L’eclipsi desperta la febre per l’astronomia a Balears: “Els hotels ens supliquen que els enviem ulleres de protecció”

Durant 96 segons, el dia es convertirà en nit. Els gossos començaran a bordar, els ocells deixaran de cantar i les gallines buscaran refugi com si hagués arribat el capvespre. Va passar el 1905 i tornarà a passar el pròxim 12 d’agost. L’eclipsi solar total tornarà a alterar durant un minut i mig el comportament dels éssers vius, però, pel que fa al mercat, fa ja diverses setmanes que la ‘revolució’ ha començat a Balears: les cerques d’ulleres homologades s’han disparat un 700%, els hotels apuren la compra de material de protecció i les xerrades de divulgació científica per conèixer les causes del fenomen astronòmic que durant un minut i mig aturarà el frenètic ritme estiuenc de les illes pengen el cartell de complet.

El divulgador astronòmic Pep Marcús, membre de la comissió de divulgació Eclipbal, creada pel Govern balear, ha impartit fins ara 17 xerrades, tallers i conferències en establiments hotelers, ajuntaments i centres educatius: una xifra considerablement superior a la d’anys anteriors. Pel que fa a un dels grans dubtes (on veure l’eclipsi?), respon que qui no el pugui observar des de casa es dirigeixi a alguna de les zones d’observació oficial que han marcat les institucions a Balears —26 en total— per contemplar-lo. Els punts habilitats compleixen determinats requisits d’aparcament i accessibilitat per evitar la saturació, tenint en compte que el fenomen es produirà en plena temporada alta, el pic de massificació a l’arxipèlag.

El divulgador astronòmic Pep Marcús, membre de la comissió de divulgació Eclipbal, creada pel Govern balear, ha impartit fins ara 17 xerrades, tallers i conferències en establiments hotelers, ajuntaments i centres educatius: un nombre considerablement més gran que anys anteriors

Una altra de les preguntes més freqüents en les compareixences de Marcús és per què es produeix aquest fenomen i què succeeix físicament en el moment en què ocorre: “En la fase de lluna nova, la Lluna se superposa al Sol, però no està exactament davant de l'astre: això és el que passa quan hi ha un eclipsi”. Aquesta rara avis succeeix amb poca freqüència, aproximadament una vegada cada sis mesos.

El satèl·lit no sempre es troba en la mateixa posició respecte del Sol, cosa que depèn del Cicle de Saros; un període de temps de 223 llunes després del qual la Lluna i la Terra tornen a un punt determinat en la latitud de les seves òrbites, i només així es genera un eclipsi (total o parcial). “En aquell moment, les retines no processen correctament la foscor sobtada perquè les nostres cèl·lules estan preparades per adaptar-s'hi de manera gradual”, detalla el divulgador.

A Tomeu Mas, membre de la junta directiva de l’associació AstroMallorca, una de les tres que hi ha a la més gran de les Balears, la telefonada de elDiario.es el sorprèn enmig d’una d’aquestes xerrades de divulgació. Al llarg de l’any han impartit més d’un centenar de tallers i han repartit unes 2.500 ulleres d’observació.

Un cop ratllada la divulgació de la llista de tasques pendents, el dia de l’eclipsi els astrònoms es dedicaran exclusivament a l’observació i a la recollida de dades per a la ciència. Però durant aquest període, Mas ha pogut percebre com s’ha despertat l’interès entre la gent, que s’ha anat informant, sobretot, sobre les mesures de seguretat necessàries per a l’observació.

Un augment de cerques del 700%

Durant l’últim mes, l’interès per un fenomen que no es repetirà en els pròxims dos segles ha augmentat vertiginosament. Així ho mostra el seguiment de tendències de Google: en els darrers 30 dies les cerques relacionades amb l’eclipsi havien augmentat —a data de 6 d’agost— un 650% i les relacionades amb les ulleres per visualitzar-lo en condicions, un 700%.

Bartolo Torres regenta una botiga de records a la zona de Caló des Moro, a Sant Antoni, un dels enclavaments més concorreguts de la costa oest d’Eivissa per contemplar la posta de sol. Amb la vista posada en l’eclipsi, ha incorporat a la seva oferta ulleres homologades de protecció solar. El seu proveïdor li va aconsellar vendre-les per dos euros fins a uns dies abans del fenomen i, a mesura que s’acostés la data, apujar-ne el preu. Altres comerços de la zona, de fet, seguiran la mateixa estratègia.

L’auge de la demanda, tanmateix, ha portat les autoritats i les organitzacions de consumidors a insistir en la importància d’adquirir únicament ulleres homologades per a l’observació solar. No n’hi ha prou que l’envàs indiqui que són “especials per a eclipsis”: han de complir la norma EN ISO 12312-2:2015, portar el marcatge CE i identificar clarament el fabricant. A més, abans d’utilitzar-les convé comprovar que els filtres no presentin ratllades, esquerdes, perforacions o qualsevol altre desperfecte, ja que unes ulleres danyades poden deixar passar radiació perjudicial per a la retina.

