més vigilància–, així com millores en els sistemes de depuració de les aigües residuals i dels emissaris.
0