Les ulleres homologades també es poden adquirir a les farmàcies per al voltant d’1,5 euros, a més de grans superfícies i plataformes de venda per internet. Alguns centres de treball han optat fins i tot per repartir-les entre els seus empleats. És el cas de determinats serveis de l’hospital, on part del personal sanitari les ha rebut dels seus responsables per poder observar l’eclipsi amb seguretat.

A més, organitzacions mediambientals de Balears com Salvem Sa Badia de Portmany —que actua per la protecció del medi ambient en aquesta àrea— han distribuït aquest material per negocis de les illes perquè els consumidors el puguin comprar a un preu òptim (tres euros i mig per ullera).

Les opcions són infinites. En el cas d’Astronoma, una botiga especialitzada en astronomia que van cofundar els emprenedors Jossie Malis i Julie Reier a Mallorca, els productes s’ofereixen en paquets d’entre 50 i 200 ulleres —a dia 5 d’agost, tots exhaurits— o de manera més personalitzada. El projecte mare consistia en una editorial que publica llibres amb il·lustracions sobre curiositats i coneixements astronòmics amb la qual van acabar col·laborant per a museus de tot el món i també per a la NASA. A poc a poc, aquesta idea es va començar a expandir cap a altres materials específics relacionats amb el món de l’astronomia, com meteorits, telescopis i pòsters.

“Desesperació” entre els hotelers

Hotels i empreses de l’illa han optat fins i tot per encarregar a Astronoma els EPI de protecció necessaris per oferir-los als seus clients amb la seva marca gravada. Quan Malis i Reier van posar en marxa el projecte, el novembre passat, ningú “feia cas” dels productes que venien, tots relacionats amb l’interès per l’espai. La situació va fer un gir a l’agost, quan la “desesperació” per adquirir materials de cara a l’eclipsi va començar a ser “tremenda”, explica l’emprenedor: “Els hotels han arribat tard i ens estan suplicant que els enviem ulleres de protecció solar”.

Així ha estat que, en tot just una setmana, han esgotat l’estoc: uns 100.000 articles en total que els clients recullen al seu estudi del centre de Palma o en altres punts de distribució que tenen a Mallorca. “Som una empresa local, però fabricant, i la demanda que hi ha respecte al que nosaltres venem és molt més gran”, assegura l’empresari. Tot i que no en té la xifra contrastada, calcula que els seus beneficis han augmentat aquestes setmanes un 600%.

A la web recorden que per veure de manera segura l’eclipsi solar total —que començarà al nord d’Espanya, seguirà per Aragó i culminarà a Balears al capvespre— es necessiten ulleres homologades ISO 12312-2-2015, segons la normativa establerta per la Unió Europea (UE). “Però, qui va dir que no poden tenir estil?”, continuen els fundadors d’Astronoma promocionant els seus complements hiperpersonalitzats. A la mateixa pàgina indiquen que les entregues estan garantides abans de l’eclipsi per a les comandes realitzades fins al 6 d’agost. A partir d’aquesta data, impossible complir.

Els seus clients no es limiten al territori nacional, també n’hi ha de suïssos, francesos, alemanys i portuguesos. Però malgrat aquesta febre que existeix ara, Malis sap que la demanda és puntual i que tocarà a la seva fi quan s’hagin completat els tres eclipsis successius que espera Espanya fins al 2028. El conjunt s’ha batejat com a ‘Trio Ibèric’ i mobilitzarà en aquest període de temps aficionats a l’astronomia i a l’astrofotografia: l’any que ve, el torn serà per al sud peninsular —Cadis, Huelva, Màlaga— i per al nord d’Àfrica.

Fa aproximadament una dècada ja hi va haver un augment de l’interès per l’exploració espacial quan SpaceX desenvolupava els seus coets reutilitzables i semblava que érem a les portes d’una nova era, segons ha explicat aquests dies el divulgador astronòmic Jamie Carter en un altre reportatge per a elDiario.es.

Aquell entusiasme —continua explicant l’expert— ha disminuït, però la crisi sanitària de 2020 va crear una nova generació d’aficionats a l’observació del cel perquè la gent cercava activitats per fer des de casa. Es varen vendre “moltíssims” telescopis, afirmava Carter. “A més, la caça d’eclipsis ha experimentat un gran auge perquè a Amèrica del Nord es varen produir dos eclipsis solars totals, el 2017 i el 2024, que varen ser observats per més de cinquanta milions de persones”. El pròxim 12 d’agost es tornarà a repetir la situació a Balears, amb residents i turistes aturant-se i mirant cap al cel.

A Balears, els establiments hotelers han organitzat per a aquest dia una infinitat d’experiències durant el fenomen. De fet, a Eivissa, alguns allotjaments de luxe de cinc estrelles han desplegat una heterogènia carta d’activitats espirituals —retirs, ioga i alineació de ‘txakres’, entre d’altres— per a aquest dia. Segons un estudi elaborat per la Universitat de les Illes Balears (UIB) i l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, CSIC-UIB) basat en dades de Booking.com recopilades tres mesos abans de l’esdeveniment, l’elevada capacitat d’allotjament de Balears en ple agost ha esmorteït l’augment de la demanda que sí que s’ha registrat a bona part de l’Espanya peninsular amb motiu de l’eclipsi